DIACONIA DE LA FRATERNITAT DE CL: AGRAÏMENT A MN. JULIÁN CARRÓN
La carta de la Diaconia de la Fraternitat de CL, que expressa a Julián Carrón «un infinit agraïment per tot el que ha representat en els darrers anys»El dissabte 20 de novembre de 2021, la Diaconia Central de la Fraternitat de Comunió i Alliberament va reunir-se a Milà per constatar la renúncia irrevocable del seu president, Mn. Julián Carrón, i afrontar certes qüestions relatives a la vida de la Fraternitat. Una d’aquestes era una primera posada en comú de l'esborrany de revisió dels Estatuts, segons les directives del Decret vaticà que regula l'exercici de govern de les associacions internacionals de fidels.
El vicepresident de CL, Davide Prosperi, ha informat els membres de la Diaconia que ha estat convocat pel Dicasteri per als Laics, la Família i la Vida a una trobada que tindrà lloc en els pròxims dies, raó per la qual la deliberació sobre el càrrec de president s'ha posposat a una nova reunió de la Diaconia –que se celebrarà immediatament després d'aquesta trobada–, durant la qual prosseguiran també els treballs sobre el text de l'esborrany de revisió dels Estatuts.
Aquesta és la carta que la Diaconia ha enviat a tots els membres de la Fraternitat de CL:
Milà, 20 de novembre de 2021
Estimats amics,
Davant la renúncia irrevocable de Julián Carrón, la Diaconia central de la Fraternitat de Comunió i Alliberament, reunida avui, 20 de novembre de 2021, li expressa un infinit agraïment per tot el que ha representat en els darrers anys, d'ençà que Don Giussani el va cridar a compartir amb ell la direcció del moviment. I li estem agraïts, també ara, per les aportacions i testimonis que podrà seguir fent.
Com a president de la Fraternitat ens va acompanyar a identificar-nos amb l'experiència viva de Don Giussani i amb el seu mètode d'educació en la fe ˗ que l'Església ha reconegut com una via a la santedat ˗, vivint «una obediència de cor a aquella forma d'ensenyament a la qual hem estat confiats» (J. Ratzinger).
Per això sentim la urgència de fer arrelar en el nostre cor aquestes paraules de Don Giussani, per no malbaratar el do que hem rebut: «el carisma és una intervenció de l'Esperit de Crist per augmentar en el món la pertinença a Crist. És una dada de la història en la qual un neix, en la qual l'Esperit ens sorprèn, dins la qual el Pare ens ha introduït. El designi del Misteri originari, del Pare, ens ha posat en un curs determinat, en un camí determinat dins de l'Església, ens ha introduït en el fet de Crist, ens ha fet partícips del fet d'esdevenir seus, com a coneixement i com a afecte». (Dare la vita per l’opera di un Altro, pp. 173˗174).
Durant aquests darrers anys, hem experimentat que «el carisma és com una finestra per on es veu tot l'espai. La prova per saber si un carisma és autèntic és que ens obri a tot, que no ens tanqui» (Crear huellas en la historia del mundo, Ediciones Encuentro, p. 104).
En aquest sentit, volem acollir plenament la invitació que ens fa Carrón en la seva carta: viure aquesta circumstància com una oportunitat per al creixement de la nostra consciència eclesial.
Demanem a l'Esperit Sant que renovi en nosaltres l'experiència de la gràcia del carisma que ens ha estat donat atraient-nos cap a Crist, dins de la vida de la nostra mare Església i seguint Pere, a fi de ser col·laboradors actius de la voluntat del Pare en l’avui de la història.
Els membres de la Diaconia Central de la Fraternitat de Comunió i Alliberament