"El teu nom va néixer d’allò que miraves." El nom, la identitat del Meeting aquests dies han nascut i ha crescut a partir d’una mirada clara i desitjosa d’aprendre de la realitat. De primer, el papa Francesc ens n’ha assenyalat el camí, amb els exemples de Zaqueu, la Verònica i en el personatge de l’Innominat de la novel·la Els promesos de Manzoni, esperant "que el Meeting sigui sempre un lloc acollidor, on les persones puguin "definir els rostres", fent experiència de la seva pròpia identitat inconfusible», sense nostàlgies ni pors. Juntament amb el Papa, el president Mattarella també ens ha demanat de “tornar a començar de nou partint de la persona” i “afrontar la novetat amb valentia, sense nostàlgies paralitzants, mantenint sempre un esperit crític i una obertura al proïsme”.

Del Meeting va néixer, en primer lloc, una mirada al context social del nostre país, incloses les incerteses en torn del seu lideratge. No van sorgir fórmules de govern o suggeriments de com procedir, sinó exemples de com administrar l’àmbit públic que tenen per objectiu el bé de tots. Des d’alcaldes a presidents regionals, polítics de l’Intergrup per a la subsidiarietat, que han dialogat constructivament, passant pel president de Confidustria que s’ha confrontat amb el número u del Cisl, així com els ministres Bussetti, Moavero i Tria; cadascú ha aportat la seva contribució al costat de la dels altres des de l’interès per la realitat del país.

Mentrestant, en les diferents àrees temàtiques del Meeting, els protagonistes del món social i econòmic han explicat l’extraordinària vitalitat d’Itàlia, tot reflexionant sobre les ciutats i el seu enorme potencial, aprofundint sobre temes com la salut, el treball, la innovació, sobre una economia que té sentit només en un marc de sostenibilitat àmplia, que aporta protagonisme a la persona i als seus talents.

Un dels fils conductors de tot el Meeting ha estat el diàleg entre persones de fe i cultures diferents, en l’ampli marc de la llibertat religiosa. Hem posat el focus en l’ecumenisme de les relacions del papa Francesc i el desaparegut cardenal Jean-Louis Tauran, però també en experiències com la de l’Escola florentina d’educació superior per al diàleg interreligiós i intercultural. Han ressonat les veus amb més autoritat del món islàmic, des d’Al-Azhar fins a la Lliga Musulmana Mundial amb el seu secretari general Muhammad Bin Abdul Karim Al-Issa; i també del món jueu. A l’auditori de la Fira hem escoltat les dramàtiques narracions d’homes de diferents religions que col·laboren per aturar els estralls de la guerra, com en el cas de Síria; testimonis d’autoritats religioses tant cristianes com musulmanes d’Alep. Icona d'aquest fil conductor ha estat la gran

exposició "Francis and the Sultan 1219-2019. La trobada a l’altra riba" que va posar de manifest l’íntima relació entre diàleg i identitat.

El Meeting és com l'exposició "NOW NOW", que ens ha mostrat set joves artistes mentre realitzaven les seves obres: una manifestació que creix tot contemplant experiències en el moment de néixer, florir i desenvolupar-se. El públic del Meeting és atent, curiós i té moltes ganes d’aprendre; ha omplert de gom a gom les trobades dedicades a la intel·ligència artificial, així com els testimonis sobre la cooperació internacional que realment ajuda la gent a les seves llars. Joves i adults han ovacionat a grans campions esportius com Javier Zanetti o Valentina Vezzali, i durant dues nits han omplert totes les butaques del Teatre Galli per veure una reinterpretació contemporània d’un clàssic dels anys cinquanta com Barrabàs de Lagerkvist, de la qual van sortir plens d’estímuls i inspiració que després –com coincideixen a testimoniar molts dels assistents– els acompanyaran al llarg de l’any.

El Meeting de la mirada ha estat també un Meeting de xifres en augment. Les 179 conferències amb 625 ponents, els 25 espectacles, les 20 exposicions, els 35 esdeveniments esportius, acollits tots en una superfície de 130 mil metres quadrats, han atret un número d’assistents superior a la ja bona afluència de 2018, com bé ha pogut percebre qualsevol persona que aquests dies hagi recorregut els passadissos de la Fira; per no esmentar l’impacte en l’economia local, calculada en 23 milions d’euros segons l’Observatori del turisme regional.

En conclusió, la Fira de Rímini, aquesta setmana, no ha estat un lloc per als amants de les tesis predefinides, sinó per aquells qui volen eixamplar ampliar els horitzons, utilitzant plenament la raó per conèixer la realitat. El millor exemple d’això ha estat una exposició amb un títol estrany, que potser, per a alguns, devia recordar als títols de Meetings d’anys enrere: "Bombolles, pioners i la noia de Hong Kong" que ens ha explicat les aspiracions, els dubtes i les pors d'una generació de joves nord-americans respectuosos i curiosos davant de les seves pròpies preguntes, sense l'ansietat d’enganxar-los-hi una resposta postissa, però amb el desig d’acompanyar-ne el recorregut, en una trobada entre persones que pugui ajudar tothom a sortir del capoll.

Un itinerari viscut junts i ple de descobertes, el Meeting d’enguany ja posa els ulls a la 41a edició: se celebrarà del 18 al 23 d’agost de 2020 i portarà per títol “Sense possibilitat de meravellar-nos, restem sords davant del sublim”.