Apunts d’una història

1954

Luigi Giussani demana i obté dels seus superior el vistiplau per anar a ensenyar a l’escola: s’ha adonat que els joves ja no saben què és el cristianisme. Comença ensenyant Religió a l’Institut Berchet de Milà, al seu voltant, neix de seguida un petit grup d’estudiants que, a poc a poc, es difon per les altres escoles. El Moviment neix com a Gioventù Studentesca (GS) que, al principi, es difons dins l’àmbit de l’Acció Catòlica ambrosiana i després s’estén també a altres ciutats italianes, gràcies al cardenal Giovanni Battista Montini, arquebisbe de Milà.

1957

El cardenal Montini escriu una carta pastoral quaresmal a l’arxidiòcesi, «Sobre el sentit religiós», en la qual la «llegeix» la situació de la fe a Itàlia en els anys cinquanta. Giussani acull la provocació: el desembre del mateix any, apareix un text titulat «El sentit religiós», que serà la base del pilar de la seva proposta educativa durant tota la vida.

1959

Es publica el seu primer text, que proposa una sistematització de les idees fonamentals sobre el mètode de GS, que té per títol Gioventù Studentesca: riflessioni sopra un’esperienza

1960

Apareix el segon text, Huellas de experiencia cristiana.

1962

Comença una acció missionera sostinguda completament i moguda per un grup d’estudiants -els primers giessini- a Belo Horizonte, al Brasil. Neix el Grup adult (després es dirà Memores Domini), que reuneix les persones del Moviment que segueixen una vocació de dedicació total a Déu.

1964

Apareix Appunti di metodo cristiano.

1965

Després d’haver començat a ensenyar Introducció a la Teologia a la Universitat Cattolica del Sacro Cuore de Milà, Giussani es trasllada als Estats Units per viure-hi uns mesos. En tornar a Itàlia decideix deixar el guiatge de GS.

1968

Es materialitza la crisi de GS, que ja havia començat a meitat dels anys seixanta. Milers de joves deixen el Moviment per adherir-se al moviment d’estudiants d’inspiració marxista.

1969

Després de la crisi del 68, el Moviment reneix d’una forma més madura amb el nou nom de Comunió i Alliberament (CL), atraient, a més dels estudiants de secundària, un nombrós número d’universitaris i d’adults.

1973

Es realitza el primer congrés públic organitzat per CL: «A les universitats italianes per l’alliberament».

1974

Apareix el primer número oficial d’una revista mensual de la vida del Moviment. Al 1977 canviarà de nom per Litterae Communionis, per després, el 1993, passar a anomenar-se Tracce - Litterae communionis. Anys després de la primera edició italiana veuran la llum les edicions en diverses llengües, com l’anglès i el polac.

1975

Pau VI, durant el pelegrinatge de joves que havia convocat a Roma el diumenge de rams, concedeix a CL l’Aula Nervi per portar a terme una assemblea. I, en un col·loqui individual, encoratja Giussani amb aquestes paraules: «Aquest és el camí, continuï així».

1976

A Riccione (Itàlia), es realitza una assemblea de responsables dels universitaris del Moviment, als quals, Giussani, dirigeix un missatge decisiu: «El destí de la nostra comunitat depèn del privilegi de la presència contra la temptació de la utopia. Presència és realitzar la comunió».
En aquets mateixos anys, a partir d’alguns exuniversitaris i del desig d’aprofundir la pertinència a l’Església a la vida adulta, neixen els primers grups que seran l’origen de la Fraternitat de Comunió i Alliberament.

1977

A Itàlia, el clima polític i social és tens. CL es troba al punt de mira de diferents grups extremistes d’esquerra i dreta: s’arriben a comptar 120 episodis d’agressions i violències a persones i seus del Moviment. El mateix any apareix la primera edició de Educar es un riesgo, síntesi de les reflexions de Giussani sobre l’educació.

1978

Es generen els primers grups anomenats «confraternitats», que són l’origen de la Fraternitat de Comunió i Alliberament.


1979

18 de gener: Joan Pau II - va ser escollit el 16 d’octubre de 1978- rep en audiència privada a Giussani. Poc després, Giussani escriu a tots els grups de Comunió i Alliberament una carta titulada «Servim a Crist [seguint] en aquest gran home»: «Just en sortir de l’audiència, estava experimentant, en el cor de la meva alegria, un sentit de gran responsabilitat: una voluntat de servir aquest home amb totes les meves forces i amb tota la meva vida. Aquesta responsabilitat voldria que ens arribés a tots. Amics meus, servim aquest home, servim a Crist en aquest gran home amb tota la nostra força». El 31 de març, el Pontífex rep en audiència els universitaris del Moviment (CLU).

1982

L’11 de febrer, la Fraternitat de Comunió i Alliberament es constitueix en «persona jurídica per l’Església universal» i és declarada «Associació de Dret Pontifici» amb decret del President del Pontifici Consell pels Laics.

1984

El Papa rep en audiència 10 mil membres de CL en ocasió dels trenta anys del Moviment per confiar-los un nou missatge: «Aneu arreu del món a portar la veritat, la bellesa i la pau que es troben en Crist Redentor: això és el que us demano». Amb aquesta invitació, el Papa dóna un gran impuls a la difusió de CL pel món.

1985

Neix la Fraternitat Sacerdotal dels Missioners de San Carlos Borromeo.
A Espanya, l’associació Nueva Tierra -un dels responsables n’és Julián Carrón- s’uneix al Moviment de CL.

1986

L’editorial Jaca Book publica una reedició del text de Giussani El sentit religiós. S’inicia el projecte editorial «Curso básico de crisitanismo». Es tracta del recorregut que segueix Giussani des dels temps de l’ensenyament a l’Institut Berchet de Milà, enriquit i revisat pel mateix autor i utilitzat per a l’assignatura d’Introducció a la Teologia al la universitat Cattolica del Sacro Cuore di Milano.

1988

8 de desembre: els Memores Domini reben l’aprovació de la Santa Seu, que els reconeix la seva personalitat jurídica com a «Associació eclesial privada universal».

1992

17 d’octubre: en ocasió del desè aniversari del reconeixement pontifici, Giussani guia un pelegrinatge a Lourdes amb tota la Fraternitat de Comunió i Alliberament, com a acció de gràcies i de pregària.

1993

Sota la direcció de Giussani, comença la col·lecció Els llibres de l’esperit cristià editats per Rizzoli.

1997

Naix la col·lecció Spirto Gentil, que proposa grans obres musicals escollides i comentades per Giussani. Per iniciativa de l’observador permanent de la Santa Seu es presenta The Religious Sense a l’edifici de l’ONU, a Nova York. Dos anys després, una iniciativa semblant el portarà a presentar At the Origin of the Christian Claim, mentres que, a l’'Unesco a París, es presentarà La conscience religieuse de l'homme moderne.

1998

Representants de CL participen al Congrès Mundial dels Moviments eclesials, que acabarà a plaça de Sant Pere amb el papa Joan Pau II (30 de maig). Giussani és un dels fundadors del Moviments cridat a pronunciar un discurs, que roman encara com un dels més cèlebres: «el veritable protagonista de la història és el captaire. Crist pidola el cor de l’home i el cor e l’home pidola Crist», són les paraules amb les que acaba l’al·locució.

1999

A Roma comença l’activitat del Centre Internacional de Comunió i Alliberament, instrument que serveix per connectar totes les realitats del Moviment del món i com a servei per l’Església, sobretot en vista del gran Jubileu del 200.

2000

Durant tot l'any Jubilar, nombrosos grups de Comunió i Alliberament participen a les diverses celebracions amb el Papa: el Jubileu dels treballadors, dels joves, de les universitats i de les famílies. En aquesta última ocasió, Giussani envia la seva contribució al Congrés internacional teològic-pastoal sobre: «Els fills, primavera de la família i de la societat», organitzat el Pontifici Consell per la Família (10-12 d’octubre).

2002

11 de febrer: vintè aniversari del reconeixement pontifici de la Fraternitat de Comunió i Alliberament. En aquesta ocasió, Joan Pau II escriu a Giussani una llarga carta.

2003

4-5 d’abril: la Georgetown University di Washington convoca un congrès sobre The Risk of Education de Luigi Giussani: hi participen cinquanta professors universitaris, entre els quals s’hi troben eminents filòsofs i teòlegs..

2004

Comunió i Alliberament fa cinquanta anys. En aquesta ocasió, Giussani escriu al Papa (26 de gener): «No només no he intentat mai ‘fundar’ res, sinó que entenc que la genialitat del Moviment que he vist néixer és pel fet que he sentit només la urgència de proclamar la necessitat del fet cristià com a tal en els seus elements originals». Joan Pau II escriurà una llarga carta, amb data del 22 de febrer. El Pontífex li escriu: «en aquest punt rau, precisament, la intuïció pedagògica del vostre Moviment: tornar a proposar d’una manera fascinant i en sintonia amb la cultura contemporània, l’esdeveniment cristià, percebut com a font de nous valors, capaços d’orientar l’existència sencera». Per celebrar l’aniversari dels 50 anys del Moviment, el 16 d’octubre, prop de 45 mil persones de tota Itàlia es dirigeixen en pelegrinatge al Santuari de la Santa Casa de Loreto.

2005

El 22 de febrer mor Giussani a la seva habitació de Milà. L’homilia del funeral la proclama el cardenal Ratzinger. El mes vinent, la Diaconia central de la Fraternitat de Cl escull un nou president: Julián Carrón, amb qui Giussani havia volgut compartir des de feia un any el guiatge del Moviment. El nombrament de Carrón es veurà renovat el 2008 i el 2014.

2007

Benedicto XVI rep a 100.000 adherits a CL a la plaça de Sant Pere en motiu de l’aniversari del reconeixement de la Fraternitat.

2008

A la catedral de Sant Pau, al Brasil, davant de 50.000 persones i del cardenal Odilo Scherer, Cleuza i Marcos Zerbii confien l’Associació de treballadors Sense Terra, que reuneix més de 100 mil persones, «a les mans de Carrón, perquè coneixent Comunió i Alliberament hem conegut tot allò que teníem necessitat de conèixer».

2010

16 de maig: 35.000 adherits a CL es dirigeixen a Roma per pregar el Regina Coeli juntament amb el Sant Pare, objecte d’atacs per culpa de l’escàndol de la pedofília.

2012

Acabada la missa celebrada a la catedral de Milà en el trentè aniversari del reconeixement pontifici de la Fraternitat de CL i en el setè aniversari de la mort de Giussani, Carrón comunica que ha enviat la petició d’obertura de la causa de beatificació i canonització de Giussani. La instància és acceptada per l’arquebisbe de Milà, el cardenal Angelo Scola.

2013

Alberto Savorana publica a l’editorial Rizzoli Vita di don Giussani. El 2015 es publicarà l’edició en llengua espanyola (Ediciones Encuentro), a la qual seguirà l’edició en llengua anglesa.
11 d’octubre: Carrón és rebut en audiència privada pel papa Francesc. Escriu una carta a la Fraternitat i al Moviment de Comunió i Alliberament: «El Papa ens encoratja a viure personalment, en la comunió entre nosaltres, la natura de nostre carisma, perquè un Moviment com el nostre està cridat a respondre a les urgències d’aquest moment de la vida de l’Església i del món. Des de la proximitat i familiaritat del papa Francesc neix per mi i per tots nosaltres, amics, una nova responsabilitat davant Déu i de l’Església.

2014

29 de març: quan venç el seu mandat, la Diaconia torna a escollir Carrón com a President de la Fraternitat de CL per sis anys.

2015

El 7 de març el papa Francesc rep el Moviment a la plaça de Sant Pere. A la tardor, surt publicada a l’editorial Rizzoli La bellezza disarmata, primer llibre en italià de Carrón (traduït en espanyol, portuguès i anglès).

2016

En motiu del Jubileu de la Misericòrdia, entre l’1 i el 15 d’cotubre, es duen a terme més de 200 pelegrinatges promoguts per Comunió i Alliberament a Itàlia i per tot el món. Carrón realitza una intervenció pública al Santuari de Caravaggio (Itàlia) davant de 21 mil persones:
«Quin agraïment sense límits per la misericòrdia del Senyor durant tot aquest any! Cadascú pot aprofitar aquest moment per adonar-se’n, encara més, de quantes vegades, en aquests mesos, ha experimentat la misericòrdia de Crist, la seva tendresa sense límits».
El 30 de novembre, el Sant pare envia una carta als guies de CL per agrair a tot el Moviment les almoines recollides durant tots els pelegrinatges durant l’Any Sant.