Gairebé cinc mil milions de persones arreu del món (el 64% de la població) pateixen greus violacions de la seva llibertat religiosa. Els cristians són entre els grups més apallissats. Més de 380 milions de creients són discriminats o pateixen violència a causa de la seva fe. És un fenomen que afecta a un de cada set cristians i que s’ha agreujat el 2025 a causa dels conflictes oberts, els règims autoritaris i l’extremisme religiós. Les xifres són impressionants i la font és fiable. Les donava el propi Lleó XIV el passat 9 de gener davant del Cos diplomàtic acreditat a la Santa Seu. De cara al Jubileu, el juliol de 2023 el papa Francesc va crear la comissió dels “Nous màrtirs – Testimonis de la fe” per custodiar la memòria d’aquells que han donat la vida per Crist els últims 25 anys. En pocs mesos es van recollir més de dotze mil històries de martiri. «Són més nombrosos al nostre temps que als primers segles: bisbes, sacerdots, consagrades i consagrats, laics i famílies que en diversos països del món, amb el do de la seva vida, han ofert la suprema prova de caritat», afirmava el pontífex argentí.

A part de les xifres, també impressiona el silenci que envolta aquestes persecucions que no mobilitzen les multituds. Reivindicar el dret a la llibertat religiosa no ocupa els carrers. Callats en vida i ignorats després de la mort. Sembla absurd el destí d’aquells que no van poder exercir el que Benet XVI definia com «el primer de tots els drets humans perquè expressa la realitat més fonamental de la persona». Aquests milions de perseguits i aquests milers de màrtirs són persones que no pretenen realitzar actes heroics. No busquen la mort sinó una vida plena, viscuda des de la fidelitat a allò que creuen. No causen la violència, la pateixen. Romanen quan el més fàcil seria fugir. No són herois tràgics sinó testimonis silenciosos.
Shahbaz Bhatti, ministre paquistanès assassinat el 2011 i actualment Servent de Déu, va deixar escrit al seu testament: «Vull viure per Crist i per Ell estic disposat a morir. No tinc cap por en aquest país. Moltes vegades els extremistes han intentat assassinar-me o empresonar-me; m’han amenaçat, perseguit i han terroritzat la meva família. Mentre visqui, fins a l’últim alè, continuaré servint Jesús i aquesta humanitat pobra que pateix, els cristians, els necessitats, els pobres».

A l’Apologètic de Tertulià, escrit fa més de mil vuit-cents anys, s’hi pot llegir aquesta frase: «Encara que sigui refinada, la vostra crueltat no serveix de res; més encara, per a la nostra comunitat constitueix una invitació. Després de cadascun dels vostres cops de destral, ens fem més nombrosos: la sang dels màrtirs és llavor eficaç». Els cristians perseguits també són el signe visible d’una humanitat nova. «Aquest és el primer prodigi que es realitza quan els creients són posats a prova a causa de la seva fe: la unitat es consolida, enlloc de trencar-se, perquè està sostinguda per una pregària irrompible», deia Benet XVI en una audiència general el 18 d’abril de 2012. En la prova es consolida la unitat.