Estem molt agraïts al papa Francesc per haver convocat, en el marc del Jubileu, un moment dedicat als moviments, associacions i noves comunitats en motiu de Pentecosta, com va fer el 1998 sant Joan Pau II quan va voler trobar-se per primer cop a la plaça de Sant Pere amb els moviments eclesials.

En aquella ocasió, don Giussani va intervenir dient que «el Misteri i la seva misericòrdia queden com la última paraula, fins i tot per sobre de totes les negres possibilitats de la història». Una afirmació que resulta dramàticament actual en aquest moment en què la guerra ha assumit unes dimensions mundials i les divisions semblen fer impossible el diàleg i l’encontre entre pobles i cultures, fins i tot dins de la nostra pròpia societat. Precisament per això, reconeixem el valor profètic de les primeres intervencions del papa Lleó XIV, que es va dirigir al seu poble amb les primeres paraules pronunciades pel Ressuscitat: «La pau sigui amb tots vosaltres!», sense amagar el sacrifici que implica el do d’una «pau desarmada i desarmant». Aquest últim és un reclam que reprèn i desenvolupa la posició expressada per l’Església durant les últimes dècades, davant la qual volem posar-nos atentament en escolta per poder acollir-la i fer nostres les seves raons profundes.

Estem entusiasmats per la invitació del papa Lleó a fer nostre el que ha sigut el seu «primer gran desig: una Església unida, signe d’unitat i comunió, que es converteix en ferment per a un món reconciliat»

L’elecció del papa Lleó XIV ens permet assaborir la continuïtat de l’experiència cristiana a la guia de l’Església també amb sensibilitats que poden ser diferents. De fet, en les seves primeres intervencions des del tron de Pere, però fins i tot abans en la seva biografia, semblen conjugar-se la fidelitat a la doctrina tradicional amb l’impuls profètic cap als nous reptes de la modernitat, però també l’ímpetu missioner i l’obertura humana cap als que estan més llunys i debilitats. Això marca l’acció de l’Esperit Sant, que a través de veus diferents comunica un únic anunci, com també hem pogut veure en motiu del Conclave, on una majoria molt àmplia s’ha imposat en un termini de temps realment breu, malgrat del que no pocs comentaristes havien suposat.

Comunió i Alliberament és part integrant d’aquesta Església en camí i estem entusiasmats per la invitació del papa Lleó a fer nostre el que ha sigut el seu «primer gran desig: una Església unida, signe d’unitat i comunió, que es converteixi en ferment per a un món reconciliat» (homilia del 18 de maig en motiu de l’inici del ministeri petrí). Als seus discursos pronunciats fins ara, el Sant Pare ha citat i desenvolupat el que ja contenia el seu lema agustinià (in Illo uno unum), convidant-nos incessantment a estar units, com a Església de Crist, per ser «signe de pau per a tothom, a la societat i al món» (Jubileu de les famílies, 1 de juny).

Ens sentim part integrant d’una Església cridada a afrontar reptes nous i complexos, que avui ens convida a continuar dedicant-nos a l’educació dels joves, a la qual don Giussani va dedicar tota la seva vida

En aquest reclam a la unitat i a la pau reconeixem una profunda continuïtat amb el papa Francesc, que durant l’audiència que va concedir a Comunió i Alliberament el 2022 ens va convidar precisament a acompanyar-lo en la «profecia per la pau», just després de recordar-nos diverses vegades la importància de la unitat. Es posa de manifest cada cop amb més claredat que aquesta invitació té una rellevància crucial en la conjuntura històrica actual, on la unitat de l’Església ja suposa una profecia de pau com a signe de la presència carnal de Déu al món líquid d’avui, anticipació del compliment de la glòria de Crist.

Per aquesta raó, ens sentim part integrant d’una Església cridada a afrontar reptes nous i complexos, que avui ens convida a continuar dedicant-nos a l’educació dels joves, a la qual don Giussani va dedicar tota la seva vida, també mitjançant noves formes. Concretament, em sembla necessari identificar itineraris educatius capaços d’interactuar de manera intel·ligent amb les noves tecnologies, de manera que aquestes puguin afavorir el desenvolupament de la dimensió relacional de la persona en lloc de fer el contrari, és a dir, accentuar aquesta reducció individualista a la qual estem assistint. Em sembla una condició imprescindible per a l’edificació d’una societat realment lliure.

Només la certesa d’un destí bo pot fonamentar l’esperança. Per tant, és una “pobresa d’esperit” el do que desitgem demanar, en primer lloc per a nosaltres mateixos

Esperem poder escoltar les paraules que el papa Lleó XIV ens vulgui dirigir per poder seguir-lo i caminar amb ell. Des del primer moment, estem segurs que la seva elecció constitueix un do per a nosaltres els cristians, però també per a la resta del món, que espera -molt sovint sense saber-ho- una certesa, un anunci d’esperança. El nostre desig és que aquest Jubileu, dedicat precisament a l’esperança, sigui una ocasió per a tots aquells que, dins i fora de l’Església, es posin en escolta.

En aquest sentit em permeto afegir una última cosa. Parlar avui d’esperança sembla una ingènua il·lusió, i seria així si fos una cosa que depengués de les nostres capacitats o actes. No en va don Giussani acabava la seva intervenció de 1998 amb aquestes paraules: «L’existència expressa el seu últim ideal mendicant. El vertader protagonista de la història és el mendicant: Crist, mendicant del cor de l’home, i el cor de l’home, mendicant de Crist». Només la certesa d’un destí bo pot fonamentar l’esperança. Per tant, és una “pobresa d’esperit” el do que desitgem demanar, en primer lloc per a nosaltres mateixos, i aquesta és l’actitud amb la qual, juntament amb la resta de moviments, volem participar en la vetlla de Pentecosta amb el Sant Pare.

Publicat a Avvenire, 7 de juny de 2025