Misa por don Giussani presidida por el cardenal Omella © Marta Galofré

Només es pot evangelitzar per mitjà de la santedat

La missa de la comunitat de Comunió i Alliberament de Catalunya amb l’arquebisbe Joan Josep Omella. «Cal que tinguem clar que els carismes neixen per evangelitzar, per anunciar l’Evangeli».
Joan Alsina Ballesté

Diumenge 19 de febrer, la capella del Seminari Conciliar de Barcelona va ser el lloc privilegiat de la trobada de la comunitat catalana de Comunió i Alliberament amb l’arquebisbe de l’arxidiòcesi de Barcelona Joan Josep Omella. El motiu va ser la celebració del 41è aniversari del reconeixement pontifici de la Fraternitat de Comunió i Alliberament, i 18è aniversari de la mort del seu fundador, Luigi Giussani.
«Per què celebrem avui el 41è aniversari del reconeixement pontifici? Sovint se celebren el 25è, el 50è, el 40è. És bonic això. És una manera de recordar, de portar de nou al cor, un esdeveniment important». Així començava l’homilia del senyor cardenal davant de més d’un centenar i mig de famílies amb fills i també nets, consagrats, universitaris… l’heterogeni poble de Comunió i Alliberament.

Concelebraven Mn. Juan Ramon La Parra, vicari de la parròquia de Sant Josep Oriol, fill del carisma de Giussani, i Mn. Pere Montagut, que de fa tants anys coneix la nostra història i ens havia acollit sovint a molts de nosaltres en la seva antiga parròquia de la Mare de Déu del Remei de les Corts. Avui, Mn. Pere és rector del Seminari i director espiritual dels seus 29 seminaristes, entre els quals hi ha també dos membres del moviment.

«És un moment per donar gràcies al Senyor, perquè l’Església ha reconegut un carisma, juntament amb altres, units tots sota el guiatge del summe pontífex, vicari de Crist a la terra». Joan Josep Omella va remarcar la riquesa que és la diversitat de formes de viure la fe i la importància de la unitat amb el Papa. «No som llaneros solitarios. I cal que tinguem clar que els carismes neixen per evangelitzar, per anunciar l’Evangeli». I com es fa això d’evangelitzar? El cardenal, partint de les lectures del dia, va assenyalar tres punts a tenir en compte:
1. Ser sants. ««“Sigueu sants, perquè jo, el vostre Déu, soc sant” (Lv 19,2). Només es pot evangelitzar per mitjà de la santedat». I la santedat, va dir, no és possible sense la trobada personal amb Crist, com li esdevingué a Sant Pau. El que passa és que sovint ens resistim a caure del tot del cavall. Per això, Omella ens indicava la conveniència de pregar; d’una actitud en l’oració que no sigui només dir coses, sinó posar-nos davant del Senyor preguntant-li “Què vols de mi?” i deixar-nos mirar per Ell.
2. Ser fraternitat, és a dir, comunió. Comunió entre els germans «en la gràcia del perdó, com assenyala l’evangeli d’avui: “Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen” (Mt 5,44)». Comunió profunda amb Déu, i també amb l’Església, amb el Papa. «El cristià és aquell que està cum Petro et sub Petro (amb Pere i sota Pere) perquè el papa és el dolç Crist a la terra i units a ell i amb ell evangelitzem» sigui quina sigui la circumstància que hàgim d’afrontar. Per això afegia que «l’Església és com tu i jo: pecadora i santa. Sí, és santa i pecadora i avança en aquest món entre les consolacions de Déu i les persecucions del món, com deia Sant Agustí i repeteix el Concili. Avança sempre i està en continua reforma. L’Església és una barca sacsejada però mai enfonsada perquè la sosté Crist».
3. Ser educadors. «El món d’avui necessita, més que mai, formadors i educadors cristians. (...) No per generar erudits sense humanitat sinó persones capaces de donar raó de la fe. La vostra tasca educativa ha de tenir per objectiu transmetre la saviesa de Déu: aquest do de saber escoltar a Déu i al proïsme, aquesta intel·ligència que és alhora experiència de Déu i de la humanitat».

Misa por don Giussani presidida por el cardenal Omella © Marta Galofré

I finalitzava encoratjant-nos a demanar amb intensitat la pau del Senyor, per així poder «ser portadors de pau».

No estava previst cantar el Credo, però el senyor cardenal, contagiat potser per la bellesa i l’alegria que transmetia el cor de Comunió i Alliberament, el va entonar i tot el poble reunit el vam seguir. Es podria dir que va ser una anècdota, però, en la senzillesa del gest, es va produir la gràcia de la comunió a què ens acabava de convidar: cum Petro et sub Petro, en la persona de l’arquebisbe de Barcelona.
La pregària eucarística es va anar desgranant amb la remor de fons dels més petits de l’assemblea. «Això és el meu cos», «aquest és el calze de la meva sang». Crist, ara present en el sagrament de l’eucaristia, s’oferia altra vegada perquè entréssim en comunió amb Ell: «preneu i mengeu-ne tots», «preneu i beveu-ne tots». Crist, el Papa, l’arquebisbe, l’Església que peregrina a Catalunya, Comunió i Alliberament.

Abans del comiat, el cor va cantar «Jesús de dolcíssima memòria, que ens dones l’alegria veritable; més dolç que la mel i que cap altra cosa és per a nosaltres la teva presència», de Tomás Luís de Victoria. Tot seguit, Ana Martín, responsable del moviment a Catalunya, en nom de tota la comunitat, es va adreçar al senyor cardenal amb aquestes paraules: «Necessitem el vincle amb vostè. Necessitem deixar-nos prendre per Crist en la seva Església. Per això, avui, amb immensa gratitud pel do que hem rebut gràcies a Don Giussani, per aquesta vida que és la Fraternitat de Comunió i Alliberament dins l’Església, li oferim la nostra disponibilitat i posem en mans de la Mare de Déu de la Mercè el nostre desig de caminar junts, amb tota l’Església, envers tants que esperen sentir el nom de Crist». I en el cant final vam pregar: Ave María, esplendor de la mañana, eres humilde y pura es tu mirada. Protege a nuestro pueblo en camino con la ternura de tu fiel amor.
A fora al claustre, gràcies a la generositat culinària d’uns quants de nosaltres, es va servir un deliciós pica-pica que va afavorir la conversa i va permetre continuar celebrant la joia de la comunió i el goig de l’alliberament.