La proposta cristiana com una aventura per la vida

La fe viscuda en la comunió és el fonament de l’autèntic alliberament de l’home. Va néixer a Milà als anys cinquanta: ara el Moviment és present i s’ha difós en noranta països.

Comunió i Alliberament és essencialment una proposta d’educació a la fe cristiana. Una educació que no acaba pas arribats a una determinada edat, sinó que continua sempre, perquè es renova i sempre es fa més profunda. Succeeix el mateix amb l’Evangeli: encara que l’haguem escoltat mil vegades, sempre revela aspectes nous. Succeeix així a l’experiència de l’amor humà, a la creació artística i, fins i tot, a la vida quotidiana. La recerca de la veritat, de la bellesa, de la justícia i de la felicitat no s’exhaureix. I, d’aquesta manera, el cristianisme és una aventura: l’aventura de la vida i no d’una «preparació» per la vida.



El fet cristià
D’on neix i perquè neix una realitat com és CL? Vet aquí les paraules de Luigi Giussani a Joan Pau II el 2004: «No només no he intentat ‘fundar’ res, sinó que considero que la genialitat del Moviment que he vist néixer, rau en haver sentit la urgència de proclamar la necessitat de tornar als aspectes elementals del cristianisme, és a dir, la passió pel fet cristià com a tal en els seus elementals i originals, i res més. I segurament per aquest motiu, ha obert camins imprevisibles de trobada amb personalitats de món jueu, musulmà, budista, protestant i ortodox; des dels Estats Units, fins a Rússia, moguts per l’ímpetu d’una abraçada i una valorització de tot allò que de veritat, de bell, de bo i just roman en qualsevol persona que visqui una pertinència a una comunitat».



La raó en primer lloc
És així i succeeix encara d’aquesta manera. Luigi Giussani comença la seva activitat «d’educador al cristianisme» el 1954, quan comença a donar classes de religió en un institut públic, el Berchet, a Milà. «Amb el cor joiós i ple del pensament que Crist ho és tot per la vida de l’home». Sorprèn els estudiants amb la seva proposta, dirigida abans de res a l’ús de la raó i de la llibertat, amb una invitació de conèixer la bellesa -música, poesia, natura- i amb la seva capacitat per tocar les profunditats del cor humà, les exigències fonamentals que el constitueixen.



Un mètode per jutjar
Giussani sintetitza amb aquestes paraules el contingut i l’objectiu de la seva proposta: «Des de la primera hora del col·legi vaig dir sempre: ‘no sóc aquí perquè vosaltres considereu vostres les idees que jo us donaré, sinó per ensenyar-vos un mètode per jutjar les coses que us diré. I el que us diré forma part d’una experiència que és el resultat d’un llarg passat: dos mil anys’. El respecte a aquest mètode ha caracteritzat des del principi la nostra tasca educativa, indicant amb claredat quin n’és l’objectiu: mostrar la pertinència de la fe a les exigències de la vida. Gràcies a la meva formació familiar i al Seminari, primer, i per la meva meditació, després, vaig adonar-me que una fe que no pogués ser una fe trobada en una experiència present, confirmada per ella mateixa, útil per respondre a les seves exigències, no hauria sigut una fe capaç de resistir en un món on tot, tot, deia i diu el contrari. (...) Mostrar la pertinència de la fe a les exigències de la vida i, per tant -aquest ‘per tant’ és important per mi-, demostrar la racionalitat de la fe, implica un concepte precís de racionalitat. Dir que la fe exalta la racionalitat vol dir que la fe correspon amb les exigències fonamentals i originals del cor de tot home». (L. Giussani, Educar es un riesgo, Encuentro, Madrid 2006, p. 19).

«No sóc aquí perquè vosaltres considereu vostres les idees que jo us donaré, sinó per ensenyar-vos un mètode per jutjar les coses que us diré. I el que us diré forma part d’una experiència que és el resultat d’un llarg passat: dos mil anys».


Factors educatius
El mètode educatiu de Luigi Giussani pot sintetitzar-se en cinc punts:

• L’esdeveniment és una encontre: qui coneix el Moviment es troba amb una realitat que es pot remuntar a la fe transmitida durant el segles per l’Església catòlica. L'encontre amb l’esdeveniment que la genera és una experiència i una correspondència humana tal que és impensable.
  
  
• Lleialtat amb la tradició: per educar és necessari proposar adequadament el passat. Sense conèixer el passat el jove no té cap punt de referència amb el qual comparar les coses.
  
  
• Autoritat: el passat es pot tornar a proposar als joves només si és presentat dins d’una realitat present que en subratlli la correspondència amb les exigències primordials del cor. Aquesta tasca la duu a terme l’autoritat: persones que, conscientment, viuen i proposen una tradició donant-ne raons i motius.
  
  
• Educació a una mirada crítica i de verificació personal: una proposta d’aquest tipus ha de ser necessàriament verificada personalment, és a dir, mitjançant la comparació amb les pròpies exigències i evidències últimes. Només així, vivint en una realitat i un ambient determinats no es viu d’una manera alienada o homologant-se amb la cultura dominant.
  
  
• El risc, quelcom necessari per la llibertat: confrontar-se amb el món exposa al jove al risc de prendre decisions i prendre camins diferents del que proposa l’educador. Aquest risc és inevitable i necessari per a què la personalitat maduri realment i la llibertat es posi en joc completament.

A noranta països
Al seu voltant neix una comunitat de joves que utilitza el preexistent nom de Gioventù Studentesca. El nom actual, Comunió i Alliberament (CL), apareix per primera vegada el 1969: sintetitza la convicció que neix del fet que l’esdeveniment cristià, viscut en la comunió, és el fonament de l’autèntic alliberament de l’home.
Als anys 70, el Moviment es difon per moltes universitats i escoles i, entre els adults -sobretot a Itàlia-, no falten presències a l’estranger, a partir de la històrica «missió» del primers giessini al Brasil, que havia començat una dècada abans.
Als anys 80 i 90, també gràcies a la invitació que Joan Pau II va estendre a «portar per tot el món la veritat, la bellesa i la pau que són presents en Crist Redentor», es desenvolupen nombroses comunitats, des del Kazakhstan als Estats Units, des d’Uganda fins a Irlanda.
Actualment, CL és present en més de noranta països de tots els continents. Don Giussani mor el 2005. Des de llavors i fins al 2021, el succeeix Mn. Julián Carrón a indicació del fundador. Des del 27 de novembre del 2021 fins avui, després de la dimissió de Carrón, Davide Prosperi és el president de la Fraternitat de CL.




L’Escola de comunitat
L’instrument «educatiu» fonamental per qui s’adhereix al Moviment és l’Escola de comunitat, que consisteix en la lectura i meditació personal d’un text, al qual segueixen trobades comunitàries que es realitzen en petits o grans grups, en els ambients de la vida pública o a cases.
El mètode consisteix en la continua comparació de la proposta cristiana amb la vida, per verificar constantment -a la llum de la pròpia experiència- la capacitat de respondre a les exigències de l’home en qualsevol aspecte de la realitat.
Del 2009 al 2021, totes les comunitats d’arreu del món han pogut seguir per connexió audiovisual l'escola de comunitat mensual amb Mn. Carrón. Tant la modalitat de participació en aquesta escola de comunitat com els apunts de les reunions han estat una ocasió valuosa per aprendre el mètode d'aquest camí educatiu i d’aprofundiment.




Una estructura senzilla
El Moviment és una proposta de vida i per a la vida. A més de l’Escola de comunitat, hi ha diferents gestos i instruments que apunten vers l’educació personal i comunitària: reprendre el Magisteri papa, pregària i lectura bíblica, exercicis espirituals, cant, pelegrinatges i Via crucis al temps de quaresma, compromís caritatiu, conferències sobre experiències artístiques, els manifestos de Nadal i Pasqua, el fons comú, les vacances en comunitat.
Tot això respectant la lliure participació de cada persona («ho he apostat tot per la llibertat personal», deia sovint Mn. Giussani). No se’n preveu cap adhesió formal.
Aquest tret també es reflecteix en l'organització del Moviment, ben simple i clara. Els grups d'escola de comunitat es creen lliurement, per zones geogràfiques o per àmbits, de la mateixa manera que hi ha les “Diaconies” (terme que es remunta al cristianisme dels primers segles), formades per diverses persones compromeses al servei de les comunitats locals de manera totalment voluntària i gratuïta. Periòdicament se celebren assemblees de responsables als diversos continents i una reunió internacional anual.
Juntament amb la pàgina web en quatre llengües i nombroses variants nacionals, Tracce (Huellas) -la revista internacional del Moviment- es publica en paper i està disponible també online en diferents llengües i formats. És l’instrument fonamental que exposa i explica la vida del Moviment i la seva presència al món.

Per la pròpia vocació
L’experiència cristiana ajuda a adonar-se que cada home és al món per una «crida»; cadascú de nosaltres té una tasca, una vocació que es fa clara en les circumstàncies de la vida i els esdeveniments que la marquen. I així han nascut, del carisma de Giussani, amb el temps diferents formes d’associació destinades a sostenir l’adult cristià en les diferents condicions de la seva vocació individual: laics, religiosos i religioses, sacerdots diocesans i sacerdots missioners.
La més universal d’aquestes és la Fraternitat de Comunió i Alliberament, reconeguda per l’Església el 1982 com a àmbit en el qual els inscrits es comprometen a viure la fe com a camí vers la santedat, segons el mètode transmès per don Giussani. Pot dir-se que la Fraternitat, que preveu la inscripció formal i adhesió al seu estatut, és el mode amb el qual l’individu afirma la pròpia responsabilitat i el propi compromís per la vida del Moviment. Actualment hi ha al voltant de seixanta mil persones de tot el món inscrites.



La contribució per una ciutat de tots
Molta gente haurà sentit a parlar del Meeting de Rímini o del Banc dels Aliments. Es tracta d’iniciatives creades per persones adherides al Moviment. I són només dos exemples d’una sorprenent creativitat social que des del principi ha acompanyat la història de CL. No obstant, és necessari assenyalar que les «obres de CL» són, en realitat, obres dels membres de CL, en el sentit que son un fruit de la lliure i autònoma iniciativa de les persones, individualment o en grup. Què vol dir això? L’únic objectiu de Comunió i Alliberament és el de testimoniar com l’esdeveniment cristià és la resposta més veritable a les exigències humanes i, és, per aquest motiu, que la persona educada en la fe es troba davant una responsabilitat, a un compromís civil. És aquest l’origen de moltes activitats que es porten a terme en molts camps; activitats que, de vegades, han adquirit una dimensió molt rellevant, com demostren els més de cent-mil voluntaris que, cada any, participen al «Gran recapte del Aliments» (la recollida de queviures pels pobres, organitzada en els supermercats pel Banc dels Aliments) o el prestigi internacional del Meeting de Rímini. És fruit de la passió de l’adult cristià per treballar en qualsevol àmbit de la vida social, portant amb entusiasme la pròpia contribució per una ciutat de tots: en la cultura, educació, en els àmbits socials i d’ajuda als joves i famílies, en l’emprenedoria econòmica i en l’orde administratiu i polític.