Corria l'any 1987 quan Luigi Giussani, en una entrevista al Corriere della Sera, va recordar la frase que hem escollit per a la portada d'aquest número. El periodista observa que el fundador de CL «als seus discursos menciona sempre el problema de la llibertat d'educació» i refereix un gest enfadat de Giussani, que respon així: «Durant trenta anys els catòlics han negociat per a tot excepte per obtenir la llibertat d'educació. Quan ensenyava al liceu Berchet ho repetia als "santets" del laïcisme: "Feu-nos anar despullats pel carrer, però no ens negueu la llibertat d'educació"».

Han passat setanta anys des que Giussani feia classe al Berchet, i gairebé quaranta d'aquella entrevista. En aquest temps han canviat moltes coses però la llibertat encara queda molt lluny. Que uns pares puguin escollir el col·legi on volen educar els seus fills continua essent un luxe per a massa famílies i les dificultats a les quals s'han d'enfrontar molts centres no deixen d'augmentar. A més, la situació varia molt entre uns països i altres.

Però no només qüestió de finançament, programacions didàctiques i plantilla docent, que ja de per si són problemes molt reals. L'emergència educativa és transversal i afecta tota la societat, incapaç de transmetre un significat adequat per poder estudiar i treballar (i per tant per viure), tot i que sempre sembla disposada a assenyalar amb el dit els més joves. Només uns quants s'atreveixen a acollir el crit desesperat que expressen de tantes maneres i que els adults rarament intenten entendre. Necessiten algú que els digui que ells també tenen dret a créixer, a ser lliures i feliços. I cal donar suport a aquests pocs que tenen la gosadia de fer-ho.

La llibertat d'educar és el tema que subjau en totes les batalles culturals, ja que és la font d'on pot brotar un judici original sobre la realitat sencera. El propi Giussani, al llibre-entrevista El movimiento de Comunión y Liberación, deia que «la batalla per la llibertat d'educació» era l'únic «objectiu polític en sentit estricte». És quelcom que va molt més enllà del sistema i dels centres educatius, per bé que és veritat que aquests s'enfronten a un context cada cop més complicat. La carrera docent, el pressupost familiar, la capacitat de recaptar fons, la relació amb els pares o el risc de donar una imatge massa elitista són uns quants dels temes que caldria abordar al debat públic. Perquè l'educació és un bé per a tothom, perquè fan falta llocs i comunitats educatives que ensenyin el valor de la persona. Que comenci el debat...