Des de fa anys, un riu càrstic travessa Europa i de tant en tant emergeix a la superfície -tal com reflecteixen les estadístiques- per després tornar a submergir-se a les profunditats. Aquesta aigua nova són les cada vegada més nombroses conversions al catolicisme entre joves i adults. L’increment constant de bateigs caracteritza des de fa temps Àfrica, Amèrica i Àsia, però ara sembla que aquest descobriment de Déu s’encomana també al Vell Continent, on la premsa cada cop parla més sovint de l’anomenat «gir catòlic», citant el periodista Diego Garrocho a El País, o on el boom de l’últim disc de Rosalía sembla haver provocat que «Déu estigui de moda», tal com publicava fa poc el diari El Mundo.

Sociòlegs, intel·lectuals i observadors dels temes religiosos comencen a interessar-se pel que consideren que és un fenomen a analitzar, més que no pas una novetat de vida, i intenten interpretar-lo aplicant una sèrie de categories, com la recerca de seguretat en una generació fràgil i precària, la recuperació de ferms valors tradicionals davant del repte tecnològic, la labor d’influencers amb tendències piadoses, la necessitat de reunir-se en un món que exalta el narcisisme i l’autoafirmació. Les raons poden ser moltes i diverses. Tot i que seria interessant que algun estudiós de la vida de l’Església pogués actualitzar una obra com La conversió al cristianisme durant els primers segles, tal com va fer Gustave Bardy, amb les motivacions, exigències, obstacles i mètodes que atrauen els nous cristians del segle XXI.

Aquest llibre, a les seves línies finals, recorda que al llarg de la història pobles sencers es van convertir seguint el seu rei, i que d’altres s’hi van sumar per imitació, ambició o conveniència. Però segons Bardy «aquest tipus de fets no són tan significatius com les conversions individuals, causades per la gràcia de Déu». Avui torna a omplir-nos d’estupor i reconeixement descobrir les històries que es narren en aquestes pàgines, les preguntes que les originen i els encontres que suggereixen una resposta. Els nous Saule, Agustí o Ireneu són persones que tenen històries molt diferents, que s’acosten a l’Església per camins inesperats i que avui, igual que llavors, es deixen sorprendre per l’acció de la gràcia.

Afavorir l’encontre amb Déu i amb la comunitat cristiana és una de les contribucions més valuoses que els moviments eclesials ofereixen a l’Església sencera. L’anunci que Jesús és present aquí i ara, que té la pretensió de revelar a l’home la seva pròpia humanitat i que se’l pot trobar entre aquells que es reuneixen en el seu nom. «Aquest lloc existeix, i no al cel dels somnis, sinó a la terra d’una realitat carnal». A tots els nostres lectors, bon Nadal!