Viure el Moviment

La vida del Moviment és senzilla i lliure. Comunitats grans i petites neixen espontàniament ens els ambients on es viu la vida diària (escola, treball, barri) i es reuneixen per veure’s i compartir moments i gestos quotidians. No estan previstos ni carnets ni inscripcions formals. Qui vulgui pot sumar-se a les tantes propostes que conviden a profunditzar en la fe de manera personal i comunitària. En primer lloc, l’oració, juntament amb la participació als sagraments, la pregària de l’Àngelus i de la Litúrgia de les Hores. Durant l’any “social” tenen especial rellevància la “Jornada d’inici de curs”, els Exercicis espirituals i la celebració del Tríduum Pasqual.

Gestos fonamentals
Al centre de tot es troba l’Escola de comunitat, basada en un text que es proposa a l’inici del curs. Sobre aquesta s’arrela el camí unitari de tot el Moviment al món.
Hi ha altres dos gestos fonamentals:

• la caritativa: dedicar un temps al servei di qui passa necessitat. Són nombroses les activitats que es proposen, en les quals es comprometen desenes de milers de persones del món sencer: assistència a minusvàlids, ajuda a les famílies pobres, iniciatives de solidaritat internacional... Una experiència de vida que és també una experiència d’educació en la “llei” més important de l’existència: la gratuïtat, la caritat. Fins al punt que molts països han creat, espontàniament, obres socials estables i estructurades.
  
  
• el fons comú: es tracta d’una contribució econòmica personal amb l’objectiu de construir l’obra comuna que és el Moviment, sostenint les seves activitats caritatives, missioneres i culturals. Cadascú participa en el fons comú aportant mensualment una quota establerta de manera totalment autònoma i discreta (a l’inici de la història del Moviment es deia “delme”). No és tant important la quantitat com la seriositat amb la qual es roman fidel al compromís assumit lliurement.

Caminar junts
El pelegrinatge és un símbol de la vida cristiana que les comunitats viuen amb especial intensitat. Les metes són les de la tradició cristiana: Lourdes, Częstochowa, així com molts altres santuaris arreu dels diferents continents. A Itàlia ha adquirit una particular rellevància, i no només per al Moviment, el pelegrinatge nocturn anual des de Macerata fins a Loreto. Nascuda com a mostra d’agraïment per part d’un grup d’estudiants de les Marques (Itàlia), supera avui els cent mil participants. L’octubre de 2016, totes les comunitats de Cl del món van peregrinar a un santuari per celebrar l’Any de la Misericòrdia.
Un altre gest molt difós és el Via crucis, la tradicional processó del Divendres Sant que Giussani va voler proposar novament als joves des dels primers anys de GS. Avui, com aleshores, és un moment fonamental de les Oficis de Setmana Santa. D’entre els més significatius trobem el Via crucis que des del 1996 fa un recorregut el pont de Brooklyn, a Nova York.


Desig de bellesa
L’amor a l’expressió cultural i artística caracteritza la vida del Moviment. «Don Giussani va créixer en una casa pobre de pa però rica en música, i així, des del principi va ser tocat, es més, ferit per desig de la bellesa» va recordar l’aleshores cardenal Ratzinger al funeral del sacerdot. En efecte, cant i música són una constant en l’experiència de CL, així com la literatura i les arts figuratives (d’aquí neixen les col·leccions de CD i de llibres dirigits pel mateix Giussani i, després, durant uns anys, per Julián Carrón). Per exemple, els Exercicis espirituals de la Fraternitat s’introdueixen sempre amb peces musicals dels grans clàssics europeus i amb projeccions d’obres d’art. Un altre exemple és el “llibre del mes”, un text escollit entre les obres mestres de a literatura i assaig o entre obres que tenen un gran valor de testimoni cristià i que es proposen a l’atenció de tots. Aquest mateix desig de bellesa tendeix a donar forma als moments de trobada -assemblees, trobades litúrgiques i catetètiques, però també als moments de convivència (moltes iniciatives de sortides d’estudi organitzades per estudiants), així com les vacances comunitàries, que aprofiten les diferents edats i zones geogràfiques per ser una ocasió educativa i missionera. Una particularitat: en la seva majoria, les vacances s’organitzen a la muntanya, on «l’imponent bellesa de la natura afavoreix el renovar-se de la pregunta per l’ésser, per la bondat de la realitat». Són paraules de Giussani que manifesten l’experiència de qualsevol home davant de l’espectacle dels cims que s’eleven cap al cel.

«l’imponent bellesa de la natura afavoreix el renovar-se de la pregunta per l’ésser, per la bondat de la realitat» (don Giussani)

Els àmbits
Diferents noms indiquen els grups que s’organitzen en funció dels respectius nivells d’edat o àmbits de vida social:

• Gioventù Studentesca (GS) o Batxillers: estudiants de Batxillerat.
  
• CLU, CLE, CLL són les sigles adoptades per el món de la universitat (CLU), de l’educació (CLE-professors) i del treball (CLL).