Estimats amics:

Ahir va morir a Santander Carmina Salgado, després d’haver patit un infart de miocardi i després d’haver estat intervinguda d’urgència. Juntament amb el seu marit, José Miguel Oriol, i el matrimoni Carras i Jone, van ser els primers que van seguir l’experiència del moviment a Espanya, després de conèixer don Giussani.

La meva primera reacció ha estat d’agraïment per l’entrega total de la seva vida a l’expansió del moviment al nostre país. Estem en deute amb el seu sí. La seva passió per Crist ha arribat ara el seu cim: “si vivim, vivim per al Senyor; i, si morim, morim per al Senyor. Tant si vivim, doncs, com si morim, som del Senyor” (Rm 14,8).

Us proposo que reseu el rosari per ella, perquè la misericòrdia de Déu Pare, que la Carmina va conèixer en la carn del seu Fill, l’aculli en el seu si. I, sobretot, perquè la veritat a la qual ens crida aquest moment ens trobi a tots disposats a donar la vida per Crist, tal com ella va fer.

Una abraçada a tots.