«La magnífica humanitat que Déu ha creat es troba avui davant d’una elecció decisiva: aixecar una nova torre de Babel o edificar la ciutat on Déu i la humanitat habiten junts». Així arranca la primera encíclica del papa Lleó XIV, Magnifica humanitas, firmada pel pontífex quan es compleixen 135 anys exactes de la Rerum novarum de Lleó XIII. Una coincidència gens casual en una encíclica que reprèn amb força la Doctrina social de l’Església. Si el món d’aleshores estava travessant la revolució industrial, ara passa per la digital. Dit d’una altra manera, no és una encíclica (només) sobre intel·ligència artificial.

El punt de partida del Papa és que la tecnologia, exactament igual que la indústria de fe 135 anys, no és una «força antagònica respecte de la persona». No «és un mal en si». Tanmateix, així com la indústria, «no és neutral, perquè pren el rostre de qui la concep, la finança, la regula, la fa servir». De fet, qui la concep, la finança, la regula i la fa servir pot reduir la persona «a un recurs per ser usat i explotat», reduint-la a quelcom destinat a realitzar i produir. En canvi, insisteix el Papa, «la dignitat fonamental de cada persona no s’adquireix, no s’ha de guanyar ni s’ha de demostrar», ja que la persona està creada a imatge i semblança de Déu. No en va, abans d’abordar els grans temes del nostre temps, Lleó XIV torna sobre la persona a la Magnifica humanitas, recordant amb força el seu primer dret, el de la vida «des de la concepció fins al final natural». L’avortament provocat, la mort d’innocents i l’eutanàsia són «decisions que l’Església jutja greument il·lícites».

Després ve una reflexió sobre com d’immoral i inacceptable resulta «qualsevol intent o projecte d’eliminar o sotmetre una nació», sobre la necessitat d’un destí universal per a tots els béns i sobre la importància que el coneixement i la tecnologia no es concentrin en mans d’uns quants; sobre la justícia social, que ha de garantir un accés equitatiu a les oportunitats per a tothom, protegir els més vulnerables, contenir l’odi i la desinformació (i aquí un «examen decisiu» és mirar com una societat tracta els migrants, refugiats i desplaçats, ja que així «mostra si la seva idea de justícia està guiada per la por o per la fraternitat»). En definitiva, la persona, qualsevol persona, està per sobre de tot.

Reiterant amb aquesta fermesa les bases de la Doctrina social de l’Església, inclosa la necessitat d’ajudar i donar suport a la família com a unió estable entre home i dona, Lleó XIV destaca que, davant de la intel·ligència artificial, l’alternativa no és entre entusiasme i por, sinó entre dues maneres de construir el progrés: al servei de la persona i dels pobles o bé al servei de les lògiques de poder. Una decisió que afecta a tothom. «Construir Babel o reconstruir Jerusalem», les dues “ciutats” de l’home i de Déu que ja indicava sant Agustí, comença per cadascú de nosaltres i no es pot delegar a uns altres.

Tot, revolució digital inclosa, ha de girar al voltant de la persona perquè el dissabte està fet per a l’home i no l’home per al dissabte. La feina, diu el Papa, s’ha de centrar en la persona i no en el benefici, i el desenvolupament no es pot mesurar només pel PIB. De la mateixa manera que, essent vàlid el dret a la legítima defensa, cal promoure el diàleg, la diplomàcia i el perdó. Lleó XIV apunta que la base de tot això és una «cultura del poder» que normalitza la guerra i la recupera com un «instrument de política internacional», promovent el rearmament. D’aquí la condemna a la cursa armamentística. «No existeix cap algorisme que pugui fer que la guerra sigui moralment acceptable».

Davant de la crisi del multilateralisme i d’una realpolitik irresponsable, el Papa proposa com a recepta «la civilització de l’amor», que cadascú pot construir en el seu propi àmbit, optant per alimentar la lògica de la força o custodiar la pau que, conclou Prevost, es construeix també en el diàleg entre religions. «Qui utilitza el nom de Déu per legitimar el terrorisme, la violència o la guerra en traeix el rostre; lluitar en nom de la religió significa, en realitat, colpejar la religió mateixa». Mentre que cadascú de nosaltres, també a l’era de la intel·ligència artificial, podem testimoniar «la bellesa d’una magnífica humanitat habitada per Déu».

Llegeix l’encíclica “Magnifica humanitas”