El meu nom és Doha Sabah Abdallah. Us narraré què he viscut i visc: la gràcia de l’esperança que he rebut. El matí del 6 d’agost de 2014, la ciutat de Qaraqosh va despertar-se a causa del rebombori del bombardeig. Tots sabíem que l’ISIS estava a punt d’arribar i que, tres setmanes abans, havia envaït les ciutats i els pobles dels yazidites, i del tracte cruel que havien rebut. Així que vam fugir de la ciutat, deixant les nostres cases; al cap de dos o tres dies vam tornar, sostinguts per la fe i conscients per la nostra identitat cristiana; estàvem preparats per al martiri.

Aquell matí estàvem ocupats amb les coses habituals i els nens jugaven davant de les cases, quan va passar un accident que ens va obligar a sortir. Vaig sentir un obús de morter i vaig sortir corrents de casa. Les veus dels nens havien callat i només se sentien els crits dels adults. Em van informar de la mort del meu fill, del seu cosí i d’una jove veïna que s’estava preparant per casar-se.

El martiri d’aquests tres àngels era un clara senyal: si no hagués estat per això que va passar, la gent de Qaraqosh hauria romàs a la ciutat i hauria caigut en mans d’Isis. Les seves morts van salvar tota la ciutat. A partir d’aquell moment ens vam enfrontar a una prova molt difícil: viure sense sostre, als carrers, places i parcs públics, sense refugi ni menjar. Ara no hi ha prou temps per expressar i explicar tot el que hem viscut durant els tres anys com a persones sense llar. Però he de dir que amb la força de Déu, en el nostre servei sacerdotal (...) hem pogut ajudar les famílies, estar amb elles, distribuir aliments, roba i altres ajudes.
Els tres anys viscuts com a refugiats no han estat anys maleïts, sinó anys de benedicció del Senyor. I, després, el Senyor ens va mostrar la seva glòria quan va alliberar les nostres ciutats i pobles. Tot havia quedat totalment destruït: esglésies i milers de cases cremades, tot saquejats i serveis essencials destruïts. Però el Senyor no ens va abandonar, ha estat un miracle poder tornar a la vida en aquesta ciutat.

LLEGEIX TAMBÉ - El discurs del Papa a la reunió interreligiosa

I aquí estem avui a la nostre estimada Qaraqosh. Quina alegria veure al Sant Pare entre nosaltres! Qui hauria pensat que algun dia tindríem la seva presència, Sant Pare, en aquesta petita ciutat, encara que fos en els nostres somnis? Sant Pare, gràcies per estar entre nosaltres, avui, per mostrar la glòria del nostre Senyor a l’Església i al món sencer. Beneïu-nos, porteu-nos al cor!