Dissabte 21 de març de 2020 va celebrar-se a Milà (Itàlia) la Diaconia central de la Fraternitat de Comunió i Alliberament per a l'elecció del seu president, al terme del mandat de don Julián Carrón, que el 2004 va ser indicat per don Luigi Giussani com a successor seu. En la votació, celebrada per sufrgi secret, van participar tots els membres de la Diaconia, excepte un absent justificat, dels quals nou van ser presents a la seu seguint les normes sanitàries imposades per l'emergència del Covid˗19, i els altres 21 connectats per videoconferència des d'Itàlia i la resta del món. Va presidir la mesa electoral el vicepresident de la Fraternitat, Davide Prosperi. Carrón va ser reelegit per unanimitat, amb un sol vot en blanc, per als propers sis anys. El mateix J. Carrón informa de la reelecció amb una carta a tot el moviment que es transcrivit tot seguit:

Estimats amics:
El dissabte passat, 21 de març, va tenir lloc a Milà (Itàlia) la Diaconia central de la Fraternitat. Calia escollir el seu president al terme del mandat actual, tal i com preveu el seu Estatut.
En plena emergència pel Coronavirus, ens havíem preguntat, òbviament, si era oportú celebrar aquesta diaconia o bé era millor posposar-la. Hem entès que el president és la guia del moviment i que, per això, ha d'estar plenament legitimat per desenvolupar el seu paper de guia, en el ple exercici de les prerrogatives que l'Estatut li assigna. En no poder preveure quant durarà l'emergència, i sense saber, per tant, a quina data podríem posposar la Diaconia, hem considerat que no era oportú que el moviment fos guiat massa temps per un president en règim prolongat de prorogatio. Per tant, una vegada comprovat que es donaven les condicions legals, organitzatives i logístiques, hem decidit confirmar la celebració de la Diaconia.
Ara fa ja un any, durant la Diaconia de la Fraternitat del 23 de març de 2019, havia plantejat el tema de l'elecció de president. «No voldria -vaig dir- arribar a aquesta data com si fos un gest formal, sense haver-nos donat el temps suficient per preparar-nos a través d'un diàleg profund entre nosaltres. Si no pensem durant algun temps en una possible alternativa, és com si no hi hagués cap altra possibilitat que la de continuar amb el «ja m’ho sé això». I això és justament el que no voldria que succeís! Per aquest motiu us proposo des d'ara que iniciem un procés de diàleg amb vista al venciment del termini del mandat: quelcom que ens afecta a tots, a tot el moviment i, sobretot, a nosaltres, que estem cridats a dur a terme aquesta tasca fonamental per a la vida de tots. [...] Abans de sospesar noms, es tracta de mirar la vida del nostre poble i de preguntar-nos: què necessita? Quines urgències hi veiem? Com estem afrontant els diferents desafiaments que tenim davant?».
D’aquesta manera, després d’un any de preparació, hem arribat al moment de la votació. I la Diaconia ha decidit per unanimitat la meva reelecció.
Després d’haver agraït a tots la confiança que han dipositat en mi, he acceptat aquesta responsabilitat amb la mateixa disponibilitat amb la qual vaig respondre des del primer instant a la crida de don Giussani, i amb l’únic desig de seguir el designi d’un Altre. Conscient dels meus límits, desitjo continuar servint la iniciativa d’Aquell que és el veritable protagonista del que estem vivint. De fet, cap de nosaltres seria capaç de generar el que veiem que té lloc entre nosaltres i al nostre voltant. Tots estem realment estupefactes davant de tanta riquesa de vida, d'iniciatives, de novetat ara, en un moment especialment compromès, en una època en què el nihilisme s'estén per tot arreu. Particularment, en la circumstància dramàtica que estem travessant, es veu amb claredat de quina manera el recorregut educatiu en el qual estem implicats genera persones capaces d'estar davant dels reptes sense cedir a la por i al no-res.
Us encomano que pregueu per mi, perquè pugui estar completament disponible per secundar el que el Senyor vol realitzar enmig nostre. Vull ser el primer de seguir els signes de la victòria de Crist en la vida dels qui Ell tria. Us demano també que reseu perquè tots junts, seguint la gràcia del carisma i amb l'ajuda que don Giussani ens donarà des del Cel, puguem respondre a la tasca per a la qual l'Esperit ha suscitat el do del carisma en el món, del qual cada cop estic més convençut que avui és crucial per a la nostra vida, la de l'Església i la del món.
Aprofito aquesta ocasió per dirigir-vos una crida a cadascú de vosaltres. Com ja sabeu, l’emergència sanitària provocada pel Covid-19 té repercussions en l’economia i en la vida de moltes persones a Itàlia i Espanya i en nombrosos països del món. En conseqüència, la Fraternitat haurà de fer front segurament a moltes necessitats que sorgiran entre nosaltres. En aquests dies tan dramàtics, tots sentim més viu el desig de respondre a tantes necessitats d’ajuda com hi ha i que hi haurà en un futur no gaire llunyà. Per ajudar-nos a fer front a la necessitat i al desig que suscita, concebent i vivint cada particularitat en relació amb el tot, us convido a considerar ben serisament el compromís que cadascú ha pres o intenta tornar a prendre amb aquell instrument amb què el moviment ens ha educat sempre a una «concepció comunional d’allò que hom té», el Fons comú, de manera que la Fraternitat pugui fer front, dins els límits del possible i tenint en compte tots els factors en joc, a les diverses necessitats que es presentaran.
En aquest moment tan especial a través del qual el Misteri ens fa passar, us vull expressar la meva proximitat i la de tot el moviment a tots aquells qui estan en primera línia (com ara infermers, metges i serveis de tot tipus), amb els malalts i amb aquells que han perdut algun ésser estimat. Quin impacte poder viure-ho i oferir-ho tot en la certesa de Crist present!
Molt vostre,

Mn. Julián Carrón