Un gran home de fe, que coneix les diverses realitats de l’Església universal, que va saber treballar amb els pobres al Perú, però també tractar amb els bisbes com a prefecte del Dicasteri del qual es feia càrrec. Giovanni Paccosi, bisbe de Sant Miniat (i responsable de Comunió i Alliberament a l’Amèrica Llatina, ndt.), va conèixer Lleó XIV personalment i el retrat que ofereix del nou pontífex és el d’un home molt preparat que per la seva història personal coneix almenys quatre llengües, però alhora d’una gran humanitat, capaç d’estar enmig de la gent, i amb una àmplia experiència de govern, a part de pastoral, per guiar la Santa Seu, atent als problemes i exigències de les esglésies repartides pel món.

Què va sentir en veure que el cardenal Prevost era el nou Papa?
Veient la commoció de Lleó XIV després de l’anunci, jo també em vaig commoure perquè conec a monsenyor Robert Prevost de quan era bisbe a Chiclayo, Perú. En diverses ocasions em vaig trobar amb ell i em sembla una persona que té un coneixement universal de l’Església, durant 12 anys va ser general de l’orde de Sant Agustí i va estar en contacte amb les realitats de l’Església del món sencer.

D’on ve, quina és la seva experiència?
Sé que domina perfectament almenys quatre idiomes: anglès, italià, francès i castellà, i segurament que en coneix algun més. Va néixer a Chicago de pare francès, mig italià, i mare espanyola, així que porta quatre llengües al seu ADN. Va ser durant molts anys missioner al Perú i després va tornar als EUA. El 2014, el papa Francesc el va tornar a enviar com a bisbe a Chiclayo.

Què es va trobar al Perú i com era la seva acció pastoral?
Estava en una diòcesi amb un milió i mig de persones, el 80% dels quals pobres. Va viure com un home del poble, enmig de la gent. Va saber guiar l’Església de la ciutat i els seus sacerdots dins d’una unitat i una comunió que es veia des de fora. Va estar-se al Perú fins el 2023, quan el Papa el va cridar a Roma per ser prefecte del Dicasteri dels Bisbes, una tasca fonamental perquè per ell passava l’elecció dels bisbes.

Què va suposar per a ell haver d’afrontar tasques tan diferents entre sí?
Li ha permès tenir un coneixement pastoral i de govern, i també de les perifèries del món, com pocs. Coneix els Estats Units, la cúria romana, la perifèria, els ordes religiosos. I aquest és un aspecte important per mantenir una relació directa amb les realitats de l’Església de tot el món. Em sembla un gran home de fe.

Per què creu que ha escollit el nom de Lleó XIV?
Per l’aspecte social i per donar a entendre, com ha fet també en la seva presentació, que no es tracta d’una imitació de Francesc. Hi té moltes coses en comú, però també un temperament i una forma de ser completament diferent.

Entrevista publicada a Il Sussidiario