Més de 40 anys d’exposicions i de cada edició del Meeting almenys d’una en conserves algun record: una frase, una imatge, una broma del guia... que desperten un interès que perdura en el temps. Tampoc enguany hi haurà les multituds del passat als pavellons de la Fira de Rímini (Itàlia), però es podrà gaudir tanmateix de tot el que oferirà aquest esdeveniment fins i tot a quilòmetres de distància. Totes les exposicions es podran visitar de manera virtual, i també presencialment, reservant la visita amb antelació mitjançant l’aplicació del Meeting de Rímini. Aquest és el llistat de les exposicions que ajudaran de diverses maneres a aprofundir el tema d’aquest any: "El coratge de dir jo".

L’actual secularització que vivim, caracteritzada en moltes àrees per una sensació d’incertesa, es presenta com una oportunitat per redescobrir l’autèntica naturalesa de la persona, la seva set de veritat, justícia, bondat, bellesa. Precisament en moments com aquest emergeix la irreductibilitat de l’ésser humà. L’exposició es titula: “Viure sense por en l’era de la incertesa” i es tracta d’un itinerari que convida al visitant a immergir-se totalment en la realitat contemporània a través de cançons, entrevistes, retalls de pel·lícules, poemes, obres d’art i imatges. I, al centre de l’exposició, els testimonis de Mn. Julián Carrón, Rowan Williams, que ha estat arquebisbe de Canterbury (Anglaterra), i Charles Taylor, professor emèrit de filosofia a la Universitat McGill de Montreal (Canadà).

“Com pot ser que ens fascini tant aquest món? Què hi trobem que puguem considerar nostre? Per què volem saber "com acabarà"?». Parlem de sèries de televisió: un món on tots estem immersos (o quasi tots), sobretot des de l’inici de la pandèmia. L’exposició del Meeting “Una pregunta ardent” s’endinsa en aquest fenomen recent i poderós, en el qual «gràcies a històries particulars, sorgeixen qüestions que ens atenyen a tots». A través de Rust, a True Detective Rust, els científics de Chernobyl o Rue i Jules d'Euphoria (per citar-ne només alguns) procurarem descobrir alguna cosa sobre nosaltres mateixos. "Us acompanyarem en aquest món, per conèixer l'experiència que viuen aquells que treballen dins la producció d'un univers tan complex i ric, i que tant ens fascina": és la invitació de Davide Perillo, un dels seus comissaris. I si serà interessant per al visitant conèixer moltes coses que es couen "darrere de les càmeres", igualment d’interessant serà poder conversar sobre aspectes, personatges i interpretacions en un "espai de diàleg".

El pare de El hòbbit i El senyor dels anells també serà present al Meeting del 2021 amb “The Tree of Tales. Tolkien. Tolkien i la polifonia de la creació”: pocs autors han estat capaços com J.R.R. Tolkien de crear personatges la història individual dels quals col·labora activament en la "polifonia de la creació" que descriu el títol de la mostra. "Exaltar el jo no significa oposar-nos a un nosaltres, sinó portar el jo a cantar i tocar juntament amb els altres, en una música coral", explica Giuseppe Pezzini, comissari de l’exposició. Tres seccions: la primera dedicada a la vida de Tolkien; la segona, al seu pensament sobre la creativitat de l'home en relació amb la de Déu; i l'última, dedicada a El Senyor dels Anells a la llum de les dues primeres seccions. "Serà una experiència digital i immersiva", diu Pezzini: "Hi haurà visites guiades, però caldrà una obertura del cor i dels ulls per la forma innovadora en què es presenta".

Hi haurà sis grans projeccions de vídeo que explicaran sis moments de la vida de Pier Paolo Pasolini a l’exposició titulada “Jo: Pier Paolo Pasolini”, dirigida per Casa Testori. "Pasolini és, encara avui, un nom tan viu que fins i tot crema després de gairebé 50, perquè, pel destí, havia hagut de fer-se càrrec d’una ferida col·lectiva", explica Giuseppe Frangi: "La seva força, per tant, rau en aquesta coincidència entre el pla personal i el pla públic. Pasolini és l’intel·lectual italià que, com cap altre, ha situat el seu propi jo al centre de la seva professió historico-poètica i literària. Tots els seus textos són sempre un intent de respondre a la inquietud que el rosegava". Als vídeos, serà la seva pròpia veu la que parlarà amb els visitants i explicarà la seva posició intel·lectual sense pàtria.
Entre una de les guerres ètniques més cruentes d’Àfrica (la d’Uganda als anys vuitanta) i l’huracà Katrina, que el 2005 va posar de genolls la costa del Golf dels Estats Units, en l’endemig hi havia una dona, un sacerdot de la Brianza (Itàlia), un dels suburbis més grans del món, el de Kireka a Kampala, i dues escoles. Els lectors de Huellas ja coneixen a Rose Busingye i les seves dones de Meeting Point International, però l'exposició “Tu tens valor”, a través de grans fotos, vídeos i àudio, vol revelar i aprofundir en una història increïble que en els darrers 30 anys ha retornat la dignitat a persones que estaven convençudes que no valien res; ha retornat el gust per una nova llibertat.

El seu significat és ‘ruptura’ i indica canvis sobtats que condueixen a formes noves de fer, de pensar o d’interpretar allò que ens envolta en comparació amb el passat. Disruptiu és el concepte que vol descobrir l’exposició homònima. Dos anys de treball (amb la pandèmia pel mig), protagonitzat per una vintena d’estudiants universitaris, curiosos amb l’objectiu d’identificar qui té desig de reconstruir avui, i fascinats en particular per la figura de Sergio Marchionne. Gràcies a entrevistes inèdites amb personalitats autoritzades, han convertit en un mètode de gestió el fet de posar-ho tot sota la lupa d’una pregunta: ¿pot això entomar el repte de construir de nou el nostre país? Amb la voluntat de respondre així a la invitació del president Mattarella en el seu discurs de final de curs: "Ha arribat el moment dels

També hi trobarem dues exposicions sobre el treball: “Constructors del futur” posa en relleu les experiències de realitats que tracten la inclusió laboral de persones amb dificultats, encara més dificultoses avui en temps de pandèmia: persones amb diversitat funcional, presos, ni-nis, immigrants ... I la mostra “Mai no és massa tard”, sobre la formació i l'educació, que tracta la connexió entre l'escola, la universitat i el món laboral.

Fa cent vint anys va néixer Gino Cervi. El 1971 va morir Fernandel. Mentrestant Peppone i Don Camillo començaven a fer-se famosos amb l’emblemàtica sèrie de 1951. Per tant, ens trobem en una cruïlla d’aniversaris de l’obra de Giovanni Guareschi, i el seu “petit món” de la baixa Parma, on s’hi couen tots els aspectes humans. Vint panells i un vídeo conformaran l’exposició “120 menys 50 equival a 70”.

Començant per Ilario Fioravanti, mestre de l’escultura del segle XX, s’estén un camí artístic fora de la Fira de Rímini, al PART (el Palau d’Art Contemporani de la ciutat), dedicat a l’escultura de la figura humana, a través de l’obra d’artistes contemporanis, mestres ja consolidats, o bé, a les beceroles d’una carrera per consolidar. Les obres i els vídeos del procés creatiu dels artistes donaran vida a “La naturalesa humana? A quina imatge, a quina semblança obscura”, dirigida per Davide Rondoni, que s’inaugurarà el 18 d’agost.