Apunts d’una història

A principi de la dècada dels 70, dos joves matrimonis arrelats a Madrid i vinculats al món catòlic d’esquerres -HOAC i Editorial ZYX- coneixen, a la fèria del llibre de Frankfurt, a través de l’editorial italiana Jaca Book, el moviment de Comunió i Alliberament. Després d’una intensa relació amb els seus responsables italians al llarg d’alguns anys, decideixen començar l’experiència educativa de CL a Espanya. Funden una editorial, Ediciones Encuentro, amb el desig de difondre les obres de Luigi Giussani, fundador de CL, i la dels autors més significatius en la història del moviment -De Lubac, Daniélou, Von Balthasar, Péguy, Claudel...- i, de la mateixa manera, entren al món de l’ensenyament, a la Secundària.

Paral·lelament, un grup de sacerdots de la diòcesi de Madrid, ordenats al llarg dels 70, als quals els uneix una sòlida amistat forjada durant anys de vida al seminari, el gust per l’estudi -molts d’ells realitzen tasques d’investigació en el camp de l’exegesi- i una mateixa concepció del cristianisme -la fe cristiana és font de vida i s’ha de fer present en tots els àmbits de la realitat, tant privada com pública- inicia una experiència interparroquial que, poc a poc, va aglutinant nombrosos joves de les parròquies a les quals estan incardinats. Amb el temps, això genera, a través de múltiples iniciatives conjuntes, entre les quals destaquen els campaments d’estiu i els cursos de teologia a Àvila, un moviment eclesial que adopta el nom de Nueva Tierra.

L’any 79, arriba a les mans d’un dels seus responsables el programa de publicacions d’Ediciones Encuentro. Aquest fet casual, que proposa la sorpresa entre els membres de Nueva Tierra, en descobrir que hi ha un grup catòlic que es nodreix de les mateixes fonts teològiques i literàries que ells, marca l’inici de la relació entre Nueva Tierra i Comunió i Alliberament. Malgrat les divergències que es manifesten, sobretot en àmbit educatiu, es produeix immediatament una sintonia i una unitat en els aspectes fonamentals de l’experiència de la fe.

Durant uns quants anys, l’amistat entre els responsables d’ambdós moviments es va fent cada vegada més propera i estreta, fins que la visita de Luigi Giussani als cursets d’Àvila, l’estiu de 1985, precipita la seva unió.



Al setembre d’aquell mateix any, es produeix un fet singular: Nueva Tierra, moviment present ja en diferents diòcesis d’Espanya, amb més de 400 membres, amb nombrosos sacerdots i un bisbe, decideix integrar-se a Comunió i Alliberament, una realitat que, a Espanya, no superava les 100 persones, com a signe d’unitat amb una experiència de fe més madura i completa.

En els anys posteriors, el moviment de Comunió i Alliberament ha crescut lenta i progressivament, expandint-se, de persona a persona, per diferents parts d’Espanya.

Actualment existeixen membres i comunitats en gran nombre de províncies i diòcesis: Alacant, Àvila, Barcelona, Bilbao, Càceres, Cadis, Canàries, Castelló, Còrdova, Conca, Granada, Guadalajara, Huelva, Jaén, La Corunya, Madrid, Màlaga, Mallorca, Múrcia, Navarra, Santander, Sevilla, Sòria, Tarragona, Toledo, València, Valladolid, Vigo i Saragossa.

El moviment és present al món escolar i juvenil, universitari i, sobretot, laboral. D’ell en formen part sacerdots; en la seva gran part, diocesans, estudiants, matrimonis, laics consagrats -Memores Domini-, religioses i religiosos.

Nascuts de l’experiència de Comunió i Alliberament, també són presents a Espanya la Fraternitat Sacerdotal dels Missioners de Sant Carles Borromeo i la Congregació de les Germanes de la Caritat de l’Assumpció.

La vida dels membres de CL gira entorn a la “Fraternitat de Comunió i Alliberament”, institució de dret canònic que té més de 1300 persones inscrites a Espanya, si bé de la vida del moviment participen assíduament unes 3000 persones. Des de 2009, Ignacio Carbajosa és el responsable nacional del moviment al nostre país.

Al llarg de tots aquest anys, s’ha generat una rica vida eclesial a través del mètode educatiu generat per Giussani, que inclou moments i instruments d’introducció i aprofundiment en la fe cristiana, entre els quals en destaquen l’Escola de comunitat, els exercicis espirituals anuals, les trobades estiuenques i la vida litúrgica (missa mensual, peregrinacions, etc). En tots ells són fonamentals les dimensions formativa -aprofundir en les raons de la fe- i comunitària.