El papa Francesc durant la benedicció Urbi et Orbi de Nadal. (Vatican Media/Catholic Press Photo)

PAPA FRANCESC. UNA “GRAN” ALEGRIA QUE ENS FA “GRANS”

«Avui nosaltres, éssers humans, amb els nostres límits, abracem la certesa d’una esperança inaudita, la d’haver nascut per al cel». Benedicció “Urbi et Orbi” (Basílica de Sant Pere, 25 de desembre de 2023)
Papa Francesc

Estimats germans i germanes: Bon Nadal!
La mirada i el cor dels cristians de tot el món es dirigeixen cap a Betlem. Allà, on aquests dies hi regnen el dolor i el silenci, va ressonar l’anunci esperat durant segles: «Us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor» (Lc 2,11). Aquestes foren les paraules de l’àngel al cel de Betlem i avui també es dirigeixen a nosaltres. Ens omple de confiança i esperança saber que el Senyor va néixer per nosaltres; que la paraula eterna del Pare, el Déu infinit, col·locà la seva llar entre nosaltres; que es va fer carn, vingué «i habità entre nosaltres» (Jn 1,14). És aquesta la notícia que canvia el curs de la història!

L’anunci de Betlem és «una gran alegria» (Lc 2,10). Quina alegria? No la felicitat passatgera del món, ni l’alegria de la diversió, sinó una “gran” alegria, perquè ens fa “grans”. Avui, en efecte, nosaltres, éssers humans, amb els nostres límits, abracem la certesa d’una esperança inaudita, la d’haver nascut per al cel. Sí, Jesús, germà nostre, vingué a fer que el seu Pare fos el nostre Pare.
Essent un Infant fràgil, ens revela la tendresa de Déu; i molt més: Ell, l’Unigènit del Pare, ens concedeix el poder d’arribar a ser «fills de Déu» (Jn 1,12). Aquesta és l’alegria que consola el cor, que renova l’esperança i dona la pau; és l’alegria de l’Esperit Sant, l’alegria de ser fills estimats.

Germans i germanes, enmig de les tenebres de la terra, avui a Betlem s’ha encès una flama inextingible; enmig de la foscor del món, avui preval la llum de Déu, que «il·lumina tots els homes» (Jn 1,9). Germans i germanes, alegrem-nos d’aquesta gràcia! Alegra’t tu, que has perdut la confiança i les certeses, perquè no estàs sol, no estàs sola: Crist ha nascut per tu! Alegra’t tu, que has abandonat l’esperança, perquè Déu t’allarga la mà; no t’assenyala amb el dit, sinó que t’ofereix la seva maneta de Nen per alliberar-te de les teves pors, per alleujar-te de les fatigues i mostrar-te que als seus ulls ets valuós com cap altre. Alegra’t tu, que no trobes la pau al cor, perquè s’ha acomplert la profecia d’Isaïes: «Ens ha nascut un infant, ens ha estat donat un fill […] Aquest és el seu nom: [...] Príncep de pau» (Is 9,5). L’Escriptura revela que la seva pau i el seu regne no tindran fi (cf. Is 9,6).

A l’Escriptura, al Príncep de la pau se li oposa «el Príncep d’aquest món» (Jn 12,31) que, sembrant la mort, actua en contra del Senyor, «que estima la vida» (Sv 11,26). Veiem com obra a Betlem quan, després del naixement del Salvador, té lloc la matança dels innocents. Quantes matances d’innocents hi ha al món: al ventre matern, a les rutes dels desesperats que busquen esperança, a les vides de tants nens la infància dels quals està devastada per la guerra. Aquests nens la infància dels quals ha estat devastada per la guerra, per les guerres, són els petits Jesús d’avui.

Per tant, dir “sí” al Príncep de la pau significa dir “no” a la guerra, i amb valentia, dir “no a la guerra, a qualsevol guerra, a la lògica mateixa de la guerra, un viatge sense meta, una derrota sense vencedors, una bogeria sense excuses. Però per dir “no” a la guerra fa falta dir “no” a les armes. Perquè si l’home, el cor del qual és inestable i està ferit, troba instruments de mort a les seves mans, més aviat o més tard els utilitzarà. I com es pot parlar de pau si la producció, la venda i el comerç d’armes augmenten? Avui, com en temps d’Herodes, les intrigues del mal, que s’oposen a la llum divina, es mouen a l’ombra de la hipocresia i l’ocultació. Quantes massacres degudes a les armes tenen lloc enmig d’un silenci eixordador, amagades de tothom! La gent, que no vol armes sinó pa, a qui els costa tirar endavant i demana pau, ignora quants fons públics es destinen als armaments. I, tanmateix, ho haurien de saber! Que es parli d’això, que s’escrigui sobre això, per tal que es coneguin els interessos i els beneficis que mouen els fils de les guerres.

Isaïes, que profetitzava al Príncep de la pau, va escriure sobre un dia en el qual «cap nació no empunyarà l’espasa contra una altre», sinó que «forjaran relles de les seves espases i falçs de les seves llances» (Is 2,4). Amb l’ajuda de Déu, posem mans a l’obra perquè aquest dia arribi.

Que arribi a Israel i Palestina, on la guerra sacseja la vida d’aquests pobles; els abraço tots dos, en particular a les comunitats cristianes de Gaza –la parròquia de Gaza– i de tota Terra Santa. Porto al cor el dolor per les víctimes de l’execrable atac del passat 7 d’octubre i renovo una crida urgent per l’alliberament d’aquells que encara estan retinguts com a ostatges. Suplico que cessin les operacions militars, amb les seves dramàtiques conseqüències de víctimes civils innocents, i que es remeiï la desesperada situació humanitària permetent l’arribada d’ajuda. Que no es continuïn alimentant la violència i l’odi, sinó que es trobi una solució a la qüestió palestina, per mitjà d’un diàleg sincer i perseverant entre les parts, sostingut per una forta voluntat política i el suport de la comunitat internacional. Germans i germanes, resem per la pau a Palestina i a Israel.

El meu pensament, a més, es dirigeix a la població de la martiritzada Síria, com també a la del Iemen, que continuen patint. Penso en l’estimat poble libanès i prego perquè pugui recuperar aviat l’estabilitat política i social.

Amb els ulls fixos en el Nen Jesús imploro la pau per a Ucraïna. Renovem la nostra proximitat espiritual i humana al seu poble martiritzat, perquè a través del suport de cada un de nosaltres senti l’amor de Déu en la concretesa.

Que arribi el dia de la pau definitiva entre Armènia i Azerbaidjan. Que l’afavoreixin el seguiment de les iniciatives humanitàries, el retorn dels desplaçats a les seves llars de manera legal i segura, i el respecte mutu de les tradicions religioses i dels llocs de culte de cada comunitat.

No ens oblidem de les tensions i els conflictes que pertorben les regions del Sahel, el Corn d’Àfrica i Sudan, com també Camerun, la República Democràtica del Congo i Sudan del Sud.

Que arribi el dia en què es consolidin els vincles fraterns a la península coreana, obrint vies de diàleg i reconciliació que puguin crear les condicions per una pau duradora.

Que el Fill de Déu, que es féu un Nen humil, inspiri les autoritats polítiques i totes les persones de bona voluntat del continent americà, per trobar solucions idònies que portin a superar les dissensions socials i polítiques, a lluitar contra les formes de pobresa que ofenen la dignitat de les persones, a resoldre les desigualtats i a afrontar el dolorós fenomen de les migracions.

Des del pessebre, el Nen ens demana que siguem veu dels que no tenen veu: veus dels innocents, morts per falta de pa i aigua; veu dels que no aconsegueixen trobar feina o l’han perduda; veu dels que es veuen obligats a fugir de la pròpia pàtria a la recerca d’un futur millor, arriscant la vida en viatges extenuants i a la mercè de traficants sense escrúpols.

Germans i germanes, s’acosta el temps de gràcia i esperança del Jubileu, que començarà d’aquí un any. Que aquest període de preparació sigui ocasió per convertir el cor; per dir “no” a la guerra i “sí” a la pau; per respondre amb alegria a la invitació del Senyor que ens crida, tal com havia profetitzat Isaïes, «a portar la bona nova als pobres / a curar els cors abatuts / a proclamar als captius la llibertat / i als presos el retorn de la llum» (Is 61,1).

Aquestes paraules es compliren en Jesús (cf. Lc 4,18), nascut avui a Betlem. Acollim-lo, obrim-li el cor a Ell, el Salvador. Obrim-li el cor a Ell, el Salvador, que és el Príncep de la pau.