«El més decisiu no pots fer-ho tu». Donar un significat a la pròpia vida, experimentar la plenitud que reclama cada instant, esperar quan sembla que no hi ha cap sortida, saber-se veritablement estimat i estimar, tot això que desitgem profundament no ens ho podem donar nosaltres mateixos. Aquesta era la resposta, senzilla i fascinant, que donava el llavors cardenal Ratzinger en una entrevista de 1980 sobre la recerca del sentit, que acaba de publicar en un llibre l’editorial vaticana LEV i que ja està traduïda a la nova pàgina web de Comunió i Alliberament.
«Forma part de la percepció de la vida de l’home d’avui voler crear per si mateix la seva pròpia vida i no esperar res que pugui no arribar. En conseqüència, aposta per allò que ell mateix pot fer i obtenir, i per això li resulta tan difícil una fe que li digui: el més decisiu no pots fer-ho tu, t’ha de ser donat». L’espera que ens envaeix apunta sempre al «més decisiu», això que no podem donar-nos. Però ha succeït a la història, i continua succeint, a través d’un fet humà, real.

La portada d’aquesta revista està dedicada al Cartell de Nadal del moviment. Una cascada de llum entre les tenebres, com un si matern pintat per William Congdon, acompanya el “diàleg” entre Italo Calvino i don Giussani, agafat del pòdcast I vosaltres, qui dieu que soc? ? En aquestes pàgines deixem que sigui l’anunci del Nadal qui parli, qui es faci present com un escàndol que no respon a cap lògica humana, però que a la vegada correspon a allò més profundament humà: Déu es fa present en l’infern del món, entre el llot devastador de València, enmig de les guerres d’Ucraïna i Terra Santa, amb els beduïns que viuen al desert...
«Una de les demostracions més boniques de l’Esperit i de la força intrínseca del cristianisme és l’encontre amb persones que viuen la fe i que en ella han madurat», continua dient Ratzinger. I quan «veig com aquestes persones que fins i tot en les situacions més difícils, en les que humanament ja no hi ha res a fer, continuen vivint fins i tot en plenitud, serenes, lliures, madures i bones, podríem dir que es tracta d’una prova experimental».
Enmig de l’infern, algú i alguna cosa que no és infern. Però com és possible? El papa Francesc ho apunta en la seva última encíclica. Perquè «ens va estimar. El seu cor obert ens precedeix i ens espera sense condicions». Bon Nadal!