Aquest número de Huellas arriba després de les celebracions del Jubileu dels moviments, associacions i noves comunitats, que ha sigut un esdeveniment de gràcia que rebem amb profund agraïment i desig de reprendre les paraules que el pontífex ens ha dedicat. Sobre els «dons jeràrquics i carismàtics» que són «igualment essencials per a la constitució divina de l’Església fundada per Jesús». Sobre la seva invitació a «col·laborar fidelment i generosa amb el Papa». Sobre la seva exhortació a ser «llevat d’unitat» i a comprometre’ns perquè aquesta unitat viscuda als grups i comunitats s’estengui per tot arreu. «Mantingueu sempre viu entre vosaltres aquest ímpetu missioner (...). Poseu els vostres talents al servei de la missió (...) per tal d’arribar a molts dels que estan allunyats i, de vegades sense saber-ho, estan esperant una Paraula de vida».

Lleó troba el suport per als seus ensenyaments en una dada de fet, una «característica essencial» de la «voluntat d’associar-se»: «ningú és cristià sol».
Citant sant Agustí, el Papa va assenyalar que «la vida cristiana no és viu en aïllament (...). Es viu amb els altres (...), perquè Crist ressuscitat es fa present entre els deixebles reunits en el seu nom (...). Mantingueu sempre Jesús, nostre Senyor, al centre! Això és l’essencial, i els carismes serveixen per a això. El carisma és en funció de l’encontre amb Crist, del creixement i la maduresa humana i espiritual de les persones, de la construcció de l’Església».

Construcció: una paraula que té gust de suor, creativitat, risc, objectius cap als quals tendir, feina en comú. Expressa la decisió i la capacitat de portar alguna cosa a terme per a un mateix i alhora més enllà d’un mateix, és a dir, alguna cosa que perduri en el temps. Una novetat que romangui, un paradigma de la vida quotidiana. Aquesta és la idea del Meeting 2025: “En els solars buits construirem amb nous maons”, al qual està dedicat el Primer Pla d’aquesta revista. Històries i persones que descriuen tant el seu desig de construir en llocs buits de significat com el fruit que ja ha començat a florir-hi, amb llibertat i gratitud.