Benvolguts germans i germanes:
Avui estem de festa! Però no només la Fraternitat nostra de Comunió i Alliberament sinó també tota l’Església. Veure com l’Esperit Sant treballa en l’Església al llarg del temps és un goig que ens omple d’alegria i satisfacció.

El nostre estimat Sr. Cardenal no pot ser entre nosaltres, però us envia la seva salutació cordial i s’uneix a aquesta acció de gràcies en aquest dia que celebrem els 40 anys del reconeixement pontifici de Comunió i Alliberament.

El centre i el missatge de l’Evangeli d’avui és l’essència de la fe cristiana: que l’amor és el més gran que tenim. És el més gran! I desitgem viure en l’amor i per l’amor, per estimar sempre i en tot moment. En tot moment! Fins i tot a qui no t’estima. L’Evangeli ens diu: actua com voldries que fessin amb tu. I encara més: actua com Déu està actuant amb tu, en la teva vida. El qui és l’Amor, el qui vessa el seu amor en el nostre cor, ens demana que, si volem ser seguidors seus, no neguem a ningú l’amor que tenim. Que no és nostre! Perquè l’hem rebut de Déu i l’hem de retornar a Déu.



És el desig que cadascú serva en el seu cor: tots busquem. Tots busquem! El nostre món també està buscant fonts de veritat, d’autenticitat. Està buscant l’essència de la vida, està buscant l’Amor. I on trobem aquest Amor? On trobem l’Amor de Déu? Ho hem de dir sense por, amb valentia, amb convicció: Jesucrist, el fill de Déu, en ell hem trobat l’Amor vertader.

Hem viscut, i tantes vegades ho estem recordant -i ho prediquem també-, un esdeveniment en la nostra vida, l’esdeveniment d’un encontre. És per això que avui, cadascú de nosaltres -tu, vostè- cal que diguem: «jo dono gràcies a Déu, perquè m’he topat amb ell en la meva vida. La meva vida no seria el mateix sense aquest encontre, sense aquesta presència, sense Jesucrist».

Aquest encontre, aquesta fe que has acollit en la teva vida no la podem viure sols, l’hem de viure en comunitat. Cal que visquem com allò que som, seguidors de Crist, Església, comunitat. Fa ben poc, els bisbes vam fer la visita ad limina al Sant Pare, que s’ha de fer cada cert període de temps, i ens va deixar ben clara una cosa: l’essència del cristianisme és la comunió, viure units. I per què? Perquè ens necessitem. Necessitem una Església unida per fer créixer enmig del món, com fa el llevat dins la massa, el Regne de Déu. La comunió és una cosa molt sagrada, tant en la seva dimensió individual de comunió amb Déu, com en la seva dimensió comunitària, entre nosaltres com a cristians, com a Fraternitat. I com no! Com a cristians enmig del món!



Hem de redescobrir, després de quaranta anys de caminar, la bellesa de la Tradició de l’Església. Molta gent treu pit i se sent orgullosa de veure les seves arrels, la seva genealogia, la història del seu poble; en canvi, el nostre orgull no és altre que la tradició del nostre pelegrinatge a la terra, de la nostra fe cristiana, de la història de la nostra Església. Cal, doncs, que siguem capaços de parlar-li a l’home d’avui i interpretar-lo a partir d’aquesta tradició i de la història de l’Església. Què podem aportar a cada home i a cada dona d’avui? Com podríem interpretar allò que succeeix? Mirem d’on venim! Mirem les nostres arrels i en elles veurem la força de Déu, la força del seu Esperit. Això és el que va fer don Giussani. Ell tenia clar que Déu li donava un impuls, l’impuls de l’Esperit. Personalment, sempre m’emociona veure la força que pot arribar a tenir una sola persona. Quan aquesta força ve de Déu, aquesta persona fa coses increïbles.

La nostra Església diocesana, com sabeu, està vivint un moment de gràcia. El ministeri episcopal, el sacerdoci i la vida del bisbe Toni han estat, són i seran una gràcia per a nosaltres, perquè l’Esperit de Déu l’ha treballat i ha treballat per mitjà d’ell amb la seva passió, amb el seu viure, amb el seu entusiasme, amb el seu saber contagiar l’enamorament del Crist. Què hi ha darrere d’aquestes persones admirables? Hi ha la força de l’Esperit de Déu. A l’home d’avui li hem de transmetre que l’Església ha caminat i camina amb la força de l’Esperit. El mateix Esperit que va impulsar la resurrecció de Crist, que va impulsar l’Església, aquest mateix Esperit ens dona vida, a nosaltres, a la nostra Església, a la nostra fraternitat, a Comunió i Alliberament. No ho dubteu!

Comunió i Alliberament hem de demanar poder ser l’instrument que Déu espera de nosaltres, per ajudar el nostre món. Tingueu-ho clar! No abaixeu el cap, el cap ben alt. Sou instruments de Déu i Déu us necessita per fer arribar la seva Paraula mitjançant de la vostra veu, per fer arribar tants dons mitjançant les vostres mans.

És veritat: som a l’hivern. Els que som de pagès ja ho sabem -la meva família tenim vinyes-, l’hivern és un temps de tallar sarments, de podar. Per què podem? Ho diu Jesús a l’Evangeli: el meu Pare podarà la vinya perquè doni fruit abundant. La poda és un do, la prova és un do per poder recuperar amb més força el desig, la voluntat, el pla de Déu i així donar molt més fruit. Per això cal que visquem cada moment amb intensitat, amb la intensitat de saber que Déu actua, en el kairós. Despertem-nos, obrim el cor, obrim la ment i l’esperit i preguntem-nos: «Què vols de nosaltres? Què esperes de nosaltres?». L’Esperit guia nostra la vida, la de l’Església, la de Comunió i Alliberament. Però perquè aquest Esperit vingui i ens doni força cal que l’escoltem.

Estem en un moment també, com bé sabeu, de sinodalitat. El Sínode és caminar tots junts, i per caminar tots junts ens cal escoltar. Que bonica aquella imatge dels deixebles amb la Verge Maria a Pentecostes! Què feien? Escoltar. Cap a on anaven? No ho sabien pas. Però sabien que escoltant l’Esperit, escoltant el do que Jesús els feia, se’ls revelaria. Per tant, escoltar per a nosaltres vol dir intensificar: cal multiplicar el nostre temps d’estar amb el Senyor. M’esteu escoltant, oi? Intensificar el nostre temps d’estar amb el Senyor. Ho sentiu? Cal multiplicar la pregària.

La temptació sempre és preocupar-nos per això, per allò, i ens oblidem d’estar ocupats en Ell, d’estar amb el Senyor. La pregària, l’adoració, l’eucaristia de cada dia... M’agrada molt el testimoni de vida del Marcos Pou, a qui tots coneixeu, i l’experiència que m’han explicat els seus amics que feia de l’eucaristia. Que bo és estar amb el Senyor, viure aquesta intimitat.



Moltes vegades omplim el cor de tantes coses que ens ocupen i ens preocupen que no ens queda capacitat d’obrir el cor per dir-li al Senyor: «Omple’l Tu del teu Amor». Que et quedi ben clar que Déu et necessita, Déu et necessita a tu. A Barcelona, entre nosaltres, a les nostres terres, molta gent necessita el Senyor. A l’escola Vedruna de Sarrià, l’altre dia, es van confirmar gairebé una vuitantena de joves. Veig que hi ha un desig de dir al Senyor: «aquí em tens. Et dic sí, aquí em tens. Em necessites? Dono la cara». El Senyor no vol només que el seguim, sinó que necessita que siguem apòstols de veritat. Envia’ns, Senyor, per complir el pla que tu tens pensat.

Ara et dic una cosa: no podem salvar-nos sols! Necessitem també ajudar a d’altres a arribar al destí perquè visquin en la Presència del Senyor. Jo no vull arribar-hi sol, vull arribar-hi amb tanta gent que encara no ha descobert Crist com sigui possible. El tu a tu del testimoniatge farà que la fe es multipliqui entre nosaltres.

Família de Comunió i Alliberament, estigueu orgullosos. Us ho repeteixo: estigueu orgullosos. Déu us ha beneït i sou benedicció per a l’Església i per al món. Us animo que seguiu remant en la barca de Pere, com ho heu fet al llarg de tots aquests quaranta anys, des del primer dia. Seguiu remant! No tingueu dubte que el Senyor és a la barca. No esteu sols! L’Esperit Sant necessita que alceu les veles, la vela de l’esperança, perquè Ell bufarà i bufarà fort. També en aquesta barca no només és present el Senyor i l’Esperit Sant, sinó també Ella, la Verge Maria, Mare de Déu i mare nostra. Que intercedeixi per vosaltres i us acompanyi en tota la navegació. Amb aquests companys de camí no mancarà l’alegria, no tinc cap dubte que arribarem a bon port i contemplarem el far més brillant: la presència de Déu, que és Amor. Aquesta presència que acompanya la teva vida, i que ha d’acompanyar la vida de molts, un dia la contemplaràs cara a cara en la Glòria del Senyor.
Amén.