Sempre manca alguna cosa, hi ha un buit
en cada intuïció que tinc. I és vulgar,
saber-se així d’incomplet, és vulgar,
mai no he estat tan vulgar com en aquesta ànsia,
aquest «no tenir Crist» – un rostre
que sigui instrument d’un treball no del tot
malaguanyat en la mera intuïció solitària.
Pier Paolo Pasolini


«Què és l'home, perquè te'n recordis? Què és un mortal, perquè el tinguis present?» Cap pregunta no m’ha impressionat mai tant a la vida com aquesta.
Només Crist es pren seriosament tota la meva humanitat. Perquè aquell Home, l’hebreu Jesús de Natzaret, morí per nosaltres i ha ressuscitat. Aquell Home ressuscitat és la Realitat de la qual depèn tota la positivitat de l’existència de qualsevol home.
Tota experiència terrenal que sigui viscuda en l’Esperit de Jesús, ressuscitat de la mort, floreix en l’Eternitat. Però aquest florir no esclatarà només a la fi dels temps, sinó que ja s’ha iniciat a l’alba del dia de Pasqua. Per això, l’existència expressa el seu últim ideal en la mendicitat. El veritable protagonista de la història és el mendicant: Crist, mendicant del cor de l’home, i el cor de l’home, mendicant de Crist.
Luigi Giussani