Hi ha dues mentalitats que xoquen de ple en el Calvari. A l'Evangeli, de fet, les paraules de Jesús crucificat s'oposen a les dels seus crucificadors. Aquests repeteixen una tornada: "Salva't tu mateix". Així ho diuen els dirigents: «que se salvi a si mateix, si és el Messies de Déu, l’Elegit!» (Lc 23,35). Els soldats ho reiteren: «Si ets el rei dels jueus, salva’t a tu mateix!» (v. 37). I finalment, també un dels malfactors, que escoltava, repeteix el mateix concepte: «¿No ets el Messies? Doncs salva’t a tu mateix i a nosaltres!» (v. 39). Salva't, cuida't, pensa en tu mateix; no en els altres, sinó només en la pròpia salut, en l'èxit, en els propis interessos; en el tenir, en el poder, en l’aparentar. Salva’t tu mateix és la tornada que repeteix la humanitat que ha crucificat el Senyor. Pensem-hi.

Però a la mentalitat del jo s'hi oposa la de Déu; el salva't tu mateix xoca de ple amb el Salvador que s'ofereix Ell mateix. A l'Evangeli d'avui, Jesús al Calvari també intervé tres vegades, com els seus opositors (cf. vv. 34. 43. 46). Però en cap cas reclama res per Ell mateix; de fet, ni tan sols es defensa ni es justifica. Prega al Pare i ofereix misericòrdia al bon lladre. Una de les seves expressions en particular marca la diferència respecte al salva’t tu mateix: «Pare, perdona’ls» (v. 34).

Aturem-nos en aquestes paraules. Quan les diu el Senyor? En un moment concret: durant la crucifixió, quan sent els claus que li travessen els canells i els peus. Intentem imaginar el dolor insuportable que això li causava. Allí, en el dolor físic més agut de la Passió, Crist demana perdó per als qui l’estan travessant amb claus. En aquell moment el més pertinent hauria estat cridar amb tota la ràbia i el sofriment; en canvi, Jesús diu: Pare, perdona'ls. A diferència d'altres màrtirs dels quals parla la Bíblia (cf. 2 Mc 7, 18-19), Ell no increpa els botxins ni amenaça amb càstigs divins, sinó que prega pels malvats. Clavat al patíbul de la humiliació, augmenta la intensitat del do, que esdevé perdó.

Germans, germanes, pensem que Déu fa el mateix amb nosaltres. Quan li causem dolor amb les nostres accions, ell pateix i només té un desig: poder perdonar-nos. Per adonar-nos d'això, mirem el Crucifix. És de les seves nafres, d'aquells forats de dolor causats pels nostres claus que brolla el perdó. Mirem Jesús a la creu i pensem que mai hem rebut semblants paraules de bondat: Pare, perdona’ls. Mirem Jesús a la creu i comprenguem que mai hem rebut una mirada més tendra i compassiva. Mirem Jesús a la creu i comprenguem que mai hem rebut una abraçada més amorosa. Mirem el Crucifix i diguem: “Gràcies Jesús: m'estimes i em perdones sempre, fins i tot quan em costa estimar-me i perdonar-me”.

Segueix llegint a vatican.va