Per què heu decidit seguir endavant amb EncuentroMadrid en un any com aquest?
Ja havíem pres la decisió, com tots els anys, d'organitzar l’EncuentroMadrid abans que es declarés l'estat d'alarma i comencés el confinament. I després d'unes primeres setmanes de dubte, vam considerar que celebrar de bell nou l’EM era la possibilitat d'obrir una petita finestra d'esperança en aquests temps tan dramàtics que estem vivint. Certament la modalitat online fa que molts aspectes propis d'EM es puguin quedar pel camí (la proximitat, el caràcter popular, la concepció d'EM com una trobada de "carn i ossos", la cordialitat que neix de la feina dels voluntaris...), però és també una oportunitat per arribar a moltes més persones.

Per què heu escollit la pregunta 'En qui podem confiar' com a lema?
El lema ja estava triat des de finals de 2019. Però, en decidir organitzar EM de nou ens va semblar que era molt pertinent per les circumstàncies per les quals estem passant.
La confiança és una experiència fonamental en la nostra existència quotidiana: no podem viure sense confiar en els altres, començant per activitats tan bàsiques i banals com conduir (ho faig perquè em fio que tots condueixen correctament) o comprar el pa (tinc la plena seguretat que el forner ha utilitzat farina i no cianur per fer-ho).
Malgrat això, la nostra cultura ha generat una sospita sobre la confiança en nom de l'autonomia i de la llibertat.
I el clima sociopolític d'aquests temps no ha fet sinó aprofundir en aquesta crisi de la confiança, ja que la fractura entre societat i classe política o la impressió que no és possible construir juntament amb altres ha propiciat un clima de desconfiança generalitzat.
I, no obstant això, seguim necessitant els altres per viure. És precisament aquest punt, que ningú pot negar, de què volem partir per aprofundir en certes preguntes: per què és raonable confiar? Què permet recuperar la confiança? Què implica la confiança, és a dir, tenir fe en altres? A què ens obre la confiança?

Què trobarem al programa d’enguany?
Doncs aquest any hem hagut de simplificar molt el programa; hem volgut abordar d'un costat el que la confiança és en si mateixa, i per això hi haurà actes com el de la presentació del lema o el de testimonis amb el qual es tancarà aquesta edició de EM20.
I, d'una altra, ens aproparem a la confiança des de diverses perspectives: la política i el treball, en l'acte en què comptarem amb la presència de l'alcalde de Madrid, del conseller d'economia de la Comunitat de Madrid, de la directora de recursos humans de Vodafone i del director general de CESAL. L'educació, la cultura en diàleg amb l'escriptora Irene Vallejo. La sanitat, a partir dels testimonis de persones que han hagut d'afrontar personalment la pandèmia; l'economia i les ciències.
I tot això sense oblidar les exposicions, entre les quals cal destacar una, dedicada a l'acolliment familiar, i els dos espectacles, amb el concert internacional del dissabte al vespre presentat per Javi Nieves o l'obra de teatre a partir de textos d'Etty Hillesum.

Sempre heu dit que els voluntaris són el cor de EncuentroMadrid, però aquest any no n’hi ha, de voluntaris...
De voluntaris mai deixa d'haver-hi, perquè tot EM, sigui gran o petit, neix de la gratuïtat i l'agraïment del grup de persones que el prepara al llarg de tot l'any.
És cert que en aquesta ocasió molts no tindran les tasques que assumien a les edicions normals d'EM, com ara els de muntatge o els de restauració. Però tota la feina d'aquesta edició ha passat igualment per un grup considerable de voluntaris. I, a més, a tots els altres voluntaris, més de 600 en 2019, els hem convidat a seguir col·laborant en aquesta edició especial d'EM difonent-la i sostenint-la econòmicament