Benvolgut P. Sergi i benvolguts amics del monestir de Cascinazza:

Juntament amb tot el moviment de Comunió i Alliberament, participo del vostre profund dolor per la pèrdua sobtada del nostre amic, el P. Quique.
El seu sí total a Jesucrist en la vocació a la vida monàstica ha estat per a molts de nosaltres, en els darrers anys, un testimoni únic d'una viva i tendra fe, capaç d'abraçar amb vigor la fragilitat i la grandesa del cor de l’home, tot vivint i redescobrint la trobada viva amb el sentit de la vida.
El seu naixement al Cel, tan misteriós, desvetlla en tots nosaltres la set d'Aquell que va ser el gran afecte de la seva vida: ens ho va testimoniar en deixar-se guanyar cada dia més pel Seu l’Amor que el precedia, així ens ha ensenyat què és l’autèntica religiositat. Com va escriure el mateix P. Quique: «Sense tenir una consciència clara de ser poca cosa (de la pròpia impotència) i sense l'agraïment de saber algú t’estima, no s’arriba a entendre res de res! Les dues coses van plegades, és a dir, vius un dolor com mai no l’havies experimentat, però és un dolor que riu (L. Giussani), perquè rep l’abraçada de la misericòrdia d'un Altre».
Encomano a la Mare de Déu els seus familiars, els germans monjos i tots els amics del P. Quique, que ara gaudeix de l'abraçada del Pare.

Davide Prosperi
President de la Fraternitat de Comunió i Alliberament