Estimat Julián:

Què ens arrenca del no-res? El tot. L'ésser fet carn.

Deu dies tancat a casa, a Barcelona. No hi hauria prou pàgines per escriure tot el que està naixent en mi quant a consciència de mi mateix. Avui quina és la nostra contribució al món? Viure i compartir amb els homes la certesa d'una Presència. Només posaré un exemple d'aquesta mateixa tarda.

A Madrid, d'on sóc, ja són molts els pares d'amics que es troben entubats i en estat crític.

Tinc un grup d'amics de la infància, amics del poble, gent molt ben posicionada. La majoria han rebut la tradició cristiana però molt pocs viuen la fe.

Al grup de whatsapp, un de nosaltres ha penjat un missatge dient que la mare de la Marta (una amiga de la infància que no és al grup) havia mort de Covid-19. La Marta va ser una dels meus primers amors d’adolescència. Fa uns cinc anys que no la veig. Acostumo a enviar-li un missatge el dia del seu aniversari. Li he escrit un missatge que deia: «Marta, m'han dit que ha mort la teva mare. Quin misteri és el moment pel qual ens toca passar. Tingues confiança que Déu l'ha rebut al seu si. Ara és allà on tot és nou, bo i veritable. Quan puguis, avisa’m i et truco. Prego per tu».

Poc després d’haver enviat el missatge, em truca. Plorava desconsoladament. Em diu: «torna’m a dir això que m'has dit pel whatsapp, repeteix-me que és viva». L'hi repeteixo. L'hi repeteixo. «Marta, tot seria un absurd si acabés així la vida». Li parlo de la meva mare i de la certesa que tinc d’on és ella ara. «Com ho saps?». Li parlo de la meva trobada amb Crist als 16 anys. Ella em coneixia prou bé en aquesta edat. Recorda el canvi que vaig fer i com de pesat era quan l'hi explicava. S’asserena i és impressionant. Deixa de plorar. S’asserena. Qui l'ha asserenat? Només Jesús és capaç d'asserenar una persona així, en aquesta situació. Talment com amb la vídua de Naïm. No ploris, dona. Abans de penjar em diu: «si 25 anys enrera m’haguessin dit que em passaria això i que qui em diria una cosa així series tu, de les possibles 20 persones, tu series el 21». Déu escull el no-res per fer-se present. Avui ho ha fet. Un simple whatsapp a una antiga amiga amb la qual, aparentment, ja no m’hi unia res. Testimoniar la fe no és un discurs, és un whastapp.
César, Barcelona