El millor regal que he rebut mai
L’Antonio, de 57 anys, va créixer en un ambient creient, però després se’n va allunyar: «em pensava que jo anava pel meu compte en la vida». Després, coneix algú que el convida a l’audiència amb el PapaTinc cinquanta-set anys i he crescut i viscut sempre en un ambient creient: primer, els franciscans, després els salesians i, més tard, vaig travessar un període en què alternava moments de distanciament i d'acostament a Déu. Un dia, quan em pensava que jo anava pel meu compte en la vida, vaig conèixer una persona que s’adreçava a mi d’una altra manera, i em va donar una mirada diferent envers la vida. Sovint li preguntava «Per què a mi?», i ella: «Per què no a mi?». Després em va parlar d’aquest grup del qual se sent part, d'aquest moviment que és la seva família, i se li il·luminava el rostre.
Quan es va adonar de la meva fascinació, em va relegar una acreditació per anar a l'Audiència amb el Papa amb motiu del centenari de Mn. Giussani. Vaig acceptar-la gustosament tot i que creia que seria com participar en una commemoració com qualsevol altra.
Però arribo a la plaça de Sant Pere i veig una mar de gent joiosa, se’m posa la pell de gallina malgrat ser un dia calorós, sota un sol de justícia. I no ho entenc, no entenc per què, però em sento com un més i no com un convidat. Al cap d'una estona comencen les Laudes, les cançons i la veu de Mn. Giussani que sembla que em parla especialment a mi entre aquelles seixanta mil ànimes. Em diu: ets lliure per fer el que vulguis, no tens ni vetos ni limitacions, però si vols ser feliç amb el que fas, fes-ho en companyia de Jesús, perquè Ell creu en tu i en la teva felicitat. Aleshores arriba el Sant Pare, mai no l’havia sentit tan directe, tan entusiasta. Cada paraula em crida l'atenció, sobretot la invitació a no perdre el temps ni per causa d’un mateix ni per causa dels altres, a creure en el bé i en fer el bé, a gaudir del do de la vida.
LLEGEIX TAMBÉ - Audiència del Papa Francesc amb Comunió i Alliberament
Avui, quaranta-vuit hores després de la trobada a Sant Pere, estic segur de dues coses: la primera, que ja no sento que vaig pel meu compte en la vida, sinó que viatjo dalt d’un llarg tren ple de gent joiosa, amb ganes de viure en sintonia. I la segona, que aquesta acreditació amb motiu del Centenari ha estat el millor regal que he rebut mai.
Antonio, Roma (Itàlia)