Al llibre Crear huellas en la historia del mundo, Mn. Giussani diu que d'una trobada excepcional brolla una visió nova del món: tot depèn de si hi ha o no una presència humana decisiva de la qual «un no pugui apartar la mirada».
Fora d'això, tot són esquemes buits. Que una cultura nova brolli «d'alguna cosa que ens ha passat», lliga curt totes les reflexions que es puguin fer al respecte.
Així mateix, els va passar als primers que van topar-se amb Jesús, Joan i Andreu, que, seguint-lo, van descobrir una altra manera de conèixer les coses, van aprendre a canviar la seva vida i la realitat. La clau de volta del mètode de Déu és i serà sempre allò que va succeir amb aquells dos a qui se’ls va adreçar la pregunta més simple i alhora més ardent que es pot fer: «Què busqueu?». Sense haver estat atrets per una mirada tan apassionada com aquesta per la nostra necessitat radical, no és possible començar ni recomençar res, ni cap jornada ni cap nou any.

Una novetat de vida que esdevé una aportació al món és possible gràcies a l’anhel de què parla Giussani, desvetllat pel «record de l'amor amb què Crist ens ha estimat». Es tracta d’un amor que ens permet viure a fons el drama del cor, que no es conforma amb respostes a mitges: «Ets feliç en aquest món o necessites alguna cosa més?». Aquest vers de Shallow de Lady Gaga va ser el títol dels exercicis espirituals dels universitaris de CL, que tractem en aquest número, juntament amb les històries d'homes i dones que viuen immersos en el nostre temps, abraçant-lo, perquè abans han estat abraçats, sigui on sigui que es trobin.
A Veneçuela hi ha qui viu a un ritme desfermat i, tanmateix, percep una gràcia quotidiana. Hi ha un professor a Uganda que, igual que els nens de la barriada, espera algú que arribi «al meu campament de “barraques”». També parlem del bisbe de Kazakhstan i el gest de la «caritativa» que ha nascut després de conèixer-lo. I d’una estudiant universitària que s’ha adonat d’una nota de felicitat que vibra en alguns companys, i els ha seguit.