Benvolguts amics:

Ara que s’apropa la data de l'audiència que el Papa Francesc ens ha concedit en motiu del centenari del naixement del nostre estimat Mn. Giussani, ben plens de profund agraïment i alegria, sento la urgència de recordar-vos les raons de la nostra participació en un esdeveniment tan important, a fi d'ajudar-nos a esperar-lo amb el cor humil i sincer, ben obert a la pregària.

L’audiència serà un pas fonamental del camí que estem fent. En un moment tan delicat per al Moviment com el que travessem, volem enfortir un cop més amb aquest pelegrinatge a la casa de Pere el nostre afectuós seguiment al Papa i, amb aquest, el nostre amor apassionat per Crist i per l'Església. Amb devoció filial, encomanem al Papa Francesc el desig que des del fons de l’ànima ens anima a oferir, amb les particularitats de la nostra existència, la nostra contribució al creixement de la fe i a la construcció del bé comú en benefici de tots els nostres germans els homes. Per això, preguem, en primer lloc, per nosaltres mateixos, a l'única persona que pot saciar la set del cor de l'home: Jesús de Natzaret. Així ens ho va ensenyar i testimoniar Mn. Giussani amb la seva vida: "Dins la gran llera de l'Església, tot seguint fidelment el Magisteri i la Tradició, sempre hem volgut conduir tothom a descobrir -o a veure amb més facilitat- de quina manera Crist és una presència» (Mn. Giussani). “La nostra raó de ser és únicament aquesta”.

En les setmanes que ens separen de l'audiència, mantinguem despertes les súpliques a Crist, que ens permeti renovar en tot moment el nostre sí a la seva crida: és en el sí personal de cadascú de nosaltres, de fet, que es concreta el seguiment a l'Església, un seguiment que desitgem expressar plegats amb la nostra presència, a la plaça de sant Pere el 15 d'octubre.

Mentre esperem la trobada amb el sant Pare, amb el cor obert a acollir amb joiosa gratitud les seves paraules i la seva benedicció, confiats a l'abraçada misericordiosa de l'Església, encomanem el camí del nostre Moviment a la intercessió de la Mare de Déu. Som conscients del nostre no-res i, alhora, plens d’una indomable esperança en Aquell que ho pot tot, en aquest "bell camí" en el qual Mn. Giussani no va deixar mai d’encoratjar-nos: "¿De quina manera podem viure la familiaritat amb Ell, de la qual brolla l’evidència de la seva paraula com l'única que dona sentit a la vida? Hi ha una manera: la comunitat que va néixer de Crist ha penetrat en la història: és l'Església, el seu cos, és a dir, la modalitat de la seva presència avui.
Es tracta, doncs, d’una familiaritat quotidiana que ens introdueix en el misteri de la seva presència dins del signe de l'Església. Vet aquí d’on podem obtenir una evidència racional, plenament raonable, que ens permet afirmar amb certesa allò que Crist, únic en la història de la humanitat, va dir de si mateix: Jo soc el camí, la veritat, la vida» (Mn. Giussani).

Preguem a l'Esperit Sant que ens acompanyi i ens il·lumini, i preguem sempre pel Papa i les seves intencions.

Cordialment,
Davide Prosperi