Els Papes i CL

La història del Moviment està teixida d’una manera indissoluble a la relació amb els Papes que l’han acompanyat i l’acompanyen. Des de Pau VI fins avui. Luigi Giussani va cridar sempre a la fidelitat i obediència al Sant Pare i a les autoritats de l’Església com a «directiva suprema cap al camí humà». Sense aquest seguiment, deia, «esdevé incerta l’edificació del poble de Déu». És un tema molt present en l’itinerari del Moviment, primer amb don Giussani i ara amb Carrón: per ambdós, l’atenció al Papa i allò que el Papa demana a tota l’Església, no només al Moviment, es fa sistemàticament transparent en els discursos, llibres, cartes i comentaris.

Pau VI
«Tingueu valor, aquest és el camí correcte: endavant!» (Alberto Savorana, Luigi Giussani. Su vida, 2015). Giussani recordarà sempre amb emoció i agraïment les paraules amb les quals Pau VI el va encoratjar el diumenge de Rams del 1975, en una xerrada privada, després d’una trobada a la plaça de Sant Pere amb els joves. Una relació que havia començat quan Montini era arquebisbe de Milà i Giussani havia començat a donar classes a l’escola. (Cfr. Marta Busani, Gioventù Studentesca, 2016)

«Tingueu valor, aquest és el camí correcte: endavant!»

Joan Pau II
El Sant Pare re en audiència privada per primera vegada el 18 de maig de 1979, tres mesos després de l’elecció de Wojtyła. Després de la xerrada, Giussani escriu aquestes paraules en una carta a tots el grups de CL: «Amics meus, servim aquest home, servim Crist en aquest gran home amb tota la nostra existència».
El 1982, Joan Pau II visita el Meeting de Rímini, deixant un missatge i una tasca molt important per a tot el poble de CL: «És necessari que la mirada es dirigeixi vers ‘l’artífex de la nostra salvació’ per generar una cultura que neixi de la veritat i de l’amor. La cultura de l’amor! Per no agonitzar, per a què no defallir en un egoisme desenfrenat, en la insensibilitat cega vers el dolor dels altres. Germans i germanes, construïu sense cansar-vos mai d’aquesta cultura! És la consigna que avui us deixo. Treballeu per això, pregueu per aquest motiu, treballeu per això!».



Han estat moltes les ocasions de trobada personal i col·lectivament en gairebé vint-i-set anys de pontificat de Joan Pau II. D’entre aquestes en destaca l’audiència del 1984 al Vaticà, quan el Papa va confiar al Moviment el mandat missioner: «Aneu arreu del món a portar la veritat, la bellesa i la pau, que es troben en Crist Redentor». Aquelles paraules van empènyer molts membres de CL a buscar o acceptar ocasions d’estudi i treball més enllà de les fronteres italianes, precisament per portar a terme la invitació benèvola.

«Aneu arreu del món a portar la veritat, la bellesa i la pau, que es troben en Crist Redentor»


Un altre moment d’extraordinària emoció va ser el 30 de maig de 1998 quan, a la Vigília amb els Moviment i les noves comunitats, Giussani, juntament amb altres fundadors, pronuncia el seu testimoni. Acabat el discurs, la imatge de l’abraçada entre els dos homes -Giussani ja era malalt- s’ha convertit en una de les icones del nostre temps.



I, finalment, un excepcional intercanvi epistolar, entre 2002 i 2004. Al vintè any del reconeixement de la Fraternitat, el papa escriu a Giussani: «el Moviment ha volgut i vol indicar no ja un camí sinó el camí per arribar a la solució d’aquest drama existencial [de l’home]». Dos anys després, amb ocasió dels cinquanta anys de la història del Moviment, Giussani escriu al Papa: «No només no he intentat mai ‘fundar’ res, sinó que entenc que la genialitat del Moviment que he vist néixer és pel fet que he sentit només (...) la passió pel fet cristià com a tal en els seus elements originals». En la seva resposta, Joan Pau II li diu: «en aquest punt rau, precisament, la intuïció pedagògica del vostre Moviment: tornar a proposar d’una manera fascinant i amb sintonia amb la cultura contemporània, l’esdeveniment cristià, percebut com a font de nous valors, capaços d’orientar l’existència sencera (...) Aquesta experiència de fe genera una mirada nova envers la realitat, una responsabilitat i una creativitat que concerneixen tots els àmbits de l’existència: des de l’activitat laboral fins a les relacions familiars; des de el compromís social fins a l’animació de l’ambient cultural i polític».

«Aquesta experiència de fe genera una mirada nova envers la realitat, una responsabilitat i una creativitat que concerneixen tots els àmbits de l’existència»

Benet XVI
El lligam de veritable amistat entre Giussani i el cardenal Ratzinger, cultivat durant dues dècades, es troba a la base de la relació entre el Moviment i Benet XVI.



Després d’haver rebut en audiència el Moviment el març del 2007, el papa Benet XVI afirma: «El meu primer pensament va cap a monsenyor Luigi Giussani, al qual estic lligat per tants records, ja que érem amics de veritat». Pocs mesos després, molts membres de CL participen a l’Àngelus del 20 de gener de 2008, com a signe de comunió amb el Papa Ratzinger, que havia renunciat, per culpa d’aspres polèmiques, a participar en la inauguració de l’any acadèmic a la universitat La Sapienza de Roma. Un altre moment especial serà el 16 de maig de 2010, quan trenta cinc mil persones del Moviment aniran a la plaça de Sant Pere per recitar el Regina Coeli, en un període de violents atacs contra l’Església.
Cada trobada i audiència privada amb el papa Ratzinger han estat acompanyades de cartes de Carrón a la Fraternitat.
Un signe d’especial proximitat va ser l’elecció de Benet XVI de tenir al seu costat, sevint-lo quotidianament, quatre membres dels Memores Domini que, desde su que gràcies a la seva elecció es converteixen en part de la Família Pontifícia. Una d’elles, Manuela Camagni, va morir en un accident el 24 de novembre de 2010. A continuació, un fragment del papa Ratzinger escrit per al funeral: «Si nosaltres ens enrecordem del Senyor és perquè Ell, abans encara de res, s’enrecorda de nosaltres. Nosaltres som memores Domini perquè ell és Memor nostri, ens ho fa present amb l’amor que té un Pare, un Fill, un Amic, també en el moment de la nostra mort. Tot i que de vegades pugui semblar que el Senyo sigui absent, que se n’oblida de nosaltres, en realitat, a nosaltres sempre ens té presents, som al seu cor. Allà on caiguem, caiem en les seves mans. Precisament allà, on ningú pot acompanyar-nos, ens espera Déu: la nostra Vida».

«Nosaltres som memores Domini perquè ell és Memor nostri, ens ho fa present amb l’amor que té un Pare, un Fill, un Amic, també en el moment de la nostra mort»

Francesc
«Li dec molt a Giussani per diverses raons. La primera, la més personal, és pel bé que aquest home m’ha fet a la meva vida i a la meva vida sacerdotal, a través de la lectura dels seus llibres i articles. L’altra raó és que el seu pensament és profundament humà i arriba fins al punt més íntim de l’anhel de l’home. Vosaltres sabeu com d’important era per Giussani l’experiència de la trobada: trobada no amb una idea, sinó amb una Persona, amb Jesucrist. D’aquesta manera va educar a la llibertat, guiant cap a la trobada amb Crist, perquè Crist ens dóna la veritable llibertat».
Així comença el papa Francesc el seu intens discurs a les 80 mil persones que van congregar-se a la plaça de sant Pere, el 7 de març de 2015, procedents de quaranta set països. És la primera audiència que concedeix a tot el Moviment, en ocasió de l’aniversari del naixement de CL i del desè aniversari del traspàs de don Giussani.

«El sentit religiós no és pas un llibre d’ús exclusiu per que forma part del Moviment; ni tan sols només pels cristians o creients. És un llibre per tots els homes que prenen seriosament la seva pròpia humanitat»


Giussani i Jorge Bergoglio no van arribar a conèixer-se en persona. Però el futur Papa coneixia bé el seu carisma i pensament i, quan era arquebisbe de Buenos Aires, va presentar alguns dels seus llibres, entre els quals El sentido religioso y El atractivo de Jesucristo.
Julián Carrón ha estat rebut en audiència privada pel papa Francesc l’onze d’octubre del 2013 i el 14 d’abril del 2016. Va escriure a la Fraternitat, després de l’última xerrada: «Crec que no hi ha res que ens pugui ajudar més que la tensió constant a identificar-nos amb el testimoni que el papa Francesc ens ofereix quotidianament».

El 30 de novembre de 2016, el Sant Pare envia una carta a CL, per agrair a tot el Moviment les almoines que es van recollir durant els pelegrinatges en ocasió de l’Any Sant de la Misericòrdia. «La pobresa és necessària perquè descriu allò que tenim de veritat en el cor: la necessitat d’Ell»; i prossegueix: «Per aquest motiu anem a trobar els pobres; no perquè ja sapiguem que el pobre és Jesús, sinó per tornar a descobrir que el pobre és Jesús (...) No defalleixo en invocar la gràcia de tenir una Església pobra i per als pobres. No és tracta d’un programa lliberal, sinó d’un programa radical perquè significa tornar a les arrels. (...) És la revolució de la tendresa i de l’amor»

El 2 de febrer del 2018, el papa Francesc rep novament Julián Carrón en audiència privada, durant la qual la qüestió dels joves ha estat el centre del diàleg: «ens ha encoratjat a continuar la nostra tasca, perquè la considera molt important en aquest moment especial en el qual els joves viuen en una “societat líquida”, per a què puguin trobar punts de referència que els acompanyin en el seu camí».