El dissabte 18 de maig va tenir lloc la 12a Campanya de Medicaments Solidaris a nou províncies d’Espanya (Barcelona, Madrid, Girona, Saragossa, Lleida, Màlaga, Tarragona i Terol). L’objectiu era recaptar fons per ajudar persones que no poden pagar-se els medicaments que els han receptat. En la campanya hi van participar més de 200 voluntaris en 447 farmàcies, des de les quals s’animava als ciutadans a fer un donatiu adquirint cintes solidàries. La recaptació final va ser de 42.000 euros.
Prèviament a la campanya, el Banc Farmacèutic va estar present en un acte organitzat per l’Associació PuntBCN, que tenia per títol “Feliz tú, porque no pueden recompensarte”. Allà es va poder veure i escoltar dos testimonis: un, el del pare Eduardo Drabble, sacerdot “villero” que ha escollit viure amb i per als més pobres, servint a la Villa Carcova, a José León Suárez, en la gran ciutat de Buenos Aires. Allà ajuda moltes persones a sortir de la droga i de l’exclusió social. L’altre testimoni va ser el de Mn. Peio, de la parròquia de Santa Anna de Barcelona, promotor de l’Hospital de Campanya d’aquesta ciutat.

D’on neix l’entrega incondicional als altres, en el cor del Banc Farmacèutic? Ho aprenem del testimoni de la Sofia, una farmacèutica de Barcelona que ha participat tots els anys en la campanya i que sempre hi implica tota la seva família. De fet, durant el matí del dissabte van passar cinc de les seves sis filles i els xicots de dues d’elles. Va ser un veritable espectacle veure l’alegria d’aquesta farmacèutica que, reconeixent i fent memòria de l’amor immens que ha rebut, veu com floreix en ella un desig de donar-ho tot pels altres, fent que la seva farmàcia sigui, any rere any, la que recapta més donatius.



També va ser un espectacle veure el testimoni de l’Astrid, una voluntària transsexual amb una història duríssima, com parlava dels malalts crònics i la seva necessitat de medicació. Ella, que moltes vegades té dificultats reals per arribar a final del mes amb el més bàsic; ella, que acompanya algunes de les seves excompanyes, malaltes de VIH, a ser constants en la medicació; ella, que després de sentir-se estimada va deixar la seva antiga professió i va decidir compartir l’amor rebut amb les que més ho necessiten; ella, que sap que la medicació no és suficient, sinó que cal percebre una esperança per estimar-se, per escollir cuidar-se.

El voluntari sorprèn al ciutadà que entra a la farmàcia pel simple fet d’ésser allà gratuïtament, donant el seu temps lliure, un dissabte al matí. Aquesta experiència de gratuïtat, d’entrega sense aparent recompensa, també introdueix una novetat en el dia a dia d’un farmacèutic. Un altre testimoni que documenta això és la Maria: una voluntària amb la síndrome de Down, que va estar tres hores convidant les persones que entraven a la farmàcia o que passaven pel carrer a participar a la campanya. La Maria els deia «és per als nens pobres, que un dia podrien ser els seus fills…». Quan s’acomiadava ens va donar una abraçada de quatre minuts.
L’experiència d’aquesta campanya del Banc Farmacèutic convida a no quedar-se tancat en la pròpia zona de confort i en el propi benestar, sinó a sortir i compartir el que s’ha rebut, tot i sabent que els usuaris del fons social de medicaments no podran recompensar els voluntaris per allò que fan. Tot i que, després, es rebi el do de la satisfacció.

El president del Banc Farmacèutic, Àlex Brenchat, deia que ha viscut «aquesta campanya com un nen, com si fos la primera vegada que hi hagués participat». Va estar recaptant donatius en una farmàcia de Sarrià (Barcelona), i explica que «és sorprenent que en una societat tan individualista com ho és la nostra, quan s’ofereix una mínima proposta, el cor de les persones es mostri tan atent a la necessitat del proïsme».

Enguany era molt especial per tot l’equip del Banc Farmacèutic. Les seves noves oficines es troben dins el recinte modernista de l’Hospital de Sant Pau. El dia de la campanya coincidia amb l’accés lliure i gratuït a d’aquest espai espectacular al gran públic en motiu de la celebració, a tot Barcelona, de «La nit dels museus». Aprofitant l’ocasió, a la tarda, la gran família del Banc Farmacèutic va organitzar una col·lecta improvisada entre els visitants de l’antic hospital, moguts pel mateix entusiasme. «Tot això -afirma el president del Banc Farmacèutic- no és més que un reflex de la voluntat que tenim al Banc Farmacèutic de cuidar la bellesa dels gestos que organitzem. Amb això volem afavorir la cultura del bé comú i el descobriment del nostre desig de construir amb els altres. Aquests gestos són con petites fonts en mig del món, gràcies a les quals experimentem l’alegria de la trobada amb l’altre, perquè quan compartim les nostres necessitats, compartim també el sentit de la nostra vida».

*Director de Relacions Institucionals el Banc Farmacèutic