"D’aleshores ençà, cap instant va tornar a ser banal per a mi". Aquesta és la novetat que es va introduir com un abans i un després en la vida de Luigi Giussani al primer curs de la secundària, quan va viure allò que ell mateix va anomenar “el bell dia”. Ho explica en l’editorial d'aquest número, que es publica el mateix mes del seu naixement: el 15 d'octubre, ara fa cent anys.
Va rebre l'anunci cristià als quinze anys i aquestava ser l'única resposta a l’altura de l'anhel infinit que li bullia dintre: aquell misteri que era ell mateix i que, tot i ser tan jove, va percebre d'una manera poderosíssima. Prou poderosa per fer-lo sentir amic com ningú d’un home que va viure dos-cents anys abans: Giacomo Leopardi. Durant un mes, va submergir-se literalment en els seus poemes, fins a definir-lo com "el company més suggeridor del meu itinerari religiós".
Si Giussani no hagués sentit, en tota la seva urgència, en tota la seva profunditat, l’expectativa fonamental del seu cor, no hauria reconegut i estimat mai Crist com la presència més important per a ell i per al món.
La trobada humana amb Crist va marcar l'inici i tot el desenvolupament de la història que Déu va obrar en ell, en el seu pensament, en el seu apostolat, fent-lo testimoni de les paraules lluminoses de S. Joan Pau II: «no hi haurà fidelitat si en el cor de l’home no hi habita una pregunta que només Déu pot respodre».
Mn. Giussani ha estimat apassionadament la seriositat de la pregunta humana. Aquella que, com deia, «s'oblida quan acumulem minuts i hores del dia! Com ens allunyem de nosaltres mateixos al llarg del camí del nostre temps!». I afegia: «Per no “oblidar-nos de nosaltres mateixos”, cal que la resposta sigui present».

Per a molta, moltíssima gent, el "bell dia" s’ha esdevingut quan han sorprès la seva vida transformada per aquell fet. Giussani, encarnant-lo en la manera de moure’s en la realitat, va mostrar a tothom què és el cristianisme: un esdeveniment.
«Vosaltres coneixeu prou bé com d'important va ser per a ell l'experiència de la trobada», va dir el Papa Francesc a l'Audiència amb el moviment del 2015: «La trobada no amb una idea, sinó amb una Persona, amb Jesucrist".
A la revista oferim alguns fragments que documenten la intensitat amb què Giussani, en virtut d'aquesta relació, va viure cada instant de la seva vida, fins i tot en els moments més quotidians, aquest «ara», que és de cadascú.
Hi trobareu, també, alguns testimonis de persones que, tocades per l’experiència de fe de Giussani, han començat a creure en Crist d'una manera sorprenent: ja sigui un teòleg, ja sigui algú que s’ha allunyat de l'Església. Persones que avui descobreixen i atrauen altres «a descobrir -o a veure més fàcilment- com Crist és presència».
Aquesta «és la nostra única raó de ser», ha recordat Davide Prosperi en la carta d'invitació a l'audiència amb el Sant Pare el 15 d'octubre, per a la qual ens preparem fent-nos conscients del do que hem rebut amb la vida del Mn. Giussani. I «per això, preguem, en primer lloc, per nosaltres mateixos, a l'única persona que pot saciar la set del cor de l'home».