al·locució de Giussani a l'assemblea «Veritat de Déu, veritat de l'home»

Veritat de Déu, veritat de l'home

El quadern de la trobada de Mn. Luigi Giussani amb Nueva Tierra uns mesos abans que l’associació s'unís a Comunió i Alliberament (Juliol 1985)
El setembre del 2010, amb motiu del 25è aniversari d'aquesta unió, es va reimprimir aquest document, amb pròleg de Mn. Ignacio Carbajosa, responsable de CL a Espanya, que reproduïm tot seguit.

Introducció a la nova edició
Han passat 25 anys des que Luigi Giussani participés als cursos d'estiu de l'Associació Cultural Nueva Tierra, el juliol de 1985. La seva presència i, sobretot, la seva paraula apassionada i persuasiva van ser l'empenta definitiva per consumar l'adhesió de Nueva Tierra, un moviment incipient nascut de l'amistat i la fecunditat pastoral d'un grup de joves sacerdots de Madrid, al moviment Comunió i Alliberament, ja present a Espanya des de la primera meitat dels anys 70.

La perspectiva que donen els anys permet reconèixer, amb més estupor encara, l'obra que l'Esperit de Crist ressuscitat va suscitar aquells anys pel bé de tot el moviment, no només a Espanya, i pel bé de l'Església. Que dues realitats nombroses i diferents, pel seu temperament i la seva sensibilitat, arribin a ser una sola cosa és senzillament impensable. Dit en positiu, com que així va succeir, és excepcional. I excepcional remet a diví. D'aquesta manera, la realitat del moviment Comunió i Alliberament a Espanya va quedar marcada per un miracle, el miracle de la unitat, que és una de les notes característiques del misteri de l'Església. Un miracle que va prendre la forma d'una amistat intensa i real en la trobada entre els responsables de les dues realitats, i que va arrelar també entre els joves que els seguien, malgrat les perplexitats inicials.

«Un miracle que va prendre la forma d'una amistat intensa i real en la trobada entre els responsables de les dues realitats, i que va arrelar també entre els joves que els seguien»

Mn. Giussani no va trigar a veure en aquest esdeveniment d'unitat el futur per a tot el moviment, una expressió que a mitjans dels anys 90 sonava exagerada, però que amb el temps mostraria el seu fonament; especialment quan el fundador de Comunió i Alliberament va confiar la guia de tot el moviment a Mn. Julián Carrón, un dels joves sacerdots que provenia de l'experiència de Nueva Tierra.

El text que proposem de nou per a la lectura recull les lliçons i l'assemblea que Mn. Giussani va dur a terme als cursos d'estiu d'Àvila, fa 25 anys. El lema dels cursos d'aquell any, «Veritat de Déu, veritat de l'home», esdevindria el fil conductor del testimoni de Giussani durant aquells dies perquè, com ell mateix va assegurar, «aquesta frase és l'expressió de tot allò que sempre hem pensat com a síntesi de la vida i de l'acció». En aquestes pàgines sorprèn la senzillesa i alhora el caràcter sistemàtic amb què Mn. Giussani va proposar l'esdeveniment cristià i el seu mètode, amb un llenguatge assequible per a tothom. És sorprenent igualment la llibertat, que en el seu cas prenia la forma d'una paternitat, amb què afrontava les preguntes d'aquells joves ansiosos d'experimentar com Crist tenia a veure amb tots els aspectes de la vida i de la història de l'home.
Un d'aquells joves que reconeixia en Mn. Giussani una autoritat decisiva per al camí de Nueva Tierra li va preguntar quins passos calia seguir llavors. El sacerdot llombard li va respondre: «La indicació que us dono és que heu de seguir aquells amb qui heu començat el vostre camí i amb els qui esteu fent aquest camí. I prou! (…) Això sí, tenim necessitat de ser companys perquè tenim la mateixa tensió original, el mateix destí, el mateix camí, la mateixa batalla. Comunió i Alliberament indica l'arrel i Nueva Tierra el fruit».
«Això sí, tenim necessitat de ser companys perquè tenim la mateixa tensió original, el mateix destí, el mateix camí, la mateixa batalla. Comunió i Alliberament indica l'arrel i Nueva Tierra el fruit»
Per als que vam ser testimonis d'aquella primera trobada amb Mn. Giussani, rellegir aquestes pàgines, i caminar amb la memòria d’aquells dies i tot el que va venir després, ens fa exclamar amb el salmista: «El Senyor obra meravelles en nosaltres, amb quin goig ho celebrem!» (Sl 126,3).
Ignacio Carbajosa