El 6 d'agost, dia de la Transfiguració, als 78 anys, Mikel Azurmendi va morir a casa seva, a Igueldo (Sant Sebastià). Com diu el recordatori del seu funeral, va morir literalment amb les botes posades, treballant al seu estimat hort en companyia de la seva dona i el seu fill. Precisament perquè coneixien la seva tossuderia, li havien recomanat que no fes grans esforços, doncs s'estava preparant per a una delicada operació de cor.
En les darreres setmanes havia tingut l’ocasió de comunicar als seus nombrosos amics que estava preparat per al que pogués passar. Va escriure a una amiga italiana la vigília de la seva mort: «Estic esperant la cita amb el cirurgià. Em dirà quan serà l’operació, perquè el com ja ha estat decidit: obrir-me el pit. Estic tranquil i confio que Déu ajudarà el cirurgià. Si falla, Déu haurà volgut tenir-me amb si mateix. Per tant, el que succeirà és a les mans de Déu. Veig com un gran do aquesta llarga vida amb un final imprevist».

Segueix llegint l’article a la pàgina d’Alfa&Omega