Benvolguts germans:
Avui ens hem reunit per celebrar l’eucaristia amb aquest moviment, aquesta comunitat que porta el nom de Comunió i Alliberament en motiu, avui -precisament avui- del quinzè aniversari de la mort del seu fundador, Luigi Giussani. És un moviment que ha tingut i està tenint una forta i gran repercussió en la vida de l'Església. Va començar als anys seixanta amb un mossèn, el fundador, don Luigi. Ell, que estava envoltat de joves i treballava amb ells, va veure la necessitat d'un replantejament de l'educació cristiana de la joventut. Més que reprendre i tornar a insistir en la doctrina -com hem pogut llegir en una entrevista amb l’actual responsable de la comunitat, en Julián Carrón- més que insistir en la proposta, sempre nova, d'altra banda, de la doctrina de l'Evangeli de Jesús, Giussani va tenir la intuïció de promoure, de provocar i ajudar que aquells joves tinguessin un encontre personal amb el Senyor.

Es tracta d'un esdeveniment nou, que succeeix cada vegada que ens movem amb Jesús, que ha succeït a la nostra vida en algun moment. Un trobament amb Jesús que després s'ha d’anar renovant, perquè la fe cristiana no és una teoria. La fe cristiana ni és una teoria ni és constància ni és poesia: és una vida nova en Jesucrist, mort i ressuscitat. Crist ressuscitat.



La lectura d'aquesta entrevista m’ha recordat les paraules del papa Benet XVI, a la primera de les seves encícliques, Deus Caritas est quan diu que no es comença a ser cristià per una decisió ètica o moral sinó per l’encontre amb un esdeveniment. Un esdeveniment és una trobada personal amb Jesucrist, aquell que transforma els cors. Nosaltres hem tingut aquesta trobada i, encara que siguem grans, segurament portem a la nostra vida aquells moments en els quals Jesús és present i també és possible que amb els afanys de cada dia, les passions, les distraccions se’ns hagi, potser, oblidat una mica o haguem deixat de banda aquella primera experiència de sentir, d’estar convençuts de la presència de Jesucrist en el nostre camí, a la nostra vida i en l'Església i en el món en què vivim.

Un món que és cert que també ha canviat. Ja no vivim en una època de cristianisme social o cultural: la fe sovint ja no es troba present en les famílies i, per tant, no es transmet als fills. Vivim en un món que viu, més aviat, d'esquenes. En el fons -si ho pensem- és un problema d’orgull, d'autosuficiència. L’home actual del segle XXI, i també del XX, s'ha cregut que ja era autosuficient, especialment a través de la seva intel·ligència, amb els avenços en el domini de la ciència, s’ha cregut que ja es pot aconseguir tot el que necessitem, que ja no necessitem Déu.

Déu ha deixat d'existir en la ment i en el cor de molts homes i dones del nostre món i la nostra tasca, després d'admetre l’evidència de la fe, la nostra missió, és fer més present Jesucrist en la nostra vida. I el papa Francesc ens recorda en la seva darrera exhortació apostòlica que Ell és viu, que es fa evident. No és un record, és una realitat. Aquesta convicció ha d’impregnar tota la nostra vida, els nostres sentiments, els nostres pensaments, els nostres projectes, les il·lusions… també els moments de dubte i potser de foscor, o d’una mica de decepció davant de moltes coses que anem trobant en el camí de la nostra vida. Però Jesucrist és present.

Avui, l’Evangeli és un fragment de sant Mateu: és com una continuació del que també llegíem diumenge passat, el passatge de les benaurances. Jesús es posà a ensenyar. Els ensenyava el veritable camí de celebració i d'alliberament. I quin és el camí que Jesús proposa? Els jueus estaven convençuts que ells, complint les normes de la llei, serien perfectament justos. La primera lectura, de l’Antic Testament, ens ho ha recordat: «sigueu sants perquè jo soc sant» i Jesús també ens convida avui a ser sants, com el nostre Pare Celestial. Però és molt diferent -era molt diferent- la manera d'entendre la santedat dels jueus i la santedat de la qual Jesús parteix. Els jueus en tenien prou amb un compliment extern. Per a ells es tractava de complir, independentment de l'acompliment interior. Els jueus eren practicants i es cenyien estrictament, escrupolosament, podríem dir, a les normes de la llei. A més a més, ells anaven afegint i afegint normes i normes als deu Manaments. Però Jesús es planteja una realitat nova: no n'hi ha prou amb complir externament. Cal complir la llei, com bé ho deia Jesús en l’Evangeli de diumenge passat: «no he vingut a abolir la llei». He vingut a donar-ne el compliment. Per això «estima els teus enemics»; estima a qui tot t’ho demana, a qui et doni una bufetada, para-li l'altra galta.

No serveix ja la llei antiga d’ull per ull i dent per dent, dit d’una altra manera: qui la fa, la paga. La realitat de la relació de Jesús amb Déu és que Déu és amor. I nosaltres hem estat creats a imatge de Déu. Per tant, tenim el seu amor en nosaltres. El nostre pecat és apagar l’amor que Déu té als nostres cors; el nostre pecat és oblidar-nos de la mort de Déu, és no tenir present que Déu estima el meu germà. I per això, jo no em puc limitar a complir estrictament, externament i escrupolosa allò que Déu ha dit a l’Antic Testament, sinó que es tracta d’anar més enllà, de donar el cor. No només de donar almoina o el delme que donaven els jueus, sinó de donar el nostre cor, que és tot el que tenim i és el que més valor té i el que Déu vol de nosaltres. Vol realment el nostre cor. I això, és clar, no ho aconseguirem si Ell no ens ho concedeix, perquè les nostres forces són molt pobres, molt petites. Arribem a molt poc, per més que ens ho proposem. Podem dir: «Sí, Senyor, jo compliré, jo em portaré bé», però l'experiència ens diu que som febles i que també necessitem la força de Crist vivent, viu i ressuscitat, per a la nostra vida. Ara bé, aquesta força l’hem de demanar, pregar, desitjar, perquè ella ens omple i ens porta realment aquesta santedat de Déu, que és l’amor. Per poder estimar els altres i fer tot el que fem amb amor. ¡Déu m’ha estimat! Aquesta és la diferència.

No es tracta de canviar res en especial de la nostra vida, sinó que allò que fem, ho fem amb amor. Aquesta és la manera perfecta de viure com a cristians i de viure units a Jesús perquè Ell va venir a actuar en nosaltres i en el món.

Avui oferim aquesta eucaristia, doncs, especialment per aquest sacerdot, testimoni de Jesús en la seva vida, amb la seva fe i la seva entrega pastoral als joves. Perquè va estar molt de temps amb els universitaris i en els instituts. Don Luigi Giussani.

Preguem el Senyor i demanem-li que ens concedeixi aquest foc que ell va viure i que va saber implicar a tothom qui l’envoltava, perquè aquesta vida a la qual pertanyeu, Comunió i Alliberament, Crist la vol comunicar a tots els homes i dones de la Terra, començant per nosaltres. Demanem-ho al Senyor.