Les eleccions europees ens obliguen a eixamplar la mirada, més enllà de l’horitzó propi de cada nació, per més que els problemes interns de cada país de la UE siguin considerables i afectin de forma més directa les nostres vides.

En el passat, existien certeses compartides en les quals d’alguna manera tothom s’hi reconeixia. Avui ja no és així. Estem vivint una etapa completament nova de la història, caracteritzada per un esvaïment cada vegada més notable de l’interès per la realitat i, en moltes ocasions, per una passivitat paralitzant. L’experiència quotidiana està marcada per interrogants recurrents: com conviure amb qui és diferent de nosaltres?, per què val la pena formar una família, establir relacions duradores?, com podem educar els fills?, quin sentit té comprometre’s pel bé comú?

No són pocs els qui estan desorientats i es pregunten com es fa per superar aquella inseguretat existencial que mata l’esperança i bloqueja la capacitat de trobada, de diàleg i d’iniciativa, a tots els nivells...