El 21 de novembre de 1988 don Giussani va escriure als inscrits a la Fraternitat una carta de felicitació per l’inici de l’Advent, recordant «l’única raó» del nostre estar junts. Aquesta carta està publicada a L. Giussani, La Fraternidad de Comunión y Liberación. La obra del movimiento, Encuentro, Madrid 2007, pp. 260-262. En proposem la lectura a tothom en vigílies de l’Advent, ja que conserva intacta la seva actualitat.


Milà, 21 de novembre de 1988

Estimats germans,
El llindar de l’Advent rellança la història del sagrament gran de la seva encarnació: el Misteri «s’ha circumscrit en un rostre humà». En això radica tot l’estupor, l’honor i la responsabilitat de la nostra fe.

Aquesta és l’única raó de ser de la nostra fraternitat. En efecte, cadascú de nosaltres podria seguir el Senyor i la seva Església com cregués oportú, recolzant-se en el que volgués, és a dir, escollint els llocs segons la seva pròpia manera de sentir i les seves opinions. En canvi, ens hem unit precisament perquè el Senyor ens ha fet entreveure, a través del seguiment obedient a l’encontre que ha tingut lloc entre nosaltres, una intensitat i una alegria més grans en la manera de veure’l i seguir-lo.

L’Advent ens troba units, perquè estem convençuts que de l’escolta humil i del seguiment fidel en prové un camí cristià més autèntic, segons l’exemple del Verb que es feu «obedient» -i segons l’exemple dels ordes religiosos al llarg de la història de l’Església.

La nostra unitat, per tant, no imposa cap obligació, no és un deure; és simplement un mètode per tal que la caritat de Crist resulti més senzilla, segura, ardent, sencera i contínua.

Quantes vicissituds ha travessat el moviment en els últims sis mesos! I quantes vicissituds personals! I quants pensaments, opinions, reaccions, impulsos i incerteses han pogut sorgir al nostre cor. Però el que importa és reprendre amb més concreció i generositat el seguiment humil de la unitat que ens guia, ens convida i ens decideix. Aquesta pot, certament, equivocar-se:

- per això hem de demanar que la nostra unitat estigui cada cop més centrada en la invocació a l’Esperit i a Maria, i més atenta a l’ensenyament i a les indicacions del Magisteri;

- per això hem d’intervenir sempre positivament, amb paciència.

Ja que, precisament pel que hem dit, no resultaria mai convenient per a nosaltres optar per distanciar-nos per afirmar en última instància les nostres postures personals o de grup: el mètode més útil per aprendre l’Esperit i l’obediència al misteri de l’Església és el seguiment de la companyia que ens ha donat el Senyor!

Reprenem, doncs, el camí amb una maduresa més gran, és a dir, amb més consciència, humilitat i amor fidel.

La nostra companyia mai no ha tingut un floriment tan impressionant de creacions en les quals «l’alegria de l’amor a Crist es fa experimentable en l’amor als germans»: des de la generositat en la campanya del «totxo» als intents de crear grans obres per a malalts i ancians, des de les cooperatives per a minusvàlids fins a les creades per sostenir i acompanyar els necessitats, des de les «famílies per a l’acollida» a l’acollida gran, com són totes les nostres missions, a gent de tot el món per amor al seu Destí, Crist.

Gràcies de tot cor, germans.
Perdoneu-me tot allò en el que no us sé servir d’exemple; us estaré en canvi eternament reconegut per l’exemple que suposeu tots vosaltres per a mi.

Us desitjo un bon Nadal, a vosaltres, a les vostres famílies i als vostres grups.
Amb un grandíssim afecte, don Luigi Giussani