«Crist va ensopegar amb la meva vida, la meva vida va ensopegar amb Crist justament perquè jo aprengués a comprendre que Ell és el centre neuràlgic de tot, de tota la meva vida. És la vida de la meva vida, Crist. En Ell es condensa tot el que voldria, tot el que cerco, tots els meus sacrificis, tot el que madura en mi gràcies a l'amor d’aquells qui m’ha posat a la vora».

Aquest número de la revista vol acompanyar l’inici del centenari de Mn. Luigi Giussani (1922-2005). Ell mateix és qui descriu, amb les paraules que acabem de citar, l'afecte que ha sostingut tota la seva vida. Un afecte que li va encisar la raó des de petit, que li va arrabassar el cor mentre pujava les escales de l’institut públic Berchet, perquè aquells joves poguessin aprendre un mètode que els servís per jutjar-ho tot i esdevenir lliures. Va plasmar la seva obsessió de «no viure en va» en una fecunditat oberta a tothom, en unes ganes de viure que, en ell, no eren fruit de la força de voluntat ni del temperament, sinó de la satisfacció.

Deia: «no hi ha estructura, ni organització, ni iniciatives que s’aguantin dempeus», ja que l'única cosa capaç de canviar l'home i el món és «una vida diferent i nova». Així fou com, gràcies a la consciència del do que havia capgirat la seva vida, va néixer una gran història, complexa, plena de limitacions i de bellesa, que es va estendre per camins imprevisibles fins a les contrades més llunyanes. Una història tan poc «seva», com va dir el 1987, que l’omplia «d'una meravella encara més gran que la del començament". Cent vegades més.

La seva proposta és un repte a la nostra vida, perquè cadascú pot comprovar per si mateix si es dona el cent per u que Crist va prometre o no. És una incessant invitació a partir sempre de l'experiència. Res el dissuadia d’intentar recuperar el cristianisme des de la seva naturalesa d’esdeveniment present i digne de l’espera infal·lible del cor.
El Nunci apostòlic als Estats Units, Mons. Christophe Pierre diu en l’entrevista que enceta la revista: «en un món esbocinat», en què «abans de fer una pregunta ja se t’ha respost, ell retorna a les preguntes». La insistència de Giussani a no separar la raó de l'experiència, ni el sentit de la vida de l'existència concreta, impacta de ple en la manera de ser del nostre temps, que creu en tot i en res.
Tot ideal és jutjat sense pietat pel pas del temps, o bé es degrada o es verifica en la confrontació amb els esdeveniments històrics. L’ideal amb què va viure Giussani o és viu en el present o no existeix. Aleshores, com és possible avui experimentar aquesta «vida diferent i nova»? Ho hem preguntat als qui, d’una manera o altra, el van conèixer, fins i tot sense haver-lo tractat mai personalment. Al llarg d'aquest any documentarem per mitjà de la revista i a clonline.org, allò que vagi esdevenint-se gràcies als testimonis i les aportacions de tots. És per això que us volem tornar a proposar les preguntes amb les quals Mn. Julián Carrón, en els darrers Exercicis de la Fraternitat de CL, ens va demanar de tenir en compte de cara al Centenari: «Aquesta celebració només ens interessa per un motiu: per donar testimoni d’allò que ell ha generat en nosaltres. Què té a veure Mn. Giussani amb els reptes que hem d'afrontar? Què genera avui la seva paternitat?»