Durant el confinament tenia una gran necessitat i vaig sentir la crida a apropar-me al qui, a causa de la pandèmia, estava en circumstàncies precàries i podia necessitar ajuda: imaginava que podia ser gent gran o altres persones que patien també emocionalment.
La pandèmia, la meva situació familiar i el meu recent i intens i rotund «sí» a Déu, em van portar a enxarxar-me amb la comunitat virtual cristiana de les xarxes socials. Aquí va ser on vaig trobar «Famílies Acompanyant Famílies», associació vinculada a la Parròquia de Santa Anna, a Barcelona. Vaig escriure'ls i, emocionada amb el que feien, vaig dir: «sí, sí, sí!» Jesús no em podia cridar a una tasca més pura!!

I així va ser com, en viure lluny de Barcelona, vaig convertir-me en acompanyant telefònica. I em van donar el contacte de dues famílies la P. i el J. La P va arribar el febrer a Barcelona i de seguida va topar-se amb l’esclat de la pandèmia, i les conseqüències de tot plegat la van portar a demanar ajuda. Després de llargues estones parlant mitjançant videotrucades i començant ja a compartir necessitats en la distància, vam néixer una amistat. Més endavant amb la il·lusió de conèixer-nos i seguir compartint necessitats, la P. va venir a passar uns dies a casa el passat agost. Ella, com que viu amb la seva filla (amb certs conflictes) i cuidava la seva neta petita de 2 anys, havia d'esperar que la seva filla tingués vacances. Finalment va venir cinc dies, a l'agost. Li vàrem demanar si volia ser un testimoni del nostre casament cristià que teníem previst celebrar el 13 d'agost -just sis anys després del nostre casament civil- ja que coincidia amb la seva estada amb nosaltres. La P. forma part de l'Església evangèlica en el seu país, però ella era catòlica abans de casar-se i, un cop separada, ha volgut tornar a l'Església catòlica. De fet, ens ha demanat que li fem catequesi. Durant aquells dies vam poder explicar-nos experiències de la vida i també vàrem aprofitar per fer gestions com anar a l'òptica, ja que la P. necessitava unes ulleres urgentment.

Va haver de tornar una setmana després de la seva estada per una visita a l'oftalmòleg, a la qual la vàrem acompanyar i d'on vam sortir ven felices en saber que tenia la pressió dels ulls bé. Ho vàrem celebrar amb unes pupuses, típiques del seu país i que ens va preparar ella mateixa. Les ulleres les hi vam aconseguir a través d'una amiga òptica de «Famílies acompanyant Famílies» del moviment Comunió i Alliberament. La tercera estada que va fer a casa va poder ser només de dos dies, també segons la feina de la seva filla, i aquesta vegada vam anar a acompanyar-la a comprar roba d'hivern, ja que no en tenia i s'acostava el fred. Els cops que ha vingut la P. a casa ha vingut en tren, en una hora de viatge ja és al nostre poble. Ara acaba d'entrar en les ajudes de la Creu Roja i li han donat un lloc per viure i l'ajudaran a refer la seva vida. Per normes no pot sortir a dormir fora de la casa on viu, però ja estem pensant en el dia que pugui venir a veure'ns o que hi puguem anar nosaltres. Seguim en contacte i sap que estem disponibles pel què pugui necessitar.

El J, que sap de pintar, vindrà a ajudar-nos a pintar les fustes exteriors de la casa quan la situació ens ho permeti. Seguim també en contacte i amistat.
Inspirada en tot moment per la pel·lícula de dibuixos animats Madre Teresa de Calcuta, que vam mirar en família durant el confinament, intentem fer aquesta tasca que Déu ens encomana amb tota perseverança i amor, sí: amor.
Anna Romeu