El passat 9 de gener, el papa Lleó XIV va pronunciar un dels principals discursos del seu pontificat. Dirigint-se als membres del cos diplomàtic acreditat a la Santa Seu, va abordar diverses qüestions crucials de l’actualitat: la crisi internacional, el predomini de la llei del més fort, la transformació del llenguatge en «una arma amb la qual enganyar, o colpir i ofendre els oponents», el “curtcircuit” dels drets humans que fa que drets fonamentals (com la llibertat d’expressió o de consciència, la llibertat religiosa i fins i tot el dret a la vida) estiguin «sent restringits en nom d’uns altres pretesos nous drets», o les dificultats de la família, el «paper social fonamental» de la qual resulta cada cop més ignorat per les institucions. Però el Papa il·lumina les fosques tintes amb les quals es dibuixen aquests escenaris amb una idea de la història que pren de sant Agustí, un far per llegir l’actualitat i que convida els cristians a ser protagonistes del món en què viuen, albirant un raig d’esperança. «La pau continua essent un bé difícil, però possible».

Tres mesos més tard, el conflicte desencadenat a l’Iran per les intervencions d’Estats Units i Israel fa que aquestes paraules avui ressonin amb una força encara més candent. «La guerra torna a estar de moda -afirmava el pontífex-. S’ha trencat el principi establert després de la Segona Guerra Mundial, que prohibia als països utilitzar la força per violar les fronteres alienes. La pau ja no es busca com un regal i com un bé desitjable», sinó «mitjançant les armes com a condició per afirmar el propi domini». Es referia llavors al patiment de les poblacions que viuen a Ucraïna, Terra Santa, Veneçuela, Haití, Sudan, Myanmar... Avui la llista també inclouria el Golf Pèrsic i el Líban. En pocs dies, els bombardeigs han registrat la tragèdia de «ja 1.100 “danys col·laterals», com titulava fa uns dies L’Osservatore Romano a propòsit dels nens morts o ferits per míssils o drons.

En aquesta guerra hem vist per primer cop i amb claredat l’ús militar de les noves tecnologies i de la intel·ligència artificial pilotant drons cap als seus objectius després d’haver-los estudiat, seleccionat i localitzat amb cura, per decidir després on deixar caure l’explosiu. Paral·lelament, la multiplicació dels focus bèl·lics està generant una espècie d’addició col·lectiva a la intervenció militar, amb el resultat d’assumir la llei del més fort com a fet inevitable. Això és el que el Papa denuncia. Sembla que la pau «només és possible mitjançant l’ús de la força i la dissuasió». El Papa advertia fa poc que «uns quants pretenen fins i tot invocar el nom de Déu en les seves decisions sobre la mort, però Déu no pot ser reclutat per les tenebres». Perquè «els nostres béns suprems consisteixen en la pau», diu Lleó XIV citant a sant Agustí. Aquesta és la novetat revolucionària de la Pasqua, l’anunci de Jesús victoriós sobre la mort com a «companyia per a la vida».