Dia 17 d’agost. Les vuit del vespre a la Masia d’Hostalric. L’associació Famílies per a l’Acollida ha proposat un potent testimoni: el d’en Luca Orlando i la Laura Albertella, fundadors de l’associació Fontana Vivace. Aquesta associació va néixer de l’amistat entre tres famílies de Gènova que, després d’haver compartit les seves experiències d’hospitalitat i acolliment acompanyades per l’associació Famílies per a l’Acollida, van decidir anar a viure juntes en una mateixa casa per potenciar i reforçar el suport mutu en els compromisos familiars, l’intercanvi de temps lliure i l’ajuda en l’educació dels infants.

“La història de Fontana Vivace, per tant -comencen a explicar- neix de la nostra relació matrimonial i de les inquietuds del nostre matrimoni”. De joves, havien calculat fins i tot els fills que volien tenir però, de bones a primeres, els fills no arribaven i ells ho van viure amb tristesa i amb una pregunta gran. Després d'uns anys, neix l'únic fill biològic que se’ls regala; ara té 25 anys. I pensen que si han pogut tenir-ne un, segurament en vindran més... El seu desig de paternitat creix però els fills arriben en una altra modalitat: els proposen una acollida d'una nena que encara ha de néixer però necessitarà uns mesos de ser cuidada perquè la mare té un bebè molt petit i no té forces per cuidar-los tots dos. I d'aquesta manera comencen a fer acollida de nens tutelats, essent els primers de fer-ho en tota la regió de la Ligúria. Ràpidament aquesta aventura d'acollir es va anar estenent entre famílies amigues properes.



El Luca i la Laura han participat de la vida del Moviment de Comunió i Alliberament des de joves. Dins d’aquesta companyia, va néixer en ells el desig de viure una comunió més intensa amb un matrimoni amic. Els proposen anar a viure plegats i l'amiga de seguida també en veu la necessitat. A l'amic, en canvi, li costa més, però finalment decideixen buscar un lloc on establir-se. Porten aquest desig a l'oració i el comparteixen amb la seva comunitat. I és així com aconsegueixen la casa: una donació d’unes monges, i decideixen posar-li el nom de Fontana Vivace, és a dir, ‘font viva’, perquè volen que la casa sigui font viva d'esperança. Esperança que pot donar Déu i Maria i no pas ells mateixos, tal com bellament expressa la cançó de R. Andreo i C. Chieffo "Reina de la paz". Des d'aleshores viuen juntes tres famílies que ja han acollit molts infants i també mares amb necessitat d'ajuda. Actualment ja tenen cura de dos pisos d'acollida.



Es conceben sempre junts; de fet, d’aquí treuen la força. Cada nit, els tres matrimonis fan un cafè per compartir allò viscut al llarg del dia i organitzar l'endemà; els diumenges dinen tots junts. La resta del dia a dia el viuen cada família per separat i han mantingut els timbres de cada casa per educar-se en el respecte mutu. Entenen que l'acollida és per sempre, fins i tot en aquelles acollides que han semblat poc exitoses, consideren que el vincle no es trenca mai. Diuen d'ells que són molt normals, amb la seva fragilitat i el seu límit, i que el que ells han anat fent no respon a cap projecte, sinó al fet d'anar dient que sí a les propostes que el Senyor els ha anat posant al davant.