«Us convido a ser comunicadors d’esperança». És el que el papa Francesc els va dir el passat diumenge, 26 de gener, als periodistes i comunicadors després de l’Àngelus amb el qual va concloure el Jubileu de la Comunicació. Aquesta primera cita rellevant de l’Any Sant va ser precedida pel missatge amb motiu de la commemoració de Sant Francesc de Sales -patró de la que, segons el Sant Pare, «més que una professió és una vocació i una missió»-, i va iniciar-se el divendres a la basílica de Sant Joan de Laterà amb una litúrgia penitencial presidida pel vicari general de la diòcesi de Roma, Baldassarre Reina.

Durant l’homilia, Reina va reprendre les paraules del missatge del Papa. «El vostre compromís valent és indispensable per posar al centre de la comunicació la responsabilitat personal i col·lectiva cap al proïsme [perquè] amb molta freqüència la comunicació no genera esperança, sinó por i desesperació». I això és una cosa que no només afecta els professionals de la comunicació. «Tothom veu com -des dels programes d’entrevistes fins a les guerres verbals a les xarxes socials- hi ha l’amenaça que prevalgui el paradigma de la competència, de la contraposició, de la voluntat de domini i possessió, de manipulació de l’opinió pública».

El dissabte, des de les set del matí, milers de comunicadors-pelegrins procedents de 138 països van començar a recórrer per grups la Via de la Conciliació. Quan tots van haver travessat la Porta Santa i l’aula Pau VI es va haver omplert, va iniciar-se l’audiència. Paolo Ruffini, prefecte del Dicasteri de comunicació de la Santa Seu, va presentar el gest recordant-ne el valor: ser una ajuda per «comunicar més bé i, en cas dels que creuen, recordar que l’esperança enfonsa les seves arrels en quelcom que ens transcendeix, la fe». «Es pot comunicar amb esperança?», va preguntar el periodista Mario Calabresi abans de donar la paraula a la premi Nobel de la Pau Maria Ressa i a l’escriptor Colum McCann (entrevistat al Huellas el maig del 2024, abans que participés al Meeting de Rímini). A tots dos els va demanar «punts de suport per no caure» i «antídots contra el mal, la ràbia i l’odi».

La periodista filipina nacionalitzada estatunidenca i fundadora de la web informativa Rappler, autora de Com plantar cara a un dictador, a més d’oferir el seu testimoni sobre la seva detenció, que l’ha convertida en símbol de resistència contra el poder, va definir el moment actual com «de profunda transformació», marcat per modernes tecnologies que, quan només s’utilitzen per buscar beneficis, «destrueixen la confiança» i causen una «epidèmia de solitud». «El dolor d’un és el dolor de tots», va assenyalar abans de donar a l’auditori quatre consells: «col·laborar, dir la veritat amb claredat moral, protegir els més vulnerables i reconèixer el nostre poder». A l’aplaudiment de l’aula el van seguir les seves llàgrimes d’emoció.

Per part seva, McCann, autor d’Apeirògon, on descriu el lligam entre dos pares, un de palestí i l’altre d’israelià, units per l’experiència de la pèrdua d’un fill, va destacar el valor de portar a terme una «peregrinació reparadora», en aquests «temps de ruptura» on a vegades sembla que «cau un teló de foscor». Va convidar tothom a re-aprendre a «explicar històries i escoltar-ne, perquè ens permeten adonar-nos de la nostra humanitat comuna». Poder fer-ho és un privilegi que tenen «professors i periodistes», categories que «poden ajudar a conèixer-se i a escoltar-se».

Després de sentir peces de Bach i Oblivion interpretades per una orquestra dirigida pel mestre Uto Ughi, va arribar el Papa, que va deixar de banda el seu discurs («a aquestes hores seria una torturaa») per dir només «una paraula sobre la comunicació: comunicar és sortir una mica d’un mateix per donar a un altre el que tinc»; però també és «trobar-se amb l’altre». Saber comunicar «és una gran saviesa». I hi va afegir: «La vostra és una feina que construeix. Construeix la societat i construeix l’Església, sempre que es faci amb veritat». Però per ser vertader, va apuntar Francesc, cal partir sobretot del jo, de la persona. «No només de les coses que dius, sinó de tu, del teu interior, de la teva vida; ets vertader?». Perquè comunicar suposa «una prova molt gran» però que pot ser apassionant perquè, com deia sant Francesc de Sales, «el cor que estima està sempre alegre».