Estimats amics,

Desitjo compartir amb vosaltres l’alegria d’haver estat ahir al matí, dissabte 15 de juny, en una audiència amb el Sant Pare, juntament amb don Andrea D’Auria, director del Centre Internacional de Comunió i Alliberament, i Marco Melato, secretari general de la Fraternitat.

Al final de la nostra última trobada, celebrada el mes de gener passat, el Sant Pare ja ens havia expressat el desig de tornar a veure’ns aviat perquè li expliquéssim la vida del moviment. El Papa volia conèixer els passos que havíem fet després de la carta que em va enviar el 30 de gener. Durant la trobada ha manifestat una gran estima per tot el que estem vivint, testimoniant-nos la seva afectuosa companyia al nostre camí. Hem pogut compartir amb ell els principals fets d’aquest últim any, aprofundint en els continguts proposats a través de la Jornada d’Inici de curs, l’Escola de comunitat, els Exercicis de la Fraternitat dedicats a l’esperança i la meva última intervenció sobre la cultura. El Sant Pare s’ha mostrat molt content i ens ha confirmat en la nostra feina, compartint els continguts i les preocupacions que li hem exposat.

També ens ha animat a continuar per aquest camí sense vacil·la i ens ha recomanat que seguim el camí emprès per aprofundir en la riquesa del carisma, valorant sobretot el mètode de la guia comunional. En aquest sentit, el Papa ens ha parlat de la necessitat de compartir el carisma i d’una coresponsabilitat en la conducció del moviment. «Sense això –ha afegit– qualsevol moviment tindrà una vida breu. El carisma continua vivint en una història i en un poble que el fa actual». També ha subratllat que tot carisma s’ha de concebre al servei de l’Església sencera, sense distanciar-se’n mai, amb un renovat ímpetu missioner: «No ens hem de mirar el melic, sinó sortir, sortir a fora! Ho necessita tota l’Església» – és una frase que el Sant Pare ha repetit diverses vegades durant l’audiència.

Quan li he demanat la seva valoració sobre el treball cultural que estem fent, el papa Francesc n’ha compartit l’enfocament, reiterant que el carisma s’ha d’actualitzar contínuament. Un moviment, ens recordava el Sant Pare, ha de continuar essent fidel al seu propi carisma i comunicar-se amb creativitat a tot arreu del món on sigui present.

Amics, estic veritablement agraït per aquesta sorprenent i paternal companyia del Papa, que ens anima, ens conforta i ens sosté en la nostra tasca missionera. Al final de l’audiència li hem regatat el text dels Exercicis de la Fraternitat predicats per Monsenyor Giovanni Paccosi, i el Papa ha comentat: «L’esperança, l’esperança... l’esperança és una virtut humil».

Demanem al Senyor que mai ens falti aquesta esperança plena d’humilitat. I no ens oblidem de pregar sempre pel Sant Pare.

Una abraçada,

Davide Prosperi