Són les 17.00h, falta poc més d'una hora perquè comenci el festival. Gairebé un centenar de samarretes grogues van amunt i avall pel nou campus de la Universitat Politècnica de Milà. Alguns s’afanyen a penjar pancartes; d’altres disposen els tovallons i els gots a les taules quasi maniàticament; d’altres preparen litres de vermut per compartir amb l’alumnat de primer curs... Tothom pendent d’organitzar la vetllada.

Són les 18.30h. Comencen a arribar algunes cares desconegudes: els primers estudiants que han fet la selectivitat i s’acaben d’inscriure a la universitat. I, de cop i volta, tot s'atura, s’ha presentat el nostre rector Ferruccio Resta, per recordar-nos que hem de viure al màxim els espais de la Universitat perquè són el lloc on ara podem créixer. Comença el sopar: entre plat de lasanya i cervesa, es juga a enfonsar la flota entre les taules i, després d'un «tocat i enfonsat», la flota dels de primer curs i els de samarreta groga es traslladen a l'últim pis per seguir el concert.

Molts ens han preguntat: «Per què us hi heu matat tant a muntar aquesta festa?» Per respondre a aquesta pregunta, no podem deixar d'esmentar el text de la jornada d’inici de curs: «[...] la qüestió no és, ni d’antuvi ni directament, que la societat rutlli bé, ni afavorir la possibilitat d’una convivència més humana, [...]. No es tracta d’això. Perquè si fos així directament, podríem fundar un partit. En canvi, el nostre moviment, de manera immediata i directa, té un altre propòsit: posar-nos en joc nosaltres mateixos, la nostra persona...».

LLEGEIX TAMBÉ - Immersos en el món

Ens hi hem matat tant perquè, amb aquests amics, reconeixem el valor de posar-nos en joc i la conveniència de donar la vida per l'altre. Els dies previs ja estàvem agraïts, i les cares alegres dels nostres amics i dels alumnes de primer ens han testimoniat encara més aquesta conveniència. Què queda del festival? No una il·lusió que s'esvaeix, sinó unes ganes de viure així cada una de les nostres jornades gràcies a un mètode que hem intuït: seguir aquells que tenen més clar el sentit d’implicar-se.

Són les 00.00h. Els nostres cors estaven tan plens per tota la vetllada que no ens en podíem anar sense pregar el “Memorare”.

Alessandro, Marta, Daniele, Milà (Itàlia)