Un fill de sant Agustí, un Papa estatunidenc el primer gest del qual, com a pontífex, ha sigut resar amb tot el poble de Déu un Ave Maria. Ha escollit un nom antic, que remet al pontífex de la Rerum Novarum. El cardenal Robert Francis Prevost, originari de Chicago, és el nou successor de Pere.

L’Església té un nou pastor, el 267è de la seva història, Lleó XIV.

Va arribar a Roma amb 27 anys per estudiar Dret canònic i ha sigut escollit Papa una tarda esplèndida de maig, amb un sol radiant. La fumata blanca va començar a sortir poc després de les sis, fent esclatar d’alegria als romans. Després hi hagué el cant del Te Deum a la Capella Sixtina, el brogit a la plaça i el repic de campanes, curses cap a Sant Pere amb la mirada fixa a les cortines de vellut vermell de la Lògia de les Benediccions, enmig de banderes, pancartes, dessuadores onejant al vent com a estendards a falta d’una altra cosa. I música, molta música, des dels cants de la JMJ a la banda de la guàrdia del Vaticà i la dels carabiners.

Com sempre, una explosió de gratitud que precedeix i acompanya l’Habemus Papam. «Annuntio vobis gaudium magnum» (us anuncio una gran alegria, ndt.), va anunciar el cardenal protodiaca Mamberti en sortir a la Lògia. El temps de sede vacante arribava a la seva fi.

La Via de la Conciliació exultava plena de nens vestits de ballarins de flamenc (acabaven de representar a l’Auditori Conciliazione una versió d’El barber de Sevilla) en una sarabanda de colors casualment “cardenalicis”: blanc, vermell i negre.

Era 8 de maig, festa de la Mare de Déu de Pompeia, com el propi papa Prevost recordà en les seves primeres paraules després de ser escollit. Torna el “dolç Crist a la terra”, com li deia santa Caterina de Siena. Ha tornat Pere.