Per respondre a la invitació rebuda pel cardenal Kevin Farrell d'emprendre un oportú treball de formació sobre el tema dels carismes a l'Església, em sembla útil compartir mentrestant, en espera d'actes oficials, alguns vídeos (en italià, ndt.) del congrés teològic que es va celebrar el 20 de juny passat a la Universitat Pontifícia Lateranense: “Moviments i noves comunitats. Identitats al camí sinodal de l'Església”.

Hi van intervenir, a més del mateix cardenal Farrell: el cardenal Marc Ouellet, prefecte de la Congregació per als Bisbes i president de la Comissió Pontifícia per a Amèrica Llatina; Linda Ghisoni, subsecretària del Dicasteri per als Laics, la Família i la Vida; Mons. Piero Coda, secretari general de la Comissió Teològica Internacional i professor d'Ontologia Trinitària a l'Institut Universitari Sophia; Elena Di Bernardo, de la facultat de Dret Canònic de l'Institutum Utriusque luris a la Universitat Pontifícia Lateranense; Mary Healy, del Seminari major del Sagrat Cor a Detroit, EUA; i Luigino Bruni, professor d’Economia política i coordinador del doctorat en Ciències de l’Economia civil de la Universitat Lumsa, a Roma.

Considero realment important per als membres de la Fraternitat i per a tot el moviment aconseguir cert temps, en la mesura que sigui possible, per seguir aquest congrés en la seva integritat. Totes les intervencions són de gran interès i ajuden a comprendre el sentit últim del camí que l'Església proposa als moviments.

Voldria destacar especialment la claredat i profunditat de certes intervencions, començant per la del mateix cardenal Farrell (a la sessió matutina), que evidencia els enormes desafiaments que ens esperen: la «fidelitat dinàmica i creativa al carisma», la unitat, la sinodalitat i el caràcter missioner. Farrell reitera a més la necessitat d'«un discerniment, individual i comunitari, per reconèixer el que l'Esperit Sant suggereix a l'Església» i a cadascuna de les diverses entitats, i d'una «formació permanent per als seus membres, tenint en compte aquests nous desafiaments i la necessitat d’adequar les activitats d'apostolat i serveis de caritat», que tots els moviments duen a terme «amb dedicació admirable».
De la mateixa manera, m'han semblat molt útil les reflexions del cardenal Ouellet (a la sessió vespertina) i les respostes a les preguntes plantejades per diversos representants de moviments presents a la sala. Em refereixo especialment a la confirmació que l’Església reconeix l’excepcionalitat de l’acció de l’Esperit Sant mitjançant els diversos carismes i –més concretament sobre el tema que ens afecta– en destacar que la responsabilitat del carisma és sempre comunitària (de manera encara més evident quan el fundador ja no hi és). Per això la importància que els reglaments que l'Església proposa no siguin una restricció o límit a l'acció de l'Esperit (si bé, com diu Ouellet, de vegades l'Església pot córrer aquest risc), sinó que es converteixin en un instrument necessari per a que aquesta dimensió comunitària s'expressi de manera realment completa, ajudant a evitar certes praxis que corren el risc d'afavorir personalismes o autoritarismes.

Aquestes, per tant, igual que la resta d'intervencions, són una ajuda que l'Església ens ofereix per aprofundir millor en allò que significa parlar de co-essencialitat entre carisma i institució a l'Església, com tantes vegades ens va ensenyar el mateix Mn. Giussani: «Els moviments posseixen dues dimensions fonamentals que certifiquen, en cert sentit, la seva autenticitat. La primera és la referència filial als bisbes i al Papa. La jerarquia no té el monopoli dels carismes, però té el carisma del discerniment i de l'ordenació de tots els carismes al bé comú de l'Església. En segon lloc, l'autèntic carisma ha de sol·licitar una obertura fraterna cap a totes les altres experiències que condueixen de diverses maneres a l'única veritat sobre Déu i sobre l'home revelada en Crist» (extret de Els moviments en la missió de l'Església – Tres discursos de Joan Pau II, Documents 5 – Suplement a «Litterae Communionis-CL», núm. 11/1985, pp.3-8).

Assenyalo en aquest sentit que el text del qual està extreta aquesta darrera cita de Mn. Giussani és sens dubte un altre instrument molt útil en l'itinerari de comprensió i creixement que se'ns ha demanat sobre aquest tema. El teniu disponible a continuació, juntament amb els dos vídeos del congrés (aquests només disponibles en italià, ndt.).

Luigi Giussani, Introducción a Los movimientos en la misión de la Iglesia. Tres discursos de Juan Pablo II
Documentos 5 – Suplemento a «Litterae Communionis-CL», n. 11/1985, pp. 3-8 (descarrega el PDF)

Sessió matutina