Aquest matí l’església de la Sagrada Família, l’única parròquia catòlica llatina de Gaza, ha sigut bombardejada en el marc de l’escalada de l’ofensiva israeliana sobre la Franja. A l’atac -tal com informa el Patriarcat llatí- han mort tres persones i unes altres 10 han sigut ferides (dues de les quals, greus). Entre aquests ferits es troba el rector Gabriel Romanelli, ferit a la cama i ara ingressat a l’hospital. El bombardeig, que ha provocat danys importants a l’estructura de l’església, ha sigut definit per Israel com a un “error”. Un error que, tanmateix, ha caigut sobre una àrea des de sempre considerada refugi per a la població cristiana de la Franja, i no és la primera vegada: la nit del 16 de desembre de 2023 els bombardeigs israelians van caure sobre aquesta zona, causant estralls a l’església i les instal·lacions de les germanes de la Mare Teresa. L’atac ha suscitat reaccions dures a nivell internacional, entre les quals la de la primera ministra italiana Giorgia Meloni que ha criticat obertament el govern israelià: «Els bombardeigs sobre Gaza també han caigut sobre l’església de la Sagrada Família. Els atacs contra la població civil que Israel està portant a terme des de fa mesos són inacceptables. En cap acció militar es pot justificar una cosa així».

La parròquia de la Sagrada Família s’ha convertit, en aquests mesos de guerra, en un lloc d’assistència concreta per a centenars de famílies, malalts i discapacitats, més enllà d’haver sigut sempre el punt vital d’una minoria -uns 140 fidels catòlics, la major part palestins- estretament vinculada a la realitat local. Els atacs contra els cristians han esdevingut ara ja freqüents: els últims dies, per exemple, un grup colons israelians han posat en el punt de mira la ciutat de Taibe, calant foc al cementiri de la ciutat i a l’església de Sant Jordi, la construcció de la qual es remunta al segle V i és un dels indrets religiosos més importants de tota Terra Santa.

És incessant la crida del patriarca llatí de Jerusalem, el cardenal Pierbattista Pizzaballa, que porta mesos reclamant veritat, perdó i reconciliació, sense deixar de denunciar la injustícia que pateix la població de Gaza i Cisjordània. En contacte constant amb el papa Lleó XIV, el cardenal ha declarat que «estem intentant arribar a Gaza per totes les vies possibles, directament i indirecta. Encara és aviat per parlar-ne, cal entendre què ha passat i què fa falta fer, sobretot per protegir la nostra gent. Naturalment, cal impedir que torni a passar una cosa així i veure com tirem endavant, però no hi pot haver cap dubte que no els deixarem mai sols». Malgrat les dificultats, la petita comunitat cristiana mai no ha perdut l’esperança ni l’oració. Fa poques hores, el Sant Pare també ha assenyalat la seva proximitat a la població cristiana de Gaza, i ha renovat la crida a «un alto el foc immediat».

Com deia el pare Gabriel en una entrevista a Huellas, «el dolor és enorme, i se’ns demana travessar-lo, viure’l. Més tard o més d’hora, se’ns demana a tots. A tots, en qualsevol circumstància. Fins i tot Jesús va estar sol a Getsemaní, i Ell també va tenir por, va plorar i es va sentir sol, però durant la Passió ho va oferir tot pel bé del món: “No com jo vulgui, sinó com Tu vulguis”. Això és la revolució! El que no ens salva són les nostres lògiques. Per tal que la nostra fe creixi, perquè puguem resistir fins i tot quan tot sembla fosc, Déu ens ha ofert una amistat. Ell va néixer i va venir a aquesta terra per compartir: menjava amb els pescadors, caminava amb la pobre gent, parlava amb els nens. Va oferir una companyia i això ha generat el bé. Dos mil anys després, amb el mateix mètode, idèntic, nosaltres el podem conèixer i reconèixer-lo quan ens crida perquè estimem, perdonem, servim».