Les dimensions de l’experiència cristiana

Cultura, caritat i missió són les dimensions que caracteritzen l’experiència del cristià. En elles es manifesta i s’expressa una concepció de la vida, que reconeix i realitza aquesta suprema llei de l’existència que és l’amor, obrint-nos a la relació amb tot. Es tracta d’una experiència concreta i integral, marcada per gestos viscuts personalment, i que abasta tots els aspectes del viure, inclús l’acció social i política. Precisament l’experiència ofereix l’oportunitat de verificar la promesa de la fe: una vida més oberta, més plena, més segura. «¿Es pot viure així?». És la pregunta i el desafiament que dona títol a un dels llibres de don Giussani que ha tingut més gran difusió.

Presència cultural
«Examineu-ho tot; quedeu-vos amb el bo». Don Giussani veia en aquestes paraules de Sant Pau una síntesi genial del significat de la cultura, entesa com a recerca continua i incansable d’allò veritable, d’allò bell i d’allò bo. És la raó per la qual moltíssimes persones del Moviment s’impliquen habitualment en iniciatives culturals en els ambients on es desenvolupa la seva vida quotidiana: ciutats i pobles, universitats, escoles i parròquies. De vegades creant esdeveniments d’extraordinària popularitat, como l’anual Meeting de Rímini que en aquests darrers anys s’ha emulat en una dotzena de països (New York Encounter, EncuentroMadrid, Rhein Meeting, Encuentro Santiago de Chile, Meeting de Lisboa, London Encounter, per citar només alguns). També s’ha establert una xarxa de centres culturals (més de 200 solament en Itàlia, agrupats en l’Associació de Centres Culturals [AIC]; als EEUU la xarxa de Crossroads). Un panorama al qual s’afegeixen editorials i revistes, exposicions d’art, intercanvis internacionals. Revesteix una importància particular la Fondazione per la sussidiarietà, un centre d’estudis i investigació d’ampli abast sobre els grans temes de la vida social. De la dimensió cultural es deriva naturalment la dimensió de la presència en la “polis”. En distintes ocasions, intervenint sobre temes de fons de l’actualitat, des d’Europa al terrorisme o la crisi econòmica, el Moviment expressa amb documents i judicis la seva contribució original, que neix de la experiència cristiana. I encoratja el compromís d’aquells que volen assumir en primera persona la responsabilitat d’una acció política, però sense entrar mai en allò específic de les opcions contingents ni delegant cap tipus de representació.

La llei del compartir
Escriu don Giussani en El sentit de la caritativa: «Quan experimentem quelcom bell, ens sentim empesos a comunicar-ho a qualsevol. Quan veiem a d’altres que passen necessitats, ens sentim empesos a ajudar-los amb quelcom nostre. Aquesta exigència és original i natural; proba d’això és que la tenim encara abans d’ésser conscients d’ella i de considerar-la –justament– como una llei de l’existència. La llei suprema del nostre ésser és compartir l’ésser dels altres, compartir el nostre ésser amb els altres. Puc entendre del tot la paraula “caritat” únicament quan penso que el Fill de Déu, en estimar-nos, no ens envià les seves riqueses –como hagués pogut fer, canviant radicalment així la nostra situació–, sinó que es va fer indigent com nosaltres, “va compartir” el nostre no-res».
D’aquesta concepció neix la proposta de la “caritativa”, un pilar de la impostació educativa del Moviment.
Els primers nois de GS es desplaçaven a una zona en la perifèria de Milà, anomenada la Bassa, per a compartir unes hores amb els nens de famílies pobres. Avui les formes de caritativa són molt variades: assistència a ancians i minusvàlids, acompanyament escolar a nens i joves immigrants, ajuda en la recerca de llocs de treball, recollida i entrega d’aliments per a famílies necessitades...

«Examineu-ho tot; quedeu-vos amb el que és bo»(Sant Pau)

Testimoni quotidià
Des del començament de GS, els joves eren educats en la missió també mitjançant l’atenció prestada a determinats missioners que vivien en llocs llunyans i en situacions difícils. En el curs del temps, CL ha col·laborat amb la tasca missionera de figures significatives en aquest àmbit, amb entitats i ordes religioses.
L’any 1962 es va iniciar una acció missionera completament i responsablement sostinguda (potser per primera vegada en la historia de l’Església) por estudiants –els nois de GS– a Belo Horizonte, Brasil. Aquesta experiència, a més a més de sembrar las primeres llavors de la presència del Moviment a l’Amèrica Llatina, ensenyà que no hi ha distinció entre la presència quotidiana a las escoles o als llocs de treball i l’anunci cristià que tants missioners porten a llocs difícils d’Àfrica, d’Àsia o d’América: es tracta de la mateixa missió universal de l’Església. La presència en el nostre ambient de vida i laboral, a la qual educa el Moviment, s’entén en primer lloc com a oferiment a Crist del propi treball, més que como una capacitat d’iniciativa o de estratègia de comunicació. CL entén la missió como un servei a l’Església i un testimoni en la vida diària en qualsevol circumstància.

Persones i obres
L’únic objectiu de CL és testimoniar de quina forma l’esdeveniment cristià és la resposta més veritable a les exigències humanes i educar a les persones per tal que verifiquin en la vida la pròpia fe. La fe no es concep como quelcom “al marge” dels compromisos quotidians concrets, les decisions i els projectes, sinó inherent i pertinent a aquests. Aquesta consciència genera la passió per treballar constructivament en cada àmbit de la realitat i de la vida social. Per això, en plena llibertat personal, molts membres del Moviment s’han dedicat, individualment o associant-se amb d’altres, a realitzar iniciatives, estructures i obres en els àmbits més diversos. En algun cas, aconseguint dimensions considerables. Com el Meeting de Rímini, nascut el 1980 i crescut any darrere any fins aconseguir les enormes xifres de visitants actuals. En aquell temps, també sorgí el Moviment Popular, que pretenia renovar la cultura política dels catòlics italians reorganitzant les seves files i motivant de nou el seu compromís; el setmanari Il Sabato, que, animat per intel·lectuals de la talla de Giovanni Testori, ocupà un lloc molt significatiu en el debat públic (ambdós experiències finalitzaren el 1993). També en aquells anys sorgí AVSI, una organització no governamental actualment present en una desena de països amb projectes d’emergència humanitària i cooperació al desenvolupament; i el Banc d’Aliments (amb els anys, seguit per organitzacions similars en diferents països europeus i llatinoamericans, a més d’altres “Bancs” en distints sectors), que cada any implica a més de cent mil voluntaris en la “Jornada de recollida d’aliments” de novembre. És impossible fer aquí el llistat de totes les fundacions educatives i assistencials, les comunitats terapèutiques, les obres de recuperació i integració per a joves amb dificultat, les cooperatives de treball en les presons, les escoles creades en aquestes dècades en tota Itàlia i en tants països on existeixen comunitats del Moviment (i que impliquen a moltíssimes persones que no pertanyen a CL). Un fervor d’activitats animades pel desig de contribuir com a cristians al bé de tots. Moltes d’aquestes iniciatives fan referència a la Compañía de las Obras,nascuda el 1986, una xarxa d’empreses amb i sense ànim de lucre, orientada a valorar en la via de la Doctrina Social de l’Església la capacitat de emprendre i la solidaritat. Tot això és fruit de la responsabilitat personal, assumida en plena llibertat i autonomia. En les obres creades por membres de CL el Moviment no ocupa cap lloc de control ni de gestió. Únicament hi ha un cas en el qual això succeeix, Fondazione Sacro Cuore de Milà, un col·legi (des de l’escola infantil fins finalitzar el cicle escolar superior) que don Giussani va voler com a exemple d’un recorregut educatiu cristià.