L'Església diocesana que pelegrina a Barcelona ha patit recentment (12 de febrer) la pèrdua de Mons. Antoni Vadell i Ferrer, bisbe auxiliar de la ciutat; un home cridat per Déu a deixar la seva terra natal i convertir-se en pastor, pare i bisbe, també en la vida dels membres de Comunió i Alliberament, als quals va acompanyar paternalment tant a l'eucaristia del fòrum cultural PuntBCN, com a les vacances del CLU a la Masella, així com en el tracte personal amb alguns dels seus membres. Hem recollit diversos testimonis que documenten aquesta amistat:

Mn. Yago Gallo, El Masnou:
Vaig conèixer el Toni en una reunió a València, quan encara era capellà a Mallorca. Recordo prou bé com em va néixer el desig de conèixer-lo, de descobrir en aquest home simpàtic l'interès que el dominava completament: l'apassionava el Senyor i l'apassionava treballar per a Ell en la seva Església. A més, era un home amable i acollidor, bonhomiós en el tracte... De seguida ens vam fer amics i vam començar a acompanyar-nos.
En aquells anys, ell era vicari episcopal i rector de parròquies en uns pobles de l'interior de l'illa. Fos de visita allà, o fos quan venia a casa meva, o tot escoltant-lo en les converses telefòniques, sempre es feia evident que vivia entregat: lliurant tot el cor a la tasca, a la seva responsabilitat, sense reservar-se res per a una vida alternativa. Estimava la seva família, la seva terra i la seva gent. No obstant això, quan el Papa li va demanar que vingués a Barcelona com a bisbe auxiliar, li va dir que sí.
Els dies previs a la seva ordenació episcopal els vam passar junts al santuari de Montserrat. Tot passejant per les terrasses altes de la basílica, no va guardar-se per a ell la sorpresa i la impressió que li produïa el seu nomenament per a Barcelona. Tampoc dissimulava que era ben conscient que allò que el Papa Francesc li demanava era molt més del que ell podia donar. A més, en imaginar la seva vida com a bisbe, l'inquietava molt la possibilitat d'una vida a una certa distància de la gent, sense l’escalf de la proximitat que es pot brindar en la vida de mossèn d’una parròquia. Però va dir sí al Senyor, i Ell li va regalar enamorar-se de Barcelona i del seu nou ministeri. El Toni, bisbe! El mateix de sempre, però més enriquit, més consistent, amb una humanitat dilatada, també més lliure, i encara més acollidor. Va anar-se deixant esculpir per la crida del Senyor, com si la vocació fos el cisell amb què Déu li va donar una forma. El Toni va viure sempre a l'Església: a Mallorca, a Roma durant els estudis, de tornada a la seva diòcesi i, per fi a Barcelona. Sempre ha estat molt fill d'aquesta Mare. Al final, la malaltia… Moltes vegades, davant la sorpresa del que veia succeir en els cors de tants que se li apropaven, em va dir: «el Senyor em crida a ser pastor així, des de la malaltia».



Cristina Puigjaner i Germán Fañanás, Barcelona:
La primera vegada que el vam veure va ser gràcies a uns amics de Mallorca que havien vingut a acompanyar el seu rector de la parròquia a l'ordenació episcopal, el setembre del 2017. Tres mesos després, vam coincidir amb el nou bisbe en un multitudinari sopar de Nadal i no vam perdre l'oportunitat de dir-li que l'havíem conegut gràcies als nostres amics de Lloseta (Mallorca), i que estaríem encantats de convidar-lo un dia a sopar a casa. Amb quina alegria i disponibilitat ens va dir que sí. Sorprenentment, se'ns va concedir a tota la família la possibilitat de viure una preciosa amistat amb ell.
El dia de la missa exequial a Barcelona, vam anar al matí a l'aeroport a buscar els amics de Mallorca que havien vingut a la seva ordenació episcopal. Venien també al funeral, i tot parlant, coincidíem que el Senyor ens ha cuidat amb una tendresa infinita a través de la persona del Toni. Estem infinitament agraïts al Senyor pel regal de la seva companyia durant aquests quatre anys, que ha entrat a casa nostra amb una familiaritat, una alegria i un afecte gran i sincer, signes d'un enamorat de Crist.
Ara, la seva absència s'ha convertit en ocasió de diàleg amb el Senyor, a través de la seva intercessió, perquè el busquem a Ell en tot, perquè faci créixer en nosaltres l'entusiasme per tot, la petició que Ell sigui present en tot allò que ens toca viure. En definitiva, perquè el puguem reconèixer en tot el que passa, perquè tot consisteix en Ell. És a dir, per arribar a viure com el Toni.



Giovanni Ferraris, Madrid:
Vaig conèixer el bisbe Toni el 26 de gener del 2019. Aquell dia, després d'una visita a la Sagrada Família, el meu germà volia que el conegués en persona. Després d’haver sortit d'una parròquia de la perifèria de Barcelona i, després de saludar els altres, es va fixar en mi i em va dir: “A tu et conec!”. Es recordava d’haver-me vist tres mesos abans en una missa de joves a la Catedral de Barcelona... Jo m’havia assegut al fons de tot, a l'esquerra, i havia marxat abans de la benedicció. Era veritat. Vaig pensar dins meu: “I aquest, qui és?”.
Així va néixer una amistat inesperada i immerescuda per part meva. No era només un gest de caritat cap a mi. Volia saber qui era jo. La consciència d'haver estat abraçat per Crist va revelar-se’m després, amb el temps. Em resulta difícil resumir el bé que em va fer. En definitiva, em va canviar la vida.



Albert Escuder, Valldoreix:
Vaig conèixer el Toni Vadell el març del 2019, un dia que vaig anar a explicar-li qui soc i el meu desig d'ajudar l'Església a través de la meva feina: la comunicació, l'audiovisual i els media.
Des que em vaig trobar amb el Senyor, vaig descobrir que no puc fer res millor amb el meu temps que intentar transmetre al món qui és Aquell que ha entrat en la meva vida, que ha salvat totes les circumstàncies i em mostra un camí per viure a l'alçada de les exigències del meu cor.
El bisbe Toni em va escoltar i prendre seriosament des d'aquell primer moment, i em va ajudar a iniciar el meu treball en aquells àmbits on veia que podia donar un cop de mà. El seu ajut va ser un impuls fonamental per als inicis de la meva empresa. A més, la relació amb ell va començar a créixer i, a poc a poc, va néixer una amistat preciosa en la qual em podia mostrar tal com soc, sense censurar res.
Tot compartint moments quotidians: al cinema, als sopars amb la família, tot gaudint plegats d’uns dies de vacances, vaig anar descobrint un home enamorat de Crist i apassionat per la seva Església, amb el do de fer sentir preferides aquelles persones que compartien una estona amb ell.
Aquests dies, més tristos, predomina sobretot l'agraïment al Senyor per regalar-me aquests amics del cel, que em testimonien amb la seva vida i amb la seva mort a què -a Qui- estem cridats.