El passat 19 de gener, l’Associació John Henry Newman va emetre pel seu canal de YouTube una taula rodona entorn de l’encíclica Fratelli Tutti del Papa Francesc. Els ponents han estat José Luis Restán, director editorial i president adjunt de la cadena de ràdio COPE, i Salvador Pié Ninot, doctor en Teologia per la Pontificia Università Gregoriana de Roma, i catedràtic de Teologia Fonamental i d’Eclesiologia a la Facultat de Teologia de Catalunya i a la Gregoriana.

El moderador va introduir la trobada virtual subratllant la importància d’una encíclica per a la comunitat que forma l’Església i expressant la voluntat compartida d’aprofundir-hi i comprendre-la bé, entenent-la com a part del Magisteri Ordinari de l’Església que s’ofereix per contribuir a la reflexió sobre la humanitat i món d’avui.

«El gran mal d’avui» diu Restán, parafrasejant al Papa, «és un individualisme radical. No el populisme o la globalització, sinó l’individualisme radical. I per lluitar contra això, Francesc ofereix dues paraules precioses de la tradició cristiana: memòria i pertinença». El Papa ens convida a una «amistat cívica» amb totes les implicacions creatives que té i que «cal que es declini en una caritat política que ha d’atènyer les relacions internacionals». Aquesta fraternitat, el Papa considera que és fruit d’una tasca pacient, artesanal.

Salvador Pié Ninot va analitzar l’estructura de l’encíclica posant-la en relació amb el programa pastoral del Papa tot indicant que en el text hi ha els temes clàssics de la Doctrina Social, però des d’una perspectiva molt de Francesc: «posant-ho tot en la tensió d’una Església en sortida que parteix de l’exemple del bon samarità», i que vol establir un diàleg amb tots els homes de bona voluntat.

Segons José Luis Restán, quant a la globalització el papa diu pràcticament el mateix que Benet XVI: «no és ni bona ni dolenta i, a hores d’ara, no té cap sentit enyorar un món sense globalització». La crítica de Francesc, diu, és envers aquella globalització que no posa al centre el servei a les persones, especialment els més febles. L’encíclica és molt crítica amb plantejaments liberalistes que eliminen la societat i ho redueixen tot a mercat, «però no crec que aquest papa estigui en contra del mercat, sinó en contra de certa manera de valorar el mercat i d’utilitzar-lo per a determinats fins, o que el mercat sigui un fi en si mateix». Sobre els grans poders i el nou ordre mundial, el Papa creu necessari que «s’entreteixeixin mercat, estat i societat civil», diu Restán, no per trobar un equilibri sinó per reclamar-se mútuament la funció que cada un té, que és necessària per a la funció de l’altre.

Salvador Pié va comentar que la crítica que fa el Papa Francesc sobre el liberalisme, només es pot entendre a partir de la comprensió de la persona com a entitat lliure, però personalitzadora, amb uns trets concrets. «De manera que la fraternitat es converteix, no en una associació dels que tenim els mateixos drets, sinó també en un moviment cap a un pròxim que amb qui tenim una relació humana i, com a creients, mística, encara que l’altre no ho sàpiga». Parteix de l’afirmació que el Concili Vaticà I que deia que tot home de bona voluntat pot conèixer Déu, però sense la revelació és difícil. En aquest sentit, Restán va assegurar que «els cristians sabem que com més present estigui el Crist vivent en la nostra vida personal i en la nostra entranya com a comunitat, millor recorrerem aquest tram de camí que ens apropa al pròxim».

Què fem amb l’encíclica? Doncs entrar en l’encíclica, treballar-la, deixar que germini, que esdevingui capil·lar fins que formi part de l’entranya quotidiana del poble cristià. «Jo penso en Espanya en aquest moment. Quanta necessitat tenim d’amistat cívica, caritat política, construcció de fraternitat, reconeixement de la dignitat de l’altre encara que pensi diferent, construir amb els altres… Mare meva! Si és que és un programa que necessitem com el menjar! Fratelli Tutti pot ser una autèntica guia». Però no hi ha cap document pontifici que canviï les coses per si sol, ens recorda Restán, necessita ser acollit, assimilat amb la raó, l’afecte i la llibertat.